Victor Hugo en català/A ma filla

A MA FILLA

Ja ho veus, filla, ja ho veus;jo m' aconorto:
la vida que jo porto
porta també. Del mon viu allunyada.
¿Ditxosa? no: ¿triunfant? encara menos:
viu resignada.

Alsa ton front seré, y sías piadosa:
aixís com lo jorn posa
sa flama en mitx del cel, tú, filla amada,
posa també ton ánima en lo fondo
de ta mirada.

Gosant d' entera ditxa y de venfura
no hi ha cap criatura:

l' hora es pera tothom cosa incompleta;
l' hora es un' ombra vaga, y nostra vida
d' ombra está feta.

Si: de la sort que cadascú ensopega
tothom á cor renega.
Pera set tots ditxosos ¡sort morosa!
máncals'hi tot, si, tot: es á dir, máncals'hi
molt poca cosa!

Y aquesta poca cosa que 'ls hi manca,
y que la ditxa 'ls tanca,
la cercan ab neguit que 'ls esclavisa
y es un poch d' or, un nom, una mirada,
ó una sonrisa!

Al rey mes gran li manca 'l goig del cor
si desconeix l' amor:
la gota d' aygua manca al gran desert:
l' home es un pou, y en sas fondas entranyas
tothom s' hi pert.

Aquestos pensadors, als qu' avuy veus
divinisar com déus;
aquestos héroes qu' ab son ull dominan
y á qual infiuix los horizonts mes vastos
tots s' il-luminan;

Després d' haver l' espay ab sos raigs d' or
omplert de resplandor
com una ardent antorxa, ¡ay! han anat
á buscar en lo fondo d ' una tomba
la obscuritat.

Lo cel que nostres mals no desconeix
piadós se compadeix
de nostres jorns, cadena de dolors;
y tots los dematins nostras auroras
banya ab sos plors.

Déu que de sa llum pura 'ls raigs envía
á aclarar nostra vía,
nos diu qui es Ell y qui nosaltres som:

una lley naix de totas eixas cosas
y de tothom.

Y aquesta lley de procedencia augusta,
per lo santa y lo justa,
aqui la tens:—tothom la pot complir:—
ó amarho tot ó be tot compadirho;
res aborrir.