Cántichs/¿Qué t'he fet, oh poble meu?

¿QUÉ T' HE FET,

OH POBLE MEU?

QUÉ, t' he fet? Jesús te crida,
¿qué t' he fet, oh poble mèu?
t' he estimat mes que la vida,
y tu 'm donas mort en creu.

¿Qué t' he fet, oh vinya impura,
jardí un temps del mèu amor,
que ets per tots font de dolsura,
y ets per Mi font de dolor?
Quan per tu d' amor moria
¿qué poguí fer que no fes?
te doní tot quant tenia,
¿qué podia darte més?

Sent jo Rey de l' alta gloria,
tot m' entrego á cada hú;
vos tinch tots en la memoria,
¡y en son cor no 'm té ningú!
Prou espero en lo Sagrari
les visites d' amistat;
¡trist de Mi! ¡com al Calvari
ploro en trista soledat!

Nit y dia us obro 'ls brassos;
pecadors, ¿cóm no hi veniu?
seguesch sempre vostres passos;
pecadors, ¿per qué 'm fugiu?
Mon amor, que may se cansa,
cap al cel vos va cridant,
y heu ferit ab una llansa
aqueix cor que us ama tant.

Si ab amor l' amor se paga,
poble mèu, ¿cóm m' has pagat?
es mon cos tot una llaga,
¿per qué tant m' has assotat?
Mereixias un suplici;
l' he passat per ton amor;
¡y ara 'm deixas per lo vici!
¡per vil fanch deixas mon or!

¡Vinya meva, vinya amada,
per Mi fores ben cruel;
perque ab sanch jo t' he regada
tu m' has dat vinagre y fel!

T' he guarnida ab flors divines,
te doní mon cor per font,
y tu 'm donas sols espines
que coronan lo mèu front!