Cansons de la terra - Volum I/Los estudians de Tortosa
A la vila de Tortosa—n' hi ha tres estudiants
que 'n segueixen los estudis—pera serne capellans.
Ja n' encontran tres ninetas—tres ninetas molt galants,
comensan de tirar xansas,—xansetas las van tirant.
Las ninetas son traydoras—justicia van demanant;
no passa l' espay d' una hora—que á la presò 'ls van portant.
Lo mes petit que hi havia—nit y dia está plorant,
y 'l mes gran l' aconsolava:—Germá meu no ploris tant,
que 'n tenim un germá á Fransa—servint al duch de Rohan
que si la nova savia—ne seria aqui al instant,
mataria jutge y batlle—y tots los seus escribans.
Lo jutge se ho escoltava—per una reixa mòlt gran:
—Calléune, calléune presos—que d' aqui ja 'us ne traurán.
A las duas de la tarda—ja 'ls ne donan paper blanch.
A las quatre de la tarde—al suplici 'ls van portant.
Mentre 'ls penjan y despenjan—lo seu germá está arribant.
Ja 'n pregunta á l'hostalera:—¿Qu' es aquest brugit tan gran?
—Es que 'n penjan y despenjan—tres pobrets estudiants.
—Calléu, calléu l' hostalera—¿per ahont hi serè abans?
—Passi per la carretera—ó per las pradas y camps.
Ja'n baixa del cavall negre—y se 'n puja á un cavall blanch.
De tant que 'l cavall corria—las pedras van foguejant.
Ne desenvaina la espasa,—pica l' esperò al cavall.
—Apartéus' donas prenyadas—apartéuvos al instant
que l' infant del vostre ventre—no 'n puga patir cap dany.
Quan es al peu de la forca—ja 'n sent lo darrer badall.
Ab la punta de la espasa—ja 'ls hi va tallá' 'l dogal.
Los fa un bes á cada galta:—Deu vos perdó 'ls meus germans.
Adeu vila de Tortosa—be te n' irás recordant.
A la vila de Tortosa—entraré jo á foch y sanch.
De la sanch del senyor jutge—los carrers se 'n regarán;
en la sanch de las ninetas—los cavalls hi nadarán;
y de las testas dels homes—montanyas se n' alsarán.
Adeu vila de Tortosa—no t' haguès conegut may!
Variants.
Vers 7.
—Lo mes gran mòlt ne plorava,—lo mitjá no plora tant,
y'l mes xich los consolava:—Germans meus no ploréu tant.
Vers 32.
—De la sanch de las ninetas—riberas ne correrán,
ab la sanch del senyor jutge— jo me 'n rentarè las mans.
Lo nom de la persona á qui serveix ab las armas lo germá venjador, cambia tambè molt: lo mes comú es donarli eixos tres noms Duch de Rohan, Don Roland, y rey Duran. Hem escullit lo primer per semblarnos lo mes apropiat al carácter de la composiciò.
Ab tot y que havém vist alguna versió que fa passar lo fet en la vila de Tolosa, nosaltres hem acceptat com lloch de l' acciò lo de Tortosa per ser aquesta vila la que 'l poble anomena casi sempre al cantar la cansó y no la altra. Y no 'ns sembla cap disbarat que aixi ho fassa, pus be lliga lo fondo d' aqueixa tradiciò ab las encesas lluytas que per dos y tres vegadas la ciutat tinguè ab los francesos en diferentas épocas. D' algun fet local, maridat ab alguna d' aquellas invasions, pot ben be haver nat la cansó dels Estudiants de Tortosa.
Al cantarla, cada cop que 's comensa la tonada se tè que repetir la lletra del vers darrerench.