SANTA AGNÉS.


Santa Agnés s' está—en cambra tancada
tot fent oraciò—per qui mes aymava,
 Per lo Dèu del cel,
 y la seva mare.

Son pare li diu—si vol ser casada.
Ella diu que no—que ja n' está dada.
Son pare qu' ho sent—va per castigarla.
Un gran foch ne fa—per poder cremarla.
Lo foch riguròs—sempre s' apagava.
Quan son pare véu—qu' aixó no hi bastava,
la porta als lleons—perque la menjassen.
Lleons eran mansos,—lleons l' adoravan.
Quan son pare véu—qu' aixó no hi abasta,
la fa tirá al riu;—lo riu s' aixugava.
Quan son pare véu—que 'l seu no lograva
crida á sos criats—pera disfamarla.
Agnés sent aixó,—Agnés cáu en basca.
Ay, ditxòsa Agnés—la gloria t' es dada.
 Per lo Dèu del cel
 y la seva mare.

NOTA.

 Eixa santa es la que la Esglesia 'n celebra la festa lo 21 de Janer. Morí degollada lo any 304 baix lo imperi de Diocleciá y Maximiá.
 Tantas quantas vegadas se parla, en la cansò del pare, se dèu entendre no 'l pare d' ella sinó 'l del jove que la pretenia, que 's deya Sinfroni. Aquest era prefecte de Roma y veyent á son fill menyspreat per Agnés, resolguè vence, per tots quants medis li fos possible, la resistencia de la donzella: mes de poguè lograr jamay que aquella corresponguès al amor de son fill. Tots quants martiris se citan en la cansò y molts altres mes de que aquesta no 'n parla feu patir á la pobre verge que de cor y d' ánima era tota de Dèu.


 Crida á los criats—pera disfamarla.

 «De este tormento usaron muchas veces los gentiles contra los cristianos, mostrando con él, que los dioses que adoraban eran sucios, y ellos infames y deshonestos, y que las doncellas y mujeres cristianas le tenian por mas horrible que la misma muerte. —La forma, que tenian en este detestable espectáculo, era de esta manera. Tomaban á la doncella cristiana: encerrábanla en un aposentillo de un lugar público y ponian en la entrada el nombre de la doncella y el precio de la torpeza. (Leyenda de oro. Vida de Santa Inés V. y mr.)