Victor Hugo en català/Epitafi

EPITAFI

Vivia y reya: ¡hermosa criatura!
¿Que'n treus de haver eix noy prés, oh natura?
¿Acás no tons aucells de mils colors,
grans boscos, astres, cels, la mar inquieta?
¿Que 'n tréus de haverlo pres á sa mareta,
y de haberte 'l endut cubert de flors?

Ab aquest noy de més no ets més poblada
ni més gran, ni tampoch més estrellada;
mentre 'l cor de eixa mare sempre atent,
eix cor al qual tot goig causa tortura,
eix abisme tan gran com tú, oh natura,
es buyt y desolat sense aquest nen!