Victor Hugo en català/Transport

TRANSPORT

¡Jo estava meditant!—D' ombra serena
cuberta, la vesprada 's despedia;
l' extensa vall se veya de llums plena;
la mar, besant la platja s' adormia:
jo, contemplant del cel l'hermosa escena,
d' alabansa un inmens cantar ohía
qu' espargian de veus gran munió
del un al altre extrem de la Creació.

Tot quant Déu féu petit, en son desvari,
á tot quant Déu fáu gran, plácit sonreya:
al átomo 'l col-lós extraordinari,
á l' antorxa l' estel qu' al lluny se veya.
Natura del amor era 'l santuari
dins del qual cada sér al altre deya:
—¡Que n' ets d' hermós!—al mar lo papalló;
la montaña á la flor:—¡Fesme un pató!