Camins i paisatge/Present tardà

Present tardà

Oh, matí de setembre, oh, delícia!
Sortir al camp amb el llustre primer
i amarar-se d'aquella blandícia
que fa el cos lleuger;

caminar per la humida sendera,
els sentits molt oberts i molt vius,
i escoltar, a la collada propera,
cantar les perdius;

percaçar-les pels cims, per l'obaga;
tirar dret quan aixequen el vol...
i sentir aquella set que no apaga
ni un trist bassiol;

retornar quan el sol ja s'enfila
i ronseja el cansat perdiguer
i, en un rost ermotat, mig garriga,
trobar un presseguer

i, entre ictèriques fulles —oh, festa,
dolç present de l'estiu retardat!—
abastar l'únic préssec que hi resta,
vermell i daurat.