40 cançons populars catalanes/Cançó de Nadal
Aquest text tracta sobre una versió de 1909. Per a altres versions, vegeu Cançó de Nadal.
El Desembre congelat
confús se retira;
Abril, de flors coronat,
tot el món admira,
quan en un jardí d'amor
neix una divina flor
d'una rosa bella,
feconda i poncella.
El mes de Maig ha florit,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit,
de fragancia rara
que per tot el món se sent,
de llevant fins a ponent;
tota sa dolçura
a l'hort envoltura.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
més en una mitja nit
ve lo sol que n'es eixit
d'una bella aurora
que'l cel enamora.
Quan l'aurora hagué parit,
el sol, que ja eixia,
amb gran amor li ha dit:
—Veniu, vida mia:
preneu-ne, diví Senyor,
aquest caldo de licor
d'un mamelleta
que per vós es plena.—
Tenint la Verge en son pit
la prenda tant rica,
¡que bo fóra de sentir
quan li cantaria
una lletra molt galant
per alegrar a l'infant
d'una dolça boca,
obra de Déu tota!
Arribaren els tres reis
amb gran alegria,
adorant el rei del cel
en una establia,
oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens
a la Mare pia,
la Verge Maria.
Quan al temple lo portà
la Verge Maria,
un bon vell se n'alegrà,
cosa que admira;
tenint-ne lo diví infant,
non dimitis va cantant
d'una vida santa
tant gran alabança.
Amb gran contento i amor
celebrem el dia,
puix que lo diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor,
oferim-li nostre cor,
tota la finesa
de nostra fermesa.