Cansons de la terra - Volum IV/Lo rey Herodes
| ← La comptesa | Lo rey Herodes Cansons de la terra - Volum IV |
A Gironella → |
LO REY HERODES.
Estant á la cambra
ab son fill aymat
ramor va sentirne
per tot lo veynat.
Era 'l rey Herodes
ab la sèva gent
que feya matar
tots los ignocents.
—Anémsen' Josep,
anémsen' espós,
anémsen' á Egipte
sens tenir repós.
Deixém nostras casas,
viandas tambè,
perquè 'l rey Herodes
diuhen que ja ve.
Ab la somereta
se 'n van á cavall,
seguint las petjadas
per un camí ral.
Los ángels davallan,
tambè 'ls aucellets
perque 'l bon Jesus
no fos descobert.
Pel camí anavan
molt atribulats,
un home trobaren
que sembrava blat.
Vos Verge Maria
li vareu manar
que molt prontament
l' anés á segar.
—Com lo segaria
jove, lo bon blat?
Com lo segaria
si encara no es nat?
—Prenéu la falseta
qu' ho será aviat.—
No va trigá' una hora
que ja era espigat.
Primera garbera
vos vareu 'magar.
No va triga' un hora
que varen passar.
Era 'l rey Herodes
ab tota la gent
que feya matar
tots los ignocents.
Pels torrents anavan
y per camins rals,
seguint sas petjadas
ab un dalit gran.
Molta gent ab armas
l' anava cercant;
al home digueren
qu' estava segant.
—Vos home 'l bon home
lo bon segador,
¿heu vist una dona
ab lo Redemptor?
Ell ne responia:
—Una n'ha passat,
mentre jo n' estava
segant aquest blat.—
Se'n gira á ne 'ls altres
diu:—No serán ells
Tornèmsen' á casa
ab tota la gent.
Lo camí qu' hem fet
no 'ns ha aprofitat,
nos hem cansat molt
y res hem trobat.».
La Mare de Deu
tallava y cusia,
feya camisetas
pel fill de Maria;
mentres las tallava
mentres las cusia
sent un gran ruido
per baix la botiga etc.
María ja 'l ne volcava
á lo seu fillet aymat,
y mentres que 'l ne volcava
gran remor sent pel vehinat.
Ja 'n pregunta á las vehinas
—¿Vehinas, que n' es estat?
—Senyora es lo rey Herodes
que rodeja la ciutat;
y á tots los infants que troba
á tots los hi lleva 'l cap.
—No 'u fará á ne 'l meu fillet,
que 'l tindrè ben amagat.
Al sortirne de la porta
rey Herodes han trobat.
—¿Qué portéu aquí, María,
que portéu tan amagat?
—Ne porto un xiquet de trígol,
trígol del mes ben triat.
—Me 'l voléu donar á vendre
ó be á empenyar aquest blat?
—No 'us lo vull donar á vendre
ni 'l vull tampoch empenyar,
qu' ab aquest xiquet de trígol
tot lo mòn será salvat.
· · · · · · · · · · ·
—Sembrador, bon sembrador
vos que 'n sembréu del bon blat.
¿Tindriau una garbera
pera podermhi amagar?
—Com voléu tinga garbera
si ara me 'l poso á sembrar?
—'Neu á cercar la falseta
y á punt de segá' estará.—
Quan ne torna 'l sembrador
lo troba sech y granat.
A la primera garbera
la Verge se va amagar.
No va trigá' á passa' un' hora
que per allí van passar
molta gent tota ella ab armas
que pels camins va cercant.
· · · · · · · · · · ·
—Arrera, arrera gent d' armas
nou mesos que j' han passat.—
La perdiu qu' aixó sentía
diu:—aixó no es pas veritat.
—Calla, calla tu perdiu
malehit será 'l teu cap
per la paraula qu' has dit...—
· · · · · · · · · · ·
La menta ja responia:
—Sota ia garbera está.—
—Calla la menta xarrayre,
que n' ets menta y mentirás
y mentres ne serás menta
florirás y no granarás.
Que tan beneyta fou l' hora
en que 'l fill de Deu fou nat!
VARIANT.
Vers 3.
Treu lo cap á la finestra:
—Vehinas ¿qu' es aixó estat?
Sant Jause eme Mario—tous dous se 'n van vouyagear,
dins la vilo qu'arriveroun—degun les voou retirar;
l' y' agut qu' uno pauro veouso — dins l' estable les a lougeats.
—Te remarciam, Margarido,—de l'hounour que nous as fach.
Jamai, tu, ni ta familho,—jamai ren vous manquara.
La Viergi s' es anado—eme soun enfant au bras;
d'eiça veu bouyer bray' homme,—ven de samenar soun blad.
—Ount'anatz, ma belo damo,—qu' un tant bel enfant pourtatz?
—Oh! digo, bouyer brav'homme,—lou voudries-tu counservar?
—Metetz-vous souto ma capo,—degun vous descurbira.
—Retourno bouyer brav' homme,—vai-t-en meissounar toun blad.
—Lou poussible, belo Damo,—es pas 'nca tout samenat.
—Vai-t-en querrer tout aurame,—toun blad se vai madurar.
N'en es pas lou quart d' un' houro—fouguet flourit et nousat
N'en es pas lou quart d' un' autro,—fouguet lest a meissounar.
A la premiero gavelo—l' y aguet cent panaus de blad.
A la secoundo gavelo—l' aut pas pousqut estremar.
D' eiça veu cavalario,—tous de judious renegats.
—Digo nous, bouyer brav'homme—tu que meissounes toun blad
as pas vist passar Mario,—eme soun Enfant au bras?
—Ant passat quand samenave—quand samenave moun blad.
—Alors tournemse, bregado,—aquo-n-ero l' an passat.
NOTA.
En una altra versió provençal lo de la perdiu y lo de la menta s' hi troba ab molts mes detalls que no pas en la nostra incomplerta versió catalana. Perque servesca fins á cert punt de complement d' aqueixa, véuse aquí lo tros qúe fa al cas:
Uno perdris [1] qu' estarpiavo
per n' eu gaubegear de blad,
proche de la Santo Viergi
elo s' es mess' á cantar.
En entendent soun ramagi
dins l' espoir de la cassar,
les judious que se n' anavon
sur ses pas ant retournat...
—Maudit sie toun bavardage
ta testo lou pagará.
Eilavau l' y a 'n brout de mento
anetz-ly vous tapará
Sant Jause eme Mario
toutes dous ly soun anats.
La mento s' es abeissado
per noun la Viergi tapar.
—Per acot iou te coundamne
flouriras noun granaras.
Ah! digo, bouier brav' homme,
auries ren per me sauvar.
—Eilavau l' y a 'n brout de sauvi
anetz-ly vous tapará.—
Sant Jause eme Mario
toutes dous ly sount anats
en les viant lou brout de sauvi
de dous paus s' es aloungat.
(Chants populaires de la Provence.—D. Arbaud.
- ↑ La perdiu era lo símbol del diable antigament y encara ayuy dia no falta recò de mòn ahont está arrelada tal creencia.