Cántichs/La Creu
Creu amada,
vina, vina á nostre cor :
Creu hermosa,
dolsa esposa
de Jesús nostre Senyor.
Jesús planta — la Creu santa,
tot l' infern ha tremolat;
quan Ell l' obre—lo cel cobra
la perduda humanitat.
Sos dos brassos—son los llassos
que lligaren l' home á Dèu;
vina, vina,—Creu divina,
lliga ab Cristo lo cor mèu.
Sanch sagrada—la ha regada
á eixa palma del Edem,
que 'ns convida—ab fruyt de vida
que l' amor cullí en Betlhem.
A qui abriga—sa ombra amiga
ja en la terra 'l fa ditxós,
y quan mória—de la gloria
li dará l' etern repós.
Ta sortida,—sol de vida,
tot lo mon ha il·luminat,
y en la serra—cel y terra
com pont d' or has enllassat.
Tu ets la via-que al cel guia,
tu ets la clau del Paradís,
tu la forta—nau que 'ns porta
de la ditxa al port felís.
Tu ets la trona—hont sermona
lo diví Predicador:
llit dolcíssim—hont l' Altíssim
mor ferit per nostre amor.
Arma noble—de ton poble,
bras de ferro del Etern,
com espasa—romp y abrasa
los êxércits del infern.