Cansons de la terra - Volum I/Lo rossinyol
![\version "2.14.2"
\header {
% Eliminar el pie de página predeterminado de LilyPond
tagline = ##f
}
\layout {
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
global = {
\set Score.tempoHideNote = ##t
\tempo 4 = 100
\key a \major
\time 6/8
\partial4.
\override Staff.Rest #'style = #'classical
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\override DynamicTextSpanner #'dash-period = #-1
\override Stem #'neutral-direction = #-1
}
right = \relative c' {
\global
% La música continúa aquí.
\autoBeamOff
e8 fis gis
a4 a8 a b a \break
a4_\( gis8\) e fis gis
a8 a a a b a \break
gis4 r8 g^\< g g
fis4.\! d8^\dim e f \break
f4 e!8 g^\< g g
fis8\! fis fis^\dim d e fis
e4.^\fermata\! \bar"|."
}
left = \relative c' {
\global
\mergeDifferentlyDottedOn
\mergeDifferentlyHeadedOn
% La música continúa aquí.
r4 r8
<<{
a4. e
b' e,
a fis
}
\\
{
a8^\( cis e\) e,^\( cis' e\)
b^\( d e\) e,^\( d' e\)
a,^\( cis e\) fis,^\( b dis\)
e,^\( b' e\) a,^\< b cis
d\!^\( a fis,\) b'4^\( g8\)
c8^\( g c,\) a'^\< b cis
d\!^\( a d,\) fis4^\( d8\)
<a cis a'>4.^\fermata
}>>
}
lletra = \lyricmode {
Lo ro -- si -- nyol pre -- nent -- ne la fres -- ca
so -- bre d'un rou -- re se po -- sa_á can -- tar
ell ne dic -- tá_u -- na can -- so -- ne -- ta
per las don -- ze -- llas po -- der -- ne_a -- le -- grar.
}
\score {
\new StaffGroup \with {
instrumentName = \markup {
\center-column \bold {GRAZIOSO}
}
systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
} <<
\new Voice = "right" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} \right
\new Lyrics \lyricsto "right" {
\lletra
}
\new Staff = "left" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} { \clef bass \left }
>>
\layout {
indent = 25
% ragged-last = ##t
line-width = 125
}
\midi {}
}](http://upload.wikimedia.org/score/g/5/g55iljejdsr3pam9jo8aow4xvvzwgpg/g55iljej.png)
Lo rossinyol á la primavera
canta s' alegra y fa 'l niu tot sol,
sempre lo fa al cim de una branca
que no l' alcansa aquell qui lo vol.
· · · · · · · · · · · ·
NOTA.
Sols pera conservar la tonada d'aqueixa cansò, que n' es de las mes precioses, hem estampat la primera posada de sa tonta y lletja lletra. Ab tot y que l' hem sentida cantar aixis en lo Vallés y 'l camp de Tarragona, creyém que antigament seria una altra sa lletra, pus nos apar impossible que d' una composició tan vulgar haja eixit una melodia tan preciosa. Siga com se vulla, es la cansò mes popular catalana.