Victor Hugo en català/Arrobament
Arrobament
A voltas, quan tot dorm, m'assech ple d'alegría
sota 'l cel estrellat que fa lluhir ma testa;
escolto si de dalt devalla algun brugit;
y 'n va 'l rostre 'm fereix lo temps ab s'ala impía
quan estich contemplant, conmos, l' eterna festa,
qu' al mon, l' espléndit cel, dona durant la nit.
Crégui suvint llavors que, tant de raig y espurna
com queya en aquest mon, tan sols per mi brillava
qu' eix misteri á saber era 'l predestinat;
que solsament per mi, vana ombra taciturna,
la gran munió d'estels l' espay il-luminava;
¡que jo 'l rey misteriós era de tot lo creat!