Victor Hugo en català/Decepció

DECEPCIÓ

Ans que mas cansons amadas
tan tendres y perfumadas
del mon sufrissen l' afront;
lluny dels que las desprecian
¡quan ufanosas florian
apomadas en mon front!

Del arbre avuy arrancadas?
flors per l' aguiló esfulladas,
ruinas del pensament,

rodan per terra espargidas
de fanch y de pols marcidas
á pler de l' ona y del vent.

Jo, com arrugadas fullas,
miro eixas tristas despullas
correr per lo sol pelat,
y com trepitja y baldona
la multitut ma corona,
rihent del arbre esfullat!