L'aucellet
Aqui a dalt—en aquest prat
un pomeret—hi tinch plantat,
que no 'n pot viure
qui no 'n sab de ben aymar
que no 'n viurá.
Qui no pot viure delitòs
viu d' amoretas,
qui no pot viure delitòs
viu del amor.
de pomeretas—n' es carregat
ben bermelletas—d' una meytat,
que no n' pot viure
qui no 'n sab de ben aymar etc.
y ben groguetas—de l' altra part.
Un aucellet—se hi ha ajocat
que tè lo bech—sobre daurat
y las aletas—la meytat,
y la cueta—de cap á cap.
Un cassador—l' hi ha apuntat.
—Ay, cassador—no 'm tiris pas
que del rey so—molt estimat
y de la reyna—mes que cap;
menjo y bech—al seu costat
dormo ab un llit—encortinat.
Lo cassador—ja li ha tirat.
Los mariners—estant cridant:
—Ay d' ahont ve—aquesta sanch?
¿Ve de la guerra—ó ve del camp?
¿Ve de la terra—ó de la mar?
¿ó es la del—aucell galant
que per lo rey—ha estat criat,
molt ben servit—y mal pagat?
Ay quan lo rey—aixó sabrá,
lo cassador—fará matar.
NOTAS.
Aquesta cansó tè una pila de variants, sobre tot en lo responement. En Lo Romancerillo de En Manel Milá hi trobem aquest:
Ay, que no 'n sab
de viure, viure, viure,
ay, que no 'n sab
de viure y aymar.
En la Garriga y pobles de l' entorn de Granollers, hi cantan eix altre:
¿Ahont posarè 'l meu banch?
sota la flor del lliri, lliri,
sota la flor del lliri blanch.
Lo que tè mes bonich que tot, es la senzilla y preciosa melodía ab que 's canta: á no ser eixa, la lletra, qu' en si mateixa poch valor literari tè, no la haguerem posada en aquesta col-lecciò, com lo mateix haguerem fet ab la cansò Lo Rossinyol, La Pastoreta y Lo noy de la mare si no fòs perqué 's troban en lo mateix cas que L' aucellet.