Obre el menú principal



ALEGRIA DE SANT JOSEPH.

Cansons de la terra (1871).djvu

Sant Joseph y la Mare de Dèu—feyan companyia bona,
partiren de Nazaret—dematinet á bon' hora.
 Ara bon punt,
 ara bon' hora
 regna del cel,
 emperadora.
No troban posada en lloch-qu'als hostals no hi volen pobres,
troban sols una cabana—feta de jonchs y de boga.
Sant Joseph va á cercar foch,-va á cercar foch y no'n troba.
Mentre n' era á cercar foch—n' ha parit la seva esposa,
n' ha parit un infantó,—un infant com una rosa.
—Joseph veus aquí las claus—anéusen' á buscar roba,
portéume la del meu llit—qu' es roba de mes estofa.
Ja 'n baixan tres pastorets—á darli la enhorabona;
lo un sona lo violí,—l' altre sona la viola,
l' altre sona 'ls cascabells—per ferne música bona.
La Verge ha tingut un noy—encara no fa tres horas.
—Verge si voléu ballar—l' infant 'us tindrè una estona.
—Balléu vos, l' espos Joseph,—balléu vos enhorabona.
Joseph se'n posa á ballar—ab jipó y calseta closa.
La Mare de Dèu li diu:—«Joseph 'us heu tornat jove.»
—Maria be ho tinch de fer—si es nat lo rey de la gloria.

VARIANTS.
Vers 3.

No troban posada en lloch—de tant que la gent son pobres.
Se 'n fan una barraqueta—tota de jonchs y de boga.

Vers 6.

Quan torna de cercar foch—deslliurada n' es sa esposa.

N' ha tingut un infantó—qu' es com la llet y la rosa.
Vers 12.

—Verge si voleu ballar—lo fill us tindré una estona.
—Aixo no 'u faré, Joseph,—que no estich prou delitosa.

ALTRA VERSIÓ.

De Joseph y de María
ne dirém una cansó
y també alguna historía
ab molta devoció,
de un cas que ha succehit
 la gara, gara,
de un cas que ha succehit
en Betlem aquesta nit.

En Betlem una hermosura
de una donzella que 'us dich,
s' es casada sens procura
ab un vell molt aixarit,
y en Betlem, peregrinant,
n' ha tingut un bell infant.

A dintre de l' establia
entre 'l bou y lo pollí,
la Verge se es admirada,
San Joseph lo recullí.
Los dos cansats del camí
se 'n posavan á dormí'

—Ay, aymat Joseph, despértat,
y fes foch que jo t' ho dich,
Per escalfá la camisa
de nostron fill Jesucrist.—
En haventli dat mamar
ja 'l ne tenen de volcar.

En 'cabant de darli teta
ab lo seu pit verginal,
va posar la camiseta
dessobre son devantal,
y sobre-l' escambellet
va posarhi 'l bolqueret.

—Ay, aymat Joseph, despertat,
qu' es hora de travallar,
que n' has de fe' un bressolet
perque hi puga reposar,
que n' has de fe' un bressolet
per bressar nostron fillet.—

—No s' enuji la mia dama
no es hora de travallar.
Mentres la música soni
no vull fer mes que ballar.
Cuydéus' de darli mamá',
 la gara, gara,
qui ha fet avuy fará demá.

NOTA.

 No cal fer cas de la llanesa ab que 's tracta escena tan de si delicada, perque aixís es com la tracta y per forsa á de tractarla lo poble. Si eixa lley de cansons fossen propias y eruditas ja no serian populars.