Cansons de la terra - Volum II/Lo pardal
Aquest text tracta sobre l'edició de 1867. Per a altres versions, vegeu El pardal.
LO PARDAL.
![%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% PARÀMETRES INICIALS %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\version "2.14.2"
\header {
% Eliminar el peu de pàgina predeterminat de LilyPond
tagline = ##f
}
\layout {
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
global = {
%Elements globals
\set Score.tempoHideNote = ##t
\key c \major
\tempo \markup{\italic "Con mistero i largato"}
\time 2/4
\partial 4
\override Staff.Rest #'style = #'classical
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\override Stem #'neutral-direction = #-1
}
%{Variable per esborrar el warning de col·lisió de pliques
al posar les lligadures de fraseig en acords diferents %}
ignore = \override NoteColumn #'ignore-collision = ##t
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% NOTACIÓ MUSICAL %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% partitura ma dreta
dreta = \relative c'' {
\global
\autoBeamOff
% La música comença aquí.
g8 g
c4.^> c8
d4. d8 \break
e8 e c4^>(
c4) d8 d
e4 c(
c) d8 d \break
e4^\fermata r
r4^\markup{\italic "á tempo"} c8 d
e4.^> f8
d4.^> e8 \break
\stemDown
c8^\( g\) d'4^>
e8. d16 c8. b16 \bar"||"
c8^\markup{\italic "Tornada"} d d4^\fermata
s2 \bar"|."
}
% partitura ma esquerra
sA = {d'4 \rest}
sB = {d4 \rest}
sC = {d,4 \rest}
sa = {d'8 \rest}
sb = {d8 \rest}
sc = {d,8 \rest}
esqA = \relative c, {
\global
\stemUp
\autoBeamOff
% La música comença aquí.
\sA
\sB s8 \grace {\sB } s8
\sB s8 \grace {\sB } s8
\sB s8 \grace {\sB } s8
s2*5
\sB s8 \grace {\sB } s8
\sB s8 \grace {\sB } s8
}
esqB = \relative c {
\global
\stemDown
% La música comença aquí.
s4
s8 <c e g>[ q] s8
s8 <b d g>[ q] s8
s8 <c e g>[ q] s8
<a' c>4 <f a d>
<e gis b e>4 <a c e>
q4 <f a d>
<gis b e>4^\fermata <g b d>
c,4 c'
s8 <c, e g>[ q] s8
s8 <b d g>[ q] s8
\autoBeamOff
e8 <c' e> <g b d>4
\autoBeamOn
<b d>8. <f as d>16
<g c e>8. <g b d>16
<c e>8 <g b d g> <c e> g
<c, e g c>4 \sB
}
%%%%%%%%%%
% LLETRA %
%%%%%%%%%%
lletra = \lyricmode {
U -- na can -- so -- ne -- ta
no -- va vos la di -- ré
vos la di -- ré,
del par -- dal quan s'a -- cot -- xa -- va
so -- ta_o -- ran -- ger,
vos la di -- ré.
}
%%%%%%%%%%%%%%
% DINÀMIQUES %
%%%%%%%%%%%%%%
% dinàmiques de la mà dreta
dinD = {
% dinàmiques de la mà dreta
s
}
% dinàmiques de la mà esquerra
dinE = {
s
}
right = <<\dreta \dinD>>
left = <<\ignore \esqA \\ \esqB \\ \dinE>>
%%%%%%%%%%%%%
% PARTITURA %
%%%%%%%%%%%%%
\score {
\new StaffGroup \with {
instrumentName = \markup {
\bold {" "}
}
systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
} <<
\new Voice = "right" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} \right
\new Lyrics \lyricsto "right" {
\lletra
}
\new Staff = "left" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} { \clef bass \left }
>>
\layout {
indent = 40
% ragged-last = ##t
line-width = 140
}
\midi {
\context {
\Score
midiMinimumVolume = #0.8
midiMaximumVolume = #0.4
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/3/c/3c151aznno3vs7sb7t63k2a156wqu67/3c151azn.png)
Una cansoneta nova
vos la dirè,
vos la dirè,
del pardal quan s' acotxava
sota orangè,
vos la dirè.
Lo pardal quan s' acotxava
feya remor,
feya remor,
per veure si 'l sentiria
la seua amor,
feya remor.
Lo seu amor está en cambra
que no 'n sent re,
que no 'n sent re,
sino lo mosso de casa
lo trajinè,
que no 'n sent re.
De la finestra mes alta
li 'n va parlar,
li 'n va parlar.
—Las onz' horas son tocadas
veste á acotxar,
li 'n va parlar.
—No m' acotxo pas encara
vay de camí,
vay de camí,
som fet una prometensa
à Sant Magí,
vay de camí.
Quan á Sant Magí vay esse
vay suplicar,
vay suplicar,
que 'm deixès aná' á mas terras
per festejar,
vay suplicar.
Quan ne vay esse á mas terras
ja 'ls encontrí,
ja 'ls encontrí,
los tres amors que tenia
tenia alli,
ja 'ls encontrí.»
Als tres amors que tenia
lo pardalet,
lo pardalet,
Mariagna y Petronilla
é Isabelet,
lo pardalet,
Als tres amors que tenia
quan los trobí,
quan los trobí,
los va doná' una crehueta
de Sant Magí
quan los trobí.
Ay cansò que t' es dictada?
¿quí treta t' ha?
¿quí treta t' ha?
Tres fadrinets de la plana
del Ampurdá,
Eixa es la cansò mes popular del Ampurdá, tè una tonada molt bonica. Perque no es gayre fácil apendre las trasposicions que pateixen sos versos quan s' entona hem posat la lletra de cada cobla tal com se tè de dir al temps de cantarla.