Victor Hugo en català/La nau

LA NAU

Un jorn vegí, de peu arrans de las rompents,
passar, inflant sas velas,
una rápida nau rodejada de vents,
d' onadas y d' estelas.

Y jo esco'tí, inclinat en l' abisme de dalt
que l' altre abisme toca,
parlarme poch á poch una veu de la qual
no veya pas la boca:

—«¡Poeta, tu fas be! Poeta de front trist,
»pensant prop de las onadas
»vas arrancant dels mars cosas que ningú ha vist
»Perque 's troban molt fondas!

»Lo mar, es lo Senyor, que, plaher ó dolor,
»nostre destí assegura;
»lo vent es lo Senyor, l' estela es lo Senyor;
»la nau… la criatura.»