Mambrú

MAMBRU.

     Mambrú se 'n va á la guerra
          birondon, birondon, birondena,
     Mambrú se 'n va á la guerra
          no sè quan tornará,
     si tornará per la Pasqua
          birondon, birondon, birondena,
     si tornará per la Pasqua
          ó per la Trinitè.

La Trinitè es passada — y lo Mambrú no ve.
La dama está entristida — se 'n puja á n' al torrè.
Ne véu venir lo patge — vestit tot d' endolè.
—Ay! patge lo meu patge — ¿quina nova 'm portè?
—La nova que vos porto — no la volgáu sabè.
Lo compte de l' Aronge — n' es mort y sotarrè.
Li han cantat l' absolta — al peu d' un orangè.
En la branca mes alta — n' hi canta un esparvè.
Que diu en son llenguatge: - «Deu perdò al cavallè. »

          Variant.

          Vers 16.

Allí hont li han fet l' absolta — hi ha nat un tarongè.

          NOTA.

Aquesta cansò d' origen francés s' ha fet popular en casi tots los paissos. Las terminacions en e de tots los versos nos diuhen ben clar d' hont ha eixit la nostra versió catalana, al mateix temps que posan de relléu las estranyesas de la Musa popular. En lo primer volum de las nostras Cansons de la terra tambe n' hi ha una que tè tots sos versos ab aquesta mateixa terminació, es la que 's titula «La Porqueyrola.»

Heuse aqui la versiò francesa de aquest mateix cant.

Malbrough'^[1] s' en va-t-en guerre
ne sait quand reviendra.
Il reviendra z' à Pàques
ou à la Trinité.
La Trinité se passe
Malbrough ne revient pas.
Madame à sa tour monte
si hant qu' el' peut monter.
El' voit venir son page
tout de noir habillé:
—Beau page, mon beau page
quel' nouvelle apportez?
—Aux nouvell's que j' apporte
vos beaux yeux vont pleurer:
Monsieur d' Malbrough es mort
est mort et enterré.
L' ai vu porter en terre
par quatres officiers;
l' un portait sa cuirasse
l' autre son bouclier.
A l' entour de sa tombe
romarin fut planté.

1. Malborough: eix nom fou substituit al nom antich de Mambrú que encara conserva la versiò catalana. Es Malborough lo nom de un general inglés del comens del setgle XVIII; y al fer eix cambi de nom hi fou afegida una cua a la cansò ab la que aquesta de romántica passá á esse cansò burlesca.
   
   Segons asseguran alguns entre ells Strafford en sa Historia de la música es la sola melodía estranya que ha pogut ferse un lloch entre las tonadas populars gregas; y segons altres fins es coneguda y popalar entre los moros y 'ls egipcios.