Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/XVI
Comenso per la descripció del temple de la Meca, que es l' objecte principal. Passaré després á la de la ciutat y del país.
Lo temple de la Meca es conegut per los mussulmans ab lo nom de L' Haràm ó temple per excelencia.
Se compón de la casa de Deu (Bèït Allah), dita també la Kaaba; del pou de Zemzem (Bir Zemzem); de la cobba ó lloch d' Abraham (Makam Ibrahim); dels llochs d' oració dels quatre ritos ortodoxos (Makam Hhaneffi, Makam Schaffi, Makam Maleki y Makam Hhanbeli); d' altras duas cobbas ó capellas (Lo Cobbataïn); d' un arch aislat, en forma d' arch triomfal, prop del lloch d' Abraham, anomenat Beb-es-Selém; del Monbar ó tribuna pera 'l predicador dels divendres, de la escala de fusta (daurch) que serveix pera pujar al saló de la casa de Deu; d' un inmens pati ó plassa rodejat de tres ordes d' archs; d' altres dos més petits igualment rodejats de pórtichs; de dinou portas y set minarets, cinch dels quals son adherents al edifici, y 'ls altres dos colocats fora del recinte entre las casas vehinas. Donaré una descripció detallada de cada part del temple.
La Kaaba, nomenada també Bèït Allah ó casa de Deu, es una torra quadrilátera, quals costats y ánguls son desiguals, de manera que forma sa planta un verdader trapeci. No obstant, la grandesa del edifici y la tela negra que 'l cubreix fan desapareixer aquesta irregularitat, y li donan la apariencia d' un quadrat perfecte. Jo mateix vaig sufrir aquesta ilusió á primera vista; mes aviat me vaig desenganyar.
Tenia 'l més gran interés en poder donar á conéixer exactament las proporcions de dit temple; mes ¿cóm midarlas sense topar ab las preocupacions de la gent de ma relligió? Sols á forsa de midas parcials y aproximacions es com he obtingut algun resultat; lo qual si no es de precisió matemática, te al menys una exactitut tan palpable, que puch respondre del erro d' un peu en mos cálculs.
L' edifici no está orientat á cap dels punts cardinals. No obstant se creu generalment que l' ángul de la pedra negra está exactament colocat cap al E.
Heus aquí, segons mas observacions, la situació y proporcions de la Kaaba.
Es una especie de cubo trapeci, construhit ó revestit de pedras picadas de forma quadrada, mes sense pulir, de roca de cuars, roca silícea y mica, y tretas de las montanyas vehinas.
La cara hont hi ha la porta, y que forma un dels costats del ángul de la pedra negra, mira al NE. 10º ½ E. Sa longitut es de 37 peus 2 polsadas 6 líneas, mida de Fransa.
La cara que forma l' altre costat del ángul de la pedra negra, mira al SE. 15º S , sa longitut 31 peus 7 polsadas.
Lo costat oposat á la porta mira al SO 11° ½ O.; y sa longitut es de 38 peus 4 polsadas 6 líneas.
La quarta cara del costat de las pedras d' Ismail, mira al NO. 17º ½ N., y te 29 peus de llarga.
L' altura de la Kaaba es de 34 peus 4 polsadas.
La porta te 6 peus d' alsada sobre 'l plano exterior, 8 peus d' alt, y 4 peus 2 polsadas d' ample: Dista 6 peus del ángul de la pedra negra. Te duas mitjas portas de bronzo daurat y platejat que 's tancan ab una enorme cadena de plata.
Lo sócol que rodeja 'l peu de la Kaaba es de marbre, y sa altura 20 polsadas, y 10 polsadas de sortida. Al voltant de dit sócol hi ha moltas anellas groixudas de bronzo, fixas en lo marbre, á las quals se lliga per la part de baix de la gran tela negra que cubreix l' edifici.
La pedra negra, dita Hhajera l' Assuad ó pedra celestial, está elevada 42 polsadas sobre 'l plano exterior, ab una gran planxa de plata al voltant d' un peu d' ample. La part de la pedra que la planxa deixa descuberta sobre l' ángul, forma casi un simicírcul de 6 polsadas d' altura, sobre 8 polsadas 6 líneas de diámetro en sa base.
Creyém que aquesta pedra miraculosa es un jacinto trasparent baixat del cel á Abraham per l' ángel Gabriel com una prenda de la divinitat; y que havent sigut tocada per una dona impura, se torná negra y perdé la brillantor.
Mineralógicament parlant es un tros de basalt volcánich, sembrat en sa circumferencia de petits cristalls de puntas, com palletas y rombos de feldspat roig de teula sobre fons negre molt pujat, com de vellut ó carbó, á excepció d' una de las prominencias, que te un punt de roig.
Las besadas y tocaments continuos dels fidels han gastat desigualment la superficie de la pedra, de manera que ha adquirit un aspecte musculós. Te uns quinze muscles y un gran buyt.
Comparant las voras de la pedra, cobertas y amparadas per la planxa de plata, ab la part descoberta, he vist que aquesta s' havia gastat en la superficie unas dotze lineas ab los tocaments; d' ahont se pot inferir, que si la superficie de la pedra era plana y unida en temps del profeta, ha perdut una línea cada sigle.
La part interior de la Kaaba no te sino una sala, elevada sobre 'l nivell exterior com la porta.
Duas columnas de menos de dos peus de diámetro, situadas en mitj de la sala, sostenen lo sostre, qual forma per dins m' es impossible indicar, puig la amaga una magnífica tela estesa, que cubreix també las parets y columnas desde dalt fins á cinch peus del trespol.
Dita tela es de seda color de rosa, sembrada de flors de plata texidas, y forrada ab altra tela blanca. Cada nou sultá de Constantinopla está obligat á enviarne una al pujar al trono, y llavors es quan se muda.
Com las columnas comensavan á malmetres per la part de baix que no está coberta ab la rica tela, las han revestit ab llistons de fusta d' una á duas polsadas d' ample, posats á plom un al costat del altre, y assegurats ab claus de bronzo daurat.
La part inferior de las parets, que també ha quedat al descobert, está incrustada de bonicas planxas de marbre, llisas unas, altras ab flors ó arabeschs de relleu, y algunas ab inscripcions.
Lo trespol está igualment pavimentat de bonichs marbres.
A set ó vuyt peus d' altura, hi ha una barra que va d' una columna á altra, y una segona barra va desde cada columna á la paret. Diuhen que son de plata. D' ellas penjan gran munió de llántias de plata, agrupadas unas sobre altras.
En l' ángul N. de la sala hi ha la escala per hont se puja al terrat. La cubreix un embá, y la porta está tancada.
Lo sostre plá de dalt, sols te una canal molt gran per la banda que mira al NO., y per ella surten las ayguas al espay rodejat per las pedras d' Ismail. Diuhen que es d' or; á mí 'm semblá no obstant de bronzo daurat.
Ja he dit que la casa de Deu está coberta del tot per defora ab una gran vela negra, dita tob lo Kaaba ó camisa de la Kaaba, suspesa al sostre, y subjecta per baix ab cordas que corresponen á las anellas de bronzo colocadas al voltant del sócol.
Cada any se porta del Caire una vela nova. D' allí s' envia també la magnífica cortina, tota brodada d' or y plata, destinada á cobrir la porta.
A dos tersos de sa altura, te 'l tob lo Kaaba una faixa de dos peus d' ample, brodada d' or, ab inscripcions repetidas en los quatre costats: te per nom L' Hazem ó la cintura.
Se posa lo nou tob cada any lo dia de Pascua; mes al principi no 'l tenen extés del tot com lo vell. Aixecan la tela á pabellons, y la cortina de la porta se posa de perspectiva, y penjada del sostre. Esta costum no te altre objecte que lliurar al tob de las mans dels pelegrins; per la mateixa rahó se talla lo tob vell en la cerimonia Yaharmo, pera no perdre la ventatja de vendrel com ho fan, á cinch franchs lo colze; mes la embustería dels criats ha reduhit aquesta mida á catorze polsadas cinch líneas del peu de Paris, com me 'n vaig convencer per mi mateix. Are hi ha pochs pelegrins que comprin; aixís es que cada any ne queda, y aviat n' hi haurá un depósit considerable, puig dita tela no pot servir á cap més us, á causa de las inscripcions sagradas que conté. La faixa y la cortina de la porta tocan de dret al sultá scherif, excepte quan lo primer dia de la Pascua cau en divendres; perque en tal cas se remeten al sultá de Constantinopla, á qui envian també cada any aygua del pou de Zemzem.
Crech ab fonament que la Kaaba tingué antigament altra porta á la banda oposada á la actual, y devant per devant d' ella; per lo menys aixís ho fa presumir la superficie exterior de la paret. Sembla també que aquella porta era semblant á la que existeix.
Ja he dit que enfront del costat NO. de la Kaaba hi ha una especie de barana d' uns cinch peus d' alt y tres de gruixa, dita L' Hajar Ismail ó las pedras d' Ismail. Aquesta barana tanca un espay undecágono y casi simicircular, pavimentat de bonichs marbres, entre 'ls quals se distingeixen especialment algunas rajolas verdas preciosas per demés. Per aquesta part lo sócol de la Kaaba está dividit en gradas com sota de la porta, y 'l reste de la circumferencia per una superficie oblícua, que forma un plano inclinat. Entre la barana d' Ismail y 'l cos de la Kaaba hi ha un buyt de sis peus poch més ó menos, que deixa pas á un y altre costat. Se creu que en aquest tancat fou enterrat Ismail ó Ismael.
Encare que la sala y porta de la Kaaba estigan elevadas, com acabém de veure, sobre 'l nivell del pati del temple, si 's considera la topografía d' aquell paratje, será fácil advertir, que 'n los primers temps, estavan dita sala y sa porta al nivell del terrer.
En lo temple de la Meca, la Kaaba es l' únich edifici antich que existeix: tot lo demés s' ha afegit després.
Lo temple está situat casi en lo centre de la ciutat, y aquesta 's troba edificada en una vall, que te pendent bastant sensible de N. á S.
Fácil es d' advertir que quan se tractá de formar lo gran pati y demés parts del temple, en compte d' enfonzar per un costat y terraplenar per altre, á fi d' aplanar lo terrer, y tenir aixís un nivell mitj, enfondiren per tots costats; de manera que pera entrar en lo temple per qualsevol costat que sia, s' han de baixar alguns grahons, perque 'l paviment está molts peus més baix que 'l plano general del terrer, y dels carrers que 'l voltan; y fins lo terreno inmediat á la Kaaba, y que forma una superficie oval enrajolada de marbre, sobre la qual donan los pelegrins sos toms á la casa de Deu, es la part més baixa del temple.
Suposant, donchs, elevada á sa altura natural la terra al voltant de la Kaaba fins al nivell dels carrers que rodejan lo temple, y tal com era, quan aquell antich edifici estava aislat, se reconeixerá que la altura de la sala y la porta corresponen exactament al nivell general, y per consegüent no calia llavors escala pera entrar.
Veritat es que en aquest cas hauriam de suposar que la pedra negra estava en lloch distint del que es are, puig se veu casi dos peus dessota del nivell de la porta. Un infidel diria que tal vegada no hi era, ó que estava sota terra. Jo no puch formar tal idea d' aquell sagrari de la divinitat.
La escala de fusta que posan devant de la porta de la Kaaba pera pujar durant los dos dias que s' obra al públich, está montada sobre sis corrons de bronzo, ab baranas á un y altre costat, y deu grahons d' uns vuyt peus d' ample.
Lo Makàm Ibrahim ó lloch d' Abraham, forma una especie de menjador paralelógram devant y á trenta quatre peus y mitj del punt central de la paret, hont está la porta de la Kaaba. Dit paralelógram, que te dotze peus nou polsadas de llarch y set peus vuyt polsadas d' ample, mira á la Kaaba per sa cara més estreta. Sostenen son sostre sis pilastras una mica més altas que un home.
La meytat del paralelógram, per lo costat de la casa de Deu, está rodejat d' un bonich reixat de bronzo, que abrassa quatre pilastras, y qual porta 's troba sempre tancada ab una gran cadena de plata.
Dit reixat tanca una especie de sarcófach, cobert d' una magnífica tela negra brodada d' or y plata, ab grossas borlas d' or, y no es altra cosa sino una gran pedra que servia d' escambell á Abraham pera construhir la Kaaba. Dit escambell, segons diuhen, creixia en alsada, á mida que avansava la obra, á fi de facilitar los travalls, y al mateix temps las pedras, sortint ja quadradas miraculosament de terra per lo lloch hont al present se troba l' escambell, passavan de las mans d' Ismail á las de son pare. Per aquesta rahó, al donar los toms á la casa de Deu, 's va també al lloch d' Abraham, y 's fa una oració ordenada per lo ritual. Lo lloch que tanca 'l reixat se veu coronat d' una petita cúpula molt elegant.
Lo Bir Zemzem ó pou de Zemzem está situat á cinquanta un peus y mitj al E 10° N. de la pedra negra.
Tindrá com uns set peus vuyt polsadas de diámetro, y cincuanta sis peus de fondaria fins al nivell del aygua. Lo brocal es d' hermosíssim marbre blanch, y te d' alsada cinch peus.
Pera treure l' aygua, s' ha de pujar al brocal, en qual part interior hi ha un empit de ferro ab una planxa de coure pera apoyarhi 'l peu; y com no hi ha grahons pera pujar, s' ha de saltar primer á una finestra que hi ha prop, pera enfilarse després al brocal. Totas aquestas dificultats no tenen altre objecte que fer que 'ls pelegrins no pugan treure l' aygua ells mateixos, y no privar als servidors del pou las gangas del ofici. Tres curriolas de bronzo ab cordas de cánem, y galledas de cuyro á la extremitat de las cordas serveixen pera treurer l' aygua, que es pesada y salabrosa, pero molt clara. No obstant la fondaria del pou y calor del clima, al sortir del pou sembla tebia, lo qual prova que existeix en son fons una causa particular de calor molt viu. A pesar de tot es sanitosa, y tan abundant, que en la época de la pelegrinació en que cada dia se 'n treuhen milers de cantis, lo nivell no baixa sensiblement.
Tinch en mon poder quatre ampollas d' aquella aygua, que vaig treure jo mateix, y vaig tapar al sortir del pou ab totas las precaucions que exigeix la química, á fi de poder un dia fer son análisis. Una hora després d' haverla posat en ampollas, esmeriladas y ab sos taps esmerilats també, y lacradas tot seguit, tota la superficie interior se cubrí de bombollas d' ayre sutilíssimas, semblants á una punta d' agulla. Una petita batzegada donada á l' ampolla las feu pujar á dalt, hont se reuniren en una sola de la grandaria d' un sigró; sens dubte era algun gas que bastava pera despendrer la sola diferencia de temperatura.
Tothom sab que 'l citat pou l' obrí miraculosament l' ángel del Senyor en favor d' Agar, en lo moment que anava á morir de set en lo desert ab son fill Ismail, aixís que va ser despedit de la casa d' Abraham.
Al voltant del pou s' ha construhit una caseta, composta de la pessa en que está, altra de més petita que serveix de depósit dels cantis, y la escala pera pujar al terrat, al que rodeja una baraneta, y 's divideix en duas parts: la una, destinada á la oració pera 'ls sectaris del rito schaffi, está coronada per una elegant cúpula sostinguda per vuyt pilans, l' altra conté dos grans rellotjes de sol horisontals de marbre, destinats á marcar las horas de la oració.
Lo monkis, es á dir, la persona encarregada d' observar en los rellotjes la hora de la oració, comensa cridant la fórmula de la convocació al Makam Schaffi. Tot seguit set muddens repeteixen cridant la fórmula desde l' alt dels set minarets. Pera pujar al terrat s' ha practicat en la escala altra porta, independent de la del pou y de la del depósit dels cantis; de modo que en aquell petit edifici hi ha tres portas.
La pessa hont está 'l pou te disset peus tres polsadas en quadro, tres finestras al O. del costat de la Kaaba, altras tres al N., la porta y duas finestras al E. Está del tot revestida y pavimentada d' hermosíssims marbres. En la part del S. hi ha tres nitxos en la paret que separa la pessa del depósit dels cantis. Adorna la part exterior una petita fatxada de bonich marbre blanch.
Lo número dels cantis del pou es inmens: no sols ocupan la petita pessa de que acabo de parlar, sinó també las duas cobbas vehinas, y varias pessas situadas al entorn del pati del temple.
Es extranya la figura de dits cantis; tenen un llarch coll ó broch cilíndrich, ab un ventre tan llarch com lo coll y terminan en cono ó punta á la part inferior, de modo que no 's poden tenir drets, sino se 'ls acosta á la paret. Sa llargada total, puig son tots iguals, es de quinze polsadas, son major diámetro te set polsadas sis líneas. Son de terra sens embarnissar, y tan porosos, que continuament xirican, mes també refrescan l' aygua en poch estona.
Aixís que arriba á la Meca un pelegrí de reng distingit apuntan son nom en lo gran llibre del encarregat del pou Zemzem; al mateix temps aquest mana á un criat que tregui l' aygua pera 'l pelegrí y se la dugui á casa, lo qual executa ab puntualitat. Los cantis portan escrit lo nom del pelegrí ab cera negra, y á més alguna inscripció mística.
Fora dels cantis subministrats als pelegrins, los aygaders del Zemzem se passejan continuament per lo temple pera véndrela ó distribuhirla. Ordinariament á entrada de fosch s' exten gran número d' estoras llargas y estretas en lo pati del temple, y devant de cada una se posa un rengle de cantis á mitj omplir y colocats oblicuament; las personas que venen á assentarse sobre la estora, se troban totas ab un canti devant; cosa molt agradable en un país cálit, y que atrau molta gent al temple, fins ans de la hora del Mogareb; essent una estona de reunió, durant lo qual se resa ó s' entreté en conversació agradable fins al moment de la oració.
Los servents del Zemzem portan en l' espatlla esquerra lo canti tapat ab una especie d' herba seca que impideix la entrada á la pols ó insectes, mes no la sortida al aygua, si 'n volen treure sens destapar. En la má dreta duhen una tasseta ben estanyada, en la qual presentan l' aygua tant als que 'ls n' hi demanan com als que no 'ls diuhen res.
Lo Beb-es-Selem ó la porta de la salutació es un arch aislat en forma d' arch triomfal, situat á disset peus del Makam Ibrahim, casi devant d' aquest monument, á la banda oposada á la Kaaba.
Dit arch, construhit de pedra picada y terminat en punta, te quinze peus sis polsadas d' altura, sobre dinou peus sis polsadas d' ample, compresa la gruixor dels estrebs del arch.
Ja vaig dir que era de bona senyal y prenda d' una gracia particular lo passar per sota de dit arch la primera vegada que s' arriba á donar los set toms á la Kaaba.
Lo Monbar ó tribuna del predicador dels divendres está al costat del Makam Ibrahim, á distancia de catorze peus devant del ángul N. de la Kaaba.
Dita tribuna, de bellíssim marbre blanch, es la més acabada y preciosa obra del temple. Está construhida en forma d' escala, y termina en un quadrat, sobre 'l qual s' eleva una bonica cúpula piramidal octógona, que 'm semblá de bronzo daurat. La sostenen quatre columnetas, unidas per petits archs, que recordan l' orde corinti, mes en realitat no pertanyen á cap dels cinch ordes d' arquitectura.
Los costats exteriors, la balustrada, la porta y la base son de delicat travall. Tanca 'l peu de la escala un reixat de bronzo. La escala tindrá uns tres peus d' ample.
Aquí lo mateix que en totas las mesquitas, no puja l' imam á dalt de tot de la tribuna pera predicar son sermó, sino que 's queda dret al penúltim grahó, girat d' espatllas á la Kaaba.
Es circunstancia particular que no he vist en lloch més, que l' imam pera predicar lo sermó y fer la oració dels divendres du un trajo especialment destinat al objecte, y es un gran caftan de roba fina de llana blanca, y un xal igualment lleujer y llis que li cubreix lo cap, y després de donarli un tom al coll s' arregla de modo que las extremitats li penjan per devant.
La Kaaba y las pedras d' Ismail, colocadas casi en mitj del temple ocupan lo centre d' una superficie oval ó elíptica irregular, que forma una sona de trenta nou peus d' ample al voltant d' aquest edifici, sobre la qual caminan los pelegrins pera donar los toms á la Kaaba. La superficie, empedrada de bonichs marbres, está situada, com diguerem, en lo nivell més baix del temple.
Rodeja á dit temple altra superficie elíptica irregular de trenta un peus d' ample, un peu més alta que la anterior, y enrajolada de daus usuals de cuars.
Sobre la grada que forma 'l límit entre abdós nivells s' aixeca un rengle de trenta una columnas primas ó pilans de bronzo, ab altre pilá de pedra á cada extrem.
Dits pilans tenen prop de set peus sis polsadas desde la extremitat inferior fins á la part superior d' un petit capitell hont s' apoyan diferentas barras de ferro que van d' un pilá á l' altre, y de las quals hi ha suspesas crescut número de llántias al voltant de la casa de Deu. Lo capitell te un ornament daurat, d' uns dos peus d' alt, y acaba en una mitja lluna. Los pilans que son cilíndrichs, tindrán tot lo més tres polsadas de diámetre. S' hi veu una especie de cordó á la meytat de sa altura. Cada pilá descansa sobre una pedra cilíndrica d' un peu d' altura y diámetre.
Las llántias tenen mica més mica menos la figura de globo, de vidre vert molt groixut y poch trasparent, y están disposadas sense orde ni simetría en los intervals dels pilans: cada nit s' encenen.
Sobre 'l plá exterior s' hi veuhen los llochs d' oració pera 'ls tres restants ritos ortodoxos mussulmans, nomenats:
Makam Hhanèffi,
Makam Maleki,
Makam Hanbel,
Lo Makam Hhanèffi, situat devant de las pedras d' Ismail, serveix pera 'l rito dels turchs. Consisteix en una especie de galería aislada, sostinguda per dotze pilastras, sobre tres archs de front y dos de fondo. Son plan es un paralelogram, quals costats més llarchs tenen vintinou peus tres polsadas, y 'ls petits quinze peus y mitj. La altura de las pilastras excedeix poch de la talla ordinaria d' un home.
Dessobre hi ha altra galería d' iguals dimensions: la escala es al ángul del O.
Lo Makam Maleki, situat devant de la Kaaba, á la part oposada á la porta, es un cuadrat de quatre pilastras, que sosté 'l sostre; te uns onze peus en cuadro. La altura de las pilastras es la mateixa que la del Makam Hhaneffi.
Lo Makam Hanbeli, exactament semblant al Makam Maleki, se veu devant de la pedra negra.
Los sostres d' aquestos edificis, com també lo del Zemzem y 'l de Makam Ibrahim, están coberts de plom, y tenen gran volada pera donar la sombra, y per la mateixa rahó son tan poch elevadas las pilastras.
Tots los mencionats llochs d' oració tenen devant una barana de tres peus d' altura ab una especie de nitxo al mitj destinat pera l' imam; mes com tot ha cambiat desde la reforma dels wehhabis, los imams Hhaneffi y Hanbeli fan sa oració al peu de la Kaaba devant de la porta; l' imam Schaffi en lo Makam Ibrahim, y sols l' imam Maleki es qui la fa en son lloch.
L' imam Hhanbeli dirigeix la oració del matí; las de mitj dia y posta del sol l' imam Hhaneffi; la de la tarde l' imam Schaffi; y la de la nit l' imam Maleki.
Los eunuchs negres, criats y guardas de la Kaaba, s' assentan en lo Makam Hanbeli, hont tenen alguns mobles y catifas. A las horas de la oració pública, los cantors, que son també eunuchs negres, forman lo coro en la galería superior del Makam Hhaneffi.
S'entra al clos enrajolat, hont se troban dits edificis, per sis rampas igualment enrajoladas ab pessas de cuars, y que arrencan desde las grans galerías devant de las portas Selém, Nebi, Sàffa, Udaa, Ibrahim y Aàmra. Las rampas, amples d' uns deu peus y sis polsadas, ab un peu d' elevació sobre 'l nivell general del pati, comunican ab altras més petitas que van á parar á diferents punts de las galerías.
Lo demés del pati no es més que sorra cualsevol, y morada habitual de més de dos mil coloms que pertanyen al sultá scherif.
Se troban continuament sobre las rampas donas y xicots que venen blat en uns platets al preu d' una para cada plat. Los pelegrins may deixan de gastar algunas paras per la compra de platets de blat pera los coloms del temple; lo qual es obra espiatoria molt agradable als ulls de la divinitat y del scheref.
Devant de la porta del pou Zemzem, y á poca distancia, se veu Lo Cobbatain ó las duas cobbas: son duas capellas juntas, que forman cada una un cuadrat de divuyt peus de costat y qual punt de contacte representa un ángul diagonal. La forma y dimensions d' una y altre son exactament las mateixas, y las duas acaban en una bonica cúpula acanalada. Ja es sabut que las duas cobbas serveixen de depósit pera 'ls cantis del Zemzem. N' hi ha una que serveix á més pera rentarse y banyarse 'ls pelegrins ab l' aygua del pou.
L' espay que rodeja al Makam Hhaneffi está enrajolat, y forma una especie de cua de peix fins á la gran galería derrera d' aquell lloch.
Lo gran pati circunscrit per quatre porxos sostinguts per columnas y pilans, representa un paralelógram, quals costats més llarchs en la direcció del E. 34° ½ N. al O. 34º ½ S., son de cinchcents trenta sis peus nou polsadas de llarch, y 'ls petits de trescents cincuanta sis en la direcció del N. 34° ½ O. al S. 34° ½ E.
La fatxada de cada costat gran presenta trenta sis archs de rengle; y cada un dels petits vinticuatre. Dits archs son lleugerament punxaguts y sostinguts per columnas de marbre blanch gris de diferentas proporcions, encar que en general s' aproximan á las dóricas.
De quatre en quatre archs hi ha en lloch de columna una pilastra octógona de pedra picada de tres peus de diámetre.
Se compón cada costat de las grans galerías de tres naus ó tres ordes d' archs, á excepció d' algunas irregularitats parcials, tots igualment sostinguts per columnas y pilans, de manera que 's poden contar més de cinchcentas columnas y pilastras pera sostenir las galerías ó porxos del temple.
Los capitells de las columnas que forman las quatre fatxadas del pati son hermosíssims, encar que no perteneixen á cap dels cinch ordes d' arquitectura; mes los capitells de las columnas de l' interior de las galerías son tots d' orde corinti ó compost, y molts d' ells travallats ab la major delicadesa.
Las bases de las columnas son comunment áticas; altras ab un petit pedestal átich ó rebaixat; altras ab una falsa base; y algunas, per capritxo del arquitecte, tenen un capitell corinti invertit.
Los archs que donan al pati están coronats d' una cupuleta jónica; mes los interiors tenen sols voltas esféricas de mitj punt.
Las quatre caras del pati acaban en ornaments de pedra bastant semblants á las flors de lliri.
Aquestas galerías están empedradas com las calsadas y parets del temple, ab pedras de tall de roca de cuars barrejada ab roca silícea y mica que es una penya que abunda en lo país.
L' ángul del E. del temple está tallat ó arrodonit pera seguir la línea del carrer principal, y arriba á ser tan estreta en aquell punt la galería, que tot just queda espay pera passar entre la paret y la pilastra angular del pati.
En l' ala ó galería SE. del temple, desde la porta Saffa fins á la porta Zeliha, hi ha un quart orde d' archs, en qual disposició s' adverteixen també algunas irregularitats.
La Kaaba no está situada exactament en lo centre del pati. La fatxada NE. dista doscents setanta cinch peus sis polsadas de la galería corresponent; la cara SE. cent cincuanta cinch peus sis polsadas; la del SO. doscents vintinou peus tres polsadas; y la fatxada NO. cent xeixanta dos del costat oposat.
Al costat SO. del gran pati, n' hi ha un altre de més petit rodejat aixís mateix d' archs, hont hi ha la porta Ibrahim. També se 'n troba altre semblant en l' ala NO., y allí 's veuhen las portas Kutubia y Ziada.
|
Número d'archs |
Angul del N.
Beb-es-Selem |
3 |
Beb en Nebi |
2 |
— Abbasi |
3 |
— Aali |
3 |
Angul del E.
Bed Zitun |
2 |
— Bagala |
2 |
— Saffa |
5 |
— Arrahma |
2 |
— Modjahet |
2 |
— Zeliha |
2 |
— Omhani |
2 |
Angul del S.
Bed l' Udaa |
2 |
— Ibrahim |
1 |
— El Aamara |
1 |
Angul del O.
Bed el Aatik |
1 |
— Bastia |
1 |
— Kutubia |
1 |
— Ziada |
2 |
— Duriba |
1 |
De totas las portas, sols la de Saffa es la que te verdadera fatxada adornada; las demés son senzillas per demés.
En lo temple hi ha set minarets: quatre en los quatre ánguls, altre entre 'l Bed Ziada y 'l Bed Duriba, y 'ls dos últims separats del cos del temple entre las casas próximas del ala NE. Ditas torras, que son totas octógonas y de tres cossos, tenen una mateixa forma, mes no las mateixas dimensions.
Per la part de fora las casas amagan las parets del temple, de manera que no hi ha cap fatxada exterior. En algunas de ditas casas s' hi veuhen á més finestras, que donan al interior del temple.
Las duas montanyetas sagradas, Saffa y Merua, poden considerarse com dependents del Haram, á causa de la obligació de visitarlas imposada á tots los pelegrins, després de donar los set toms á la casa de Deu. Los dos llochs, situats fora de la ciutat en temps del profeta, están are compresos en ella per los auments successius, y las duas montanyetas plenas de casas, forman carrers en la actualitat.
Saffa dista molt poch del temple al SE., y está devant, encar que ab alguna oblicuitat, de la porta del mateix nom, y al peu de la montanya Djebel Kubiis que es lo lloch hont la pedra negra caygué del cel.
Al cap d' un carrer curt y ample que termina en la montanyeta per una pendent suau, hi ha un pórtich de tres archs sostinguts per pilans toscos. S' hi puja per quatre gradas que s' extenen á lo llarch dels archs, y allí 's situa lo pelegrí pera resar la oració de Saffa.
Merua está una mica més separada del temple per la part del N.
Al extrem d' un carrer que conduheix á la montanyeta de Merua, hi ha una plataforma de vinticinch á trenta peus en quadro, tancada per una gran paret per tres costats: es lo lloch sagrat hont va lo pelegrí á fer la oració de Merua: s' hi puja per algunas gradas.
En dit carrer hi han las tendas dels barbers hont van los pelegrins á afeytarse 'l cap, aixís que han acabat los set viatjes entre las duas santas montanyetas.
Derrera de las parets de Merua continuan elevantse las casas en anfiteatre fins al cim de la montanya.
L' Haram te son jefe principal, á qui anomenan Scheih l' Haram.
També te son jefe particular lo pou Zemzem, y s' anomena Scheih Zemzem.
Desempenyan lo servey de la Kaaba quaranta eunuchs negres, que son guardas y servents de la casa de Deu. Portan per distintiu sobre son vestit ordinari un gran caftan ó camisa de tela blanca, subjecta ab un cinturó, ab un gran turbant blanch, y portan comunment una canya ó vareta en la má.
Lo pou Zemzem te gran nombre d' empleats y ayguaders, als qui pertany l' administració de las estoras que s' extenen cada tarde sobre 'l pati y galerías del temple.
Hi ha ademés excessiu nombre d'empleats, tals com encarregats de las llántias y esmocadors, criats del Makam Ibrahim, del petit fosso de la Kaaba, de cada lloch d' oració dels quatre ritos, porters, dependents dels minarets, servents de Saffa y de Merua, los que cuydan dels llochs á que están destinats. Hi ha ademés criats que guardan las sandalias dels pelegrins á totas las portas de la entrada del temple, muddens dels minarets, imams y muddens particulars pera cada un dels quatre ritos, lo kadí y sos empleats, los cantors del coro, lo monkis ó observador del sol pera anunciar las horas de la oració, l' administrador y servents del tob lo Kaaba, lo depositari de la clau de la Kaaba, lo mufti, los guías, etc; de modo que casi la meytat dels habitants de la Meca pot dirse que son empleats ó criats del temple, no contant ab altre salari que ab las almoynas ó dons eventuals dels pelegrins.
Per aquesta rahó aixís que arriba un foraster tothom lo volta; tothom li presta serveys y li fa honors, vulgas no vulgas; tots li manifestan lo major interés per sa salut, y fan tot lo possible pera obrirli las portas del cel per medi d' oracions y prácticas místicas, cadascú segons son rito.
En altre temps las caravanas que acudian de tots los paissos del globo hont regna la religió del islam, subvenian á totas las necessitats, ab la abundancia de las almoynas que deixavan en la ciutat; mes are que ha disminuhit tant lo número, essent per altra part molt pochs los pelegrins que estigan en estat de contribuhir als gastos y no disminuhint lo nombre dels empleats del temple, la devoció y prácticas religiosas costan molt més, perque tots los empleats s' acostan al que creuhen rich, y aquest no pot sortir d' allí que no deixi 1500 ó 2000 franchs entre almoynas y gratificacions als empleats y dependents del temple; y fins los pelegrins més pobres, fins los que fan lo viatje captant, no 's lliuran de deixar allí algun diner.
Com ditas almoynas son individuals, cadascú arreplega lo que pot en públich ó en particular, á excepció dels eunuchs negres y 'ls empleats del Zemzem, que forman duas classes de corporacions. Veritat es que ab tot y la organisació que 'ls uneix y no obstant sos registres y caixa comuna d' ingressos los individuos de cada cos procuran estafar lo que poden en particular.
Las caravanas duyan en altre temps grossas almoynas de part de sos compatriotas: are no 's reb casi res; senyal inequívoca d' una deplorable relaxació.
Antigament lo jefe del país contribuhia per sa part á una part de la subsistencia dels empleats; mes avuy lo scherif, empobrit ab la revolució dels wehhabis, lluny de donar almoynas, arreplega totas las que pot.
Lo sultá de Constantinopla dona los eunuchs negres pera guardas y criats de la Kaaba, y pera 'ls empleos de cantors y muddens.
Los pelegrins antigament tenian de fer moltas devotas estacions, lo qual produhia també grans beneficis á molts servents y empleats; mes tot ho han destruhit los wehhabis. La mesquita y la capella hont nasqué 'l profeta; Lo Djebel Nor ó montanya sobre la qual rebé la primera revelació del cel; la casa d' Abutaleb, hont passá part de sa vida; varis llochs hont feya oració; la montanya Djebel Kubiis hont baixá la miraculosa pedra negra; las capellas de Setna Fathma, filla del profeta; la de Sidi Mahmud y altres sants, ja no existeixen. Quedan donchs los pelegrins privats del mérit espiritual que contreyan fent sas piadosas visitas á aquells sants llochs; y 'ls bons habitants de la santa ciutat han perdut los bens temporals que 'ls resultavan d' aquestos actes piadosos.