Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo segon/II

CAPITOL II

Desembarch.—Presentació al bajá.—Intrigas.—Descripció de Trípoli.—Gobern.—Cort.—Mesquitas.—Tribunals.—Cafés.—Queviures.—Juheus.—Comers.—Midas, pesos y monedas.—Clima.—Antiguitats.—Regne de Trípoli.

Ja he dit que al arribar al port de Trípoli, nostre capitá havia saltat á terra desseguida pera presentarse al bajá, y entregarli sos papers y cartas del Marroch.
L' endemá matí vingué á bordo ab orde de desembarcar los passatjers; me doná moltas excusas per no haver pogut prepararme encare allotjament, y me pregá esperés fins á la tarde. Desembarcada tota la gent, torná á la tarde, demanantme que esperés fins l' endemá.
No ignorava jo que 'l bajá Salaui de Larache havia escrit contra mí; també m' inspiravan desconfiansa dos dels passatjers; mes dels demés n' estava del tot segur, com també de la tripulació, y més que de tots del capitá. Lo vaig deixar fer y vaig quedar tranquil. Ben aviat vaig coneixer que 'l obstácle á mon desembarch no era pas lo no tenir disposat l' allotjament. Ab lo temps vaig saber que no m' havia equivocat.
Lo dia següent m' anunciá lo capitá que ja podia baixar á terra. Vaig fer desembarcar mos bagatjes, y al saltar del barco, me conduhiren á la casa que 'm tenian destinada, situada devant de la del primer ministre y del cónsul general d' Espanya.
Feya ja tres dias que 'm trobava á Trípoli, quan lo capitá m' anunciá la orde de presentarme al bajá. La audiencia fou solempne y 's verificá en un gran saló, hont estava lo bajá assentat en una especie de trono ó petit sofá elevat, tenint prop d' ell á sos fills y rodejat d' una cort brillant. Li posaren devant mon present, que va admetrer ab gracia y dignitat, me feu moltas finesas y 'm dispensá honors de tota mena. Vaig estar molt temps assentat en una cadira que havia fet dur; conversá ab mí llargament, me feu servir té, aygua d' olor y perfums; en una paraula, me doná las més claras probas d' afecte y consideració. Després d' una dilatada conversa, nos despedirem molt contents un d' altre, me doná la má amistosament, y no me permeté que li besés, com se practica ab los soberans.
Doná orde á dos de sos primers oficials pera que 'm conduhissen á casa del primer ministre, personatje verdaderament respectable, que havia casi perdut la vista. Nostra assentada fou aixís mateix llarga y filantrópica, y al tornar á casa estava molt satisfet de mas duas visitas.
Algunas personas de Marroch, y en especial lo bajá Salaui, havian escrit pintantme ab los més negres colors. Un dels passatjers, tal volta comissionat per lo bajá, havia fet tot lo possible pera ferme odiós; mes aquestas trapasserias foren menyspreadas per lo bajá y sa cort, després dels informes que prengueren, y de las declaracions fetas per las demés personas del barco. Lo passatjer que era un comerciant marroch, se n' endugué ab aixó l' aversió de tothom. Estava jo tan segur, que al presentarme al bajá ni tant sols vaig fer ús de la carta de recomanació del emperador de Marroch. Vaig declarar al capitá y á alguns altres, que vista la conducta de Muley Soliman á ma sortida de Larache, no volia ja sa protecció. Tal procedir me feu respectable als ulls del bajá y de sa cort. No obstant pera borrar del tot la memoria del succés del Marroch, com també á causa del Ramadan y d'una indisposició que vaig tenir, vaig sortir de casa molt pocas vegadas durant ma estada á Trípoli, excepte pera anar á las mesquitas, tornar visitas d' etiqueta, y donar alguna volta á peu. Totas aquestas causas estrenyeren també lo camp de mas investigacions. En quant á las observacions astronómicas de las distancias llunars, com no podia pujar al terrat de la meva casa y me veya precisat á ferlas en un corredor, y encare aixó pocas vegadas, ne vaig fer molt pocas. Las de latitut son satisfactorias.
Resulta de mon travall que la longitut de Trípoli es$=$11° 8' 30" E. del observatori de Paris, y la latitut$=$32° 56' 39" N. La declinació magnética observada$=$18º 41' 2" O.
Trípoli de Berbería es nomenada Tarables per los naturals. Es molt més hermosa que qualsevol altra ciutat del imperi del Marroch. Está situada á la vora del mar; sos carrers son llarchs, y bastant amples.
Las casas son regulars y ben construhidas; sa blancor enlluherna. L' arquitectura s' acosta més al estil europeu que al árabe: las portas en general son d' orde toscá; se veuhen en los patis columnas de pedra y archs cintrats, en lloch dels punxaguts que hi ha en lo Marroch. Hi ha moltas casas de pedra; també 's veuhen marbres fins empleats en la construcció dels patis, portas, escalas y mesquitas. Las casas tenen balcons al carrer, lo que no passa en lo Marroch; mes sempre tancats ab atapahidas gelosías.
Hi ha en las casas de Trípoli una costum particular, y es que en casi totas las pessas, que solen ser llargas y estretas, hi ha en cada estrem una tarima de fusta, de uns quatre peus, á la que s' hi puja per estrets grahons. Los estrados tenen barana y alguns ornaments de fusta: s' entra per sota d' ells per una porta petita. Examinant quin sería l' objecte de tan singular disposició, vaig veure que cada pessa pot contenir lo parament complert d' una dona, puig sobre un dels estrados se posa 'l llit, en altre la roba y 'ls fills. En un s' hi posa la vaixella y demés cosas pertanyents á la taula, y en l' altra tot lo que falta pera completar lo parament. Aquest arreglo deixa en mitj del saló l' espay necessari pera rebrer visitas; y qualsevol home, en una casa composta de tres ó quatre pessas, pot tenir tres ó quatre donas ab totas las comoditats possibles, y en la més perfecta independencia unas d' altras.
Trípoli no té fonts ni rius. Los habitants beuhen l' aygua de pluja, y la conservan en cisternas construhidas en totas las casas; pera 'l bany, ablucions y altres usos, tenen pous d' aygua salabrosa.
La peste ha disminuhit en gran part la població de la ciutat; fins se n' ha portat familias enteras, vejentse algunas casas abandonadas ó en ruina per efecte d' aquest mal. Actualment lo número dels habitants tot lo més es de dotze á quinze mil.
Dita població 's compon de moros, turchs y juheus; y com al principi lo gobern era absolutament turch, la civilisació está molt més adelantada que al Marroch. La seda y 'l or s' emplean per lo comú en los trajos; la cort es tot lo magnífica que pot ser. La major part dels habitants coneixen y parlan varias llenguas europeas; lo bajá parla l' italiá, cosa mirada com pecat mes ó menos grave entre 'ls marrochs.
La societat es aixís mateix molt més franca y lliure que entre ells; los cónsuls extrangers me visitavan ab frecuencia, y ningú hi tenia res que dir. Los renegats europeos poden allí adelantar molt, y arrivar á las primeras dignitats del estat: l' almirall ó cap de tota la marina tripolitana es un inglés casat ab una parenta del bajá. Los esclaus cristians son ben tractats, y tenen permís de servir als particulars, deixant part de sas ganancias al gobern.
Lo soberá de Trípoli conserva encara lo títol de bajá, perque antiguament lo pais era gobernat per un bajá enviat cada tres anys per lo Gran Senyor. Aquets comandants efímeros no veyan en los firmans de son nombrament sinó un medi de robar impunement als habitants; pero al fi, cansats aquets de tan crudels vexacions, assessinaren al últim bajá enviat per la Porta. En conseqüencia d' aquesta revolució, ocorreguda fa vuytanta anys, elegiren per gefe á Sidi Hhamet Caramanli, natural de Caramania, fundador de la dinastía regnant. Després de Sidi Hhamet pujá al trono son fill Sidi Ali, pare del soberá actual; peró habentlo obligat á expatriarse algunas revolucions que esclataren, se retirá á Túnis. Li succehí lo fill de Sidi Ali, anomenat Sidi Hhamet, com lo seu avi. Era aquest home viciós é indigne per sas malas qualitats del lloch que ocupava, y aixó li costá la vida y 'l trono: sent reemplassat per Sidi Yussuf, son germá, que actualment regna.
Sidi Yussuf, ó senyor Joseph, tindrá uns cuaranta anys, y es d' hermosa figura. No li falta talent, y parla bastant bé l' italiá; li agrada la solempnitat y lo majestuós; son port respira dignitat, sens deixar per aixó d' ésser amable y fi. Fa deu anys y mitj que ocupa 'l trono, y 'l poble sembla estarne molt content.
Sidi Yussuf te sols duas donas propiament ditas: la una cosina seva, es blanca, y li ha donat tres fills y tres fillas; l' altra negra, de qui te un fill y duas fillas. Sas esclavas negras son en gran número, mes no 'n te de blancas. Desplega lo major luxo y magnificencia en los vestits de sas donas y ornament de sas habitacions.
Los fills del bajá portan lo títol de bey, y un d' ells s' anomena com jo, Ali Bey; mes quan se diu bey senzillament s' entén lo més gran, reconegut hereu del trono.
Asseguran que las rendas del bajá no excedeixen d' un milió de franchs anuals.
Lo porter interior del palau del bajá es un esclau negre, y pera lo servey seu te més de cuaranta esclaus cristians, tots italians.
Lo dia de pascua, al moment que entrava jo pera veure al bajá, comensá á tocar sa orquesta desde una pessa interior; més tot just me vejé feu senya de que parés la música, per ser aquesta una diversió que la gravetat mussulmana mira ab menyspreu. En los pochs instants que vaig poguer sentirla, me semblá soportable, é infinitament superior á la del Marroch. Me digueren que dita orquesta se componía de vinticuatre músichs.
Los primers empleats son lo hasnadar, ó tresorer; lo guardiá-bàchi, gefe y majordom del palau; lo kiàhia, lloch-tinent del bajá, que ocupa un magnífich sofá en lo vestíbul; lo segon kiahia; cinch ministres pera desempenyar los diferents rams d' administració; l' agá dels turchs, y 'l general de la caballería árabe. Se compón la guardiá del bajá de trescents turchs y cent mameluchs de caballería.
Fora d' aquestas guardias lo bajá no te altra tropa arreglada en actiu servey. Quan hi ha guerra que requereix organisació de forsas, convoca las tribus árabes, que 's presentan ab sos estandarts ó banderas al devant; y llavors pot reunir deu mil caballs, y cuaranta mil infants.
He dit que l' almirall del bajá es un renegat inglés, casat ab una parenta seva. Sas forsas marítimas se componen dels barcos següents:

1 fragata ó corbeta de .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	28 canons.
1 idem de .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	16»
3 xabechs de 10 canons cada un .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	30»

1 saich de .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	8 canons.
2 galions de sis cada un .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	12»
1 petit xabech de .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	4»
1 bot de .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	1»
1 galeota de .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	4»

Total 11 barcos armats de 103 canons.

En aquell temps se construhian dos galions, lo qual formará un total de tretze barcos armats.
Hi ha á Trípoli sis mesquitas de primer orde ab minarets, y altras sis de més petitas.
La mesquita principal es magnífica y de bonica arquitectura; lo sostre, tot compost de petitas cúpulas, s' apoya sobre setze columnas dóricas hermosíssimas, de bonich marbre gris, que 'm digueren haver sigut presas en un barco cristiá. Fou construhida per l' avi de Sidi Yussuf. Aixís aquest monument com los demés que he vist á Trípoli de la mateixa classe, no tenen res de la migrada arquitectura de Marroch. Sa elevació no careix de majestat, y en totas hi ha tribunas altas pera 'ls cantants lo mateix que en las iglesias d' Europa. Están cobertas de tapissos, mentres que fins las mesquitas del palau del sultá del Marroch ho están ab estoras; únicament se veu entapissada la de Muley Edris á Fez.
Los minarets de Trípoli son unas altas torres cilíndricas, ab una galería circular en la part superior, de qual centre s' aixeca altra torreta ó garita. En dita galería es hont lo mudden convoca al poble en las horas designadas pera la oració.
Lo cult del Marroch es més senzill y místich: á Trípoli més complicat y pompós. Los divendres á mitj dia comensan las cerimonias alguns cantors entonant versiculs del Coran. L' imam puja á sa tribuna particular, que es una escala com al Marroch, ab la sola diferencia d' esser de pedra la que allí es de fusta. Resa en veu baixa una oració de cara á la paret; y girantse després al poble, se posa á cantar un sermó ab los mateixos refilets, ornaments y cadencias de certas cansons espanyolas anomenadas polo andalús. Part del sermó es variable, y 'l predicador la canta llegint son manuscrit; l' altra part, que sempre es la mateixa, se recita de memoria ab algunas oracions y altras fórmulas d' estil, que canta per igual tó.
Al fi del sermó se girá ab afectació cap al meherèb ó nitxo que está á sa dreta, cantant altra oració en tó més alt; girantse després á la esquerra ab igual afectació, la repeteix per segona vegada. Baixant dos ó tres grahons de la tribuna resa algunas oracions per lo bajá, com també pe'l poble; al fi de cada una los assistents responen amin: finalment baixant al mehereb mentres canta 'l chor, resa la oració canónica junt ab lo poble, com se practica al imperi del Marroch. Los clamors ó crits dels minarets son menos graves á Trípoli; puig en algunas mesquitas los noys son los que desempenyan las funcions de mudden, cosa que no es de las que més contribueixen á excitar la devoció.
Durant lo Ramadan no 's senten allí las trompetas fúnebres que s' usan en lo Marroch: totas las nits s' il·luminan las galerías dels minarets, y 'ls muddens resan llargas oracions.
Las mesquitas posseheixen rendas en casas y terras, que 'ls venen de donacions voluntarias. Ditas rendas serveixen pera la dotació dels ministres y empleats en lo cult.
Lo muftí es lo cap de la religió é intérprete de la lley. Te á sas ordes dos kadis, un pera 'ls individuos del ritu hhanefi, y altre pera 'ls del rito maleki. Ja he dit que la lley admet quatre ritos ortodoxos: los turchs segueixen lo hhanefi, y 'ls árabes occidentals lo maleki; los ritus schafi y hhanbeli regnan á orient.
La composició dels tribunals del muftí y dels kadis es verdaderament respectable. Aquestos jutges son d' una integritat incorruptible, y tots sos ministres se mantenen de las rendas de las mesquitas.
Trípoli conté tres presons, una pera 'ls turchs y las altras pera 'ls moros; mes molt mal montadas, puig los presos s'han de mantenir a sas despesas ó de la caritat del públich.
Un café serveix de reunió als negociants y gent bagarra; pera 'l poble baix hi ha altres dos cafés d' orde inferior: mes en aquestos establiments sols s' hi serveix y 's pren café sense sucre.
S' hi troban també moltas tabernas, ahont hi venen vi y licors y están á cárrech de mussulmans que no tenen escrupols de beure vi apesar de la prohibició de la lley. Aquest ram de renda pública estava arrendat al preu de cent mil franchs quan jo 'm trobava á Trípoli.
Lo mercat está ben surtit y 'ls queviures á baix preu. Lo pa y carn son excelents; mes la calitat de las llegums es molt mitjana. Los tripolitans no fan l' alcuscus tan fi y bó com en lo Marroch. Lo país produheix oli bastant pera 'l consúm. S' usan á més altres grans pera mantenirse; alguns dels que 'n vaig pendre mostra venen del interior d' Africa.
La terra es comunal com al Marroch, escepte quan te tancat, sia cualsevulla: hi ha habitants que posseheixen quinze ó vint possessions tancadas, y diuhen que 'l bajá 'n te una de molt preciosa. Com no hi ha aygua viva, regan los jardins ab l'aygua salabrosa dels pous, que fan pujar per medi d'artificis moguts per mulas: cada un d' aquestos consisteix en una curriola, de la que penja una galleda de cuyro per medi d' una corda.
Los juheus tenen aquí tres sinagogas, y son infinitament millor tractats que en l' imperi vehí. Son número ascendeix á dos mil. Usan lo mateix trajo que 'ls mussulmans, ab la diferencia de ser negre lo casquet y sandalias ó pantufles, y 'l turbant blau per lo comú. Hi ha entre ells sobre trenta personas bastant ricas; los demés son artesans, argenters, etc. Agabellan casi exclusivament lo comers ab Europa; més sa principal correspondencia es ab Marsella, Liorna, Venecia, Trieste y Malta. No faltan alguns negociants moros, y entre altres Sidi Mohamet Degaiz, primer ministre del bajá, qui es fama té en giro un milió de franchs.
La balansa de Trípoli ab Europa, segons los datos que'm vaig procurar es ventatjosa á aquella ciutat, puig las exportacions excedeixen d' un ters al valor de las importacions; mes en cambi son comers ab llevant y l' interior d' Africa balanceja las ventatjas del tráfech ab Europa. En altra part reuniré los detalls del comers d' aquesta ciutat ab lo d' altres paissos.
Las midas y pesos usuals, son tan inexactes y poch justos com los del Marroch, tant per sa grossera construcció com per la falta de tipo original.
D' un gran número de comparacions directas he obtingut los següents resultats.
Lo pik ó colze de Trípoli, nomenar dràa, es la base de totas sas midas: equival á 25 polsadas 9 líneas y mitja del peu de París.
L' artal ó rottle te 16 onsas 6 adarms 54 grans del pes de Paris.
S' anomena uiva la mesura pera 'ls grans; mes com es incómoda per ser massa grossa, se serveixen ordinariament d' altra, que es solzament sa cuarta part.
Aquesta mida de sa capacitat quart de uiva, es un vas de fusta en forma de cono truncat, mes grosserament construhit.

Després de fer las reduccions possibles vaig trobar sa capacitat igual á .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	1200 polsadas cúbicas de Paris
Mes com s' usa lo curullar la mida, es precís afegir á més .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	130 »»»
Conté, donchs, dita mida de grá ab son curull .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	1330 polsadas cúbicas del peu de Paris.

Tals son los pesos y midas que he comparat, y segons los medis de que m' he servit tinch la confiansa de ser mos resultats més exactes que 'ls obtinguts fin are.
Las monedas corrents a Trípoli son las següents:

d' or

Scherifi.—Val 48 hamissinn: es la pessa de més valor.
Nos scherifi.—Igual á 24 hamissinn.
Mahbuh trablèssi.—Val 28 hamissinn.

de plata

Yuslik:—Val 10 hamissinn.
Tseaut hamissinn.—Igual á 9 hamissinn, com ho indica son nom.
Hamissinn ó bu-hamissinn.—Es la unitat monetaria, y la moneda més comú en la circulació: llavors 26 hamissin valian un duro d' Espanya.
Nos hamissinn.—Mitj hamissinn, com ho indica son nom.

Para.—Dotze paras y mitja fan un hamissinn.

de coure

Para.—Dotze paras y mitja componen un hamissinn.
Nos para, ó mitj-para, 25 d' aquestas fan un hamissinn: es la especie ínfima corrent.

moneda imaginaria

Piastra.—Cinquanta piastras valen un hamissinn.

Totas aquestas especies son de calitat inferior, senyaladament las de plata, que no son sinó de coure platejat.
Lo valor respectiu de las mateixas está subjecte als capritxos del moment; de manera que hi havia circulant llavors paras de bona plata, qual pes era exactament lo mateix que 'l de las paras de coure; y no obstant tenian unas y altres lo mateix valor representatiu de dotze paras y mitja per un hamissinn.
Los europeus son ben vistos y fins respectats á Trípoli. A més dels agents de diferentas potencias d' Europa s' hi trobava un negociant francés, germá del cónsul, un espanyol constructor de barcos, un metje maltés y un rellotjer suís.
Los cristians tenen una capella servida per quatre frares de la orde terciaria de Roma. Es notable que en la capella tenen aquestos relligiosos una campana, qual só 's deixa sentir cada dia en tots los ánguls de la ciutat. Dita capella se sosté dels drets d' altar, donatius y una pensió de la cort de Roma.
Diuhen que 'l clima es cálit al estiu, á causa de sa latitut; pero las demés estacions ofereixen l' imatge d' una perpétua primavera. No obstant vaig sentir durant ma permanencia alguns dias de fret. Veritat es que m' aseguraren que era cosa extraordinaria en lo pais. De mas observacions meteorológicas mentras vaig viure á Trípoli, resulta que 'l grau mes alt de calor fou$=$16º 1 de Réaumur, lo 2 de Desembre, á la una y vint minuts del dia; y 'l grau més baix$=$8° 4 de Réaumur, en varias matinadas y por la nit.
Aquesta disminució de calor seria poch sensible en Europa; pero aquí produheix una sensació de fret tan rigurosa com en los iverns d' aquell pais; lo qual es sens dubte relatiu al estat habitual dels poros, que sempre están oberts en aquest clima.
He vist regnar casi continuament los vents de quarta al O.; ha plogut diferentas voltas, y 'l higrómetro de Saussure ha marcat ab molta frecuencia 100°, terme de la estrema humitat.
Junt á la casa del cónsul de Fransa hi ha un hermós monument. Es arch triunfal edificat per los romans, y 's compon d' una cúpula octógona, sostinguda per quatre archs que reposan sobre altres tants pilans: tot construhit sens morter, ab grossas pedras picadas sostingudas per sa propia gravetat.
Dit monument estava adornat d' esculturas, figuras, festons y trofeus militars per dintre y fora; pero la major part d' aquets relleus está ja destruhida; y únicament existeixen parts aisladas é incoherents, que acreditan encara l' antigua bellesa d' aquella obra.
Sobre las caras que miran al N. y O. s' hi veuhen los restos d' una inscripció, que sembla era la mateixa en los dos costats. Aquesta singularitat proporcioná á M. Nissen, cónsul de Dinamarca, la facilitat de compararlas; y, reunint y ordenant los fragments de las duas inscripcions, las ha restituhit a sa integritat.
A vint lleugas de Trípoli hi ha las ruinas de l' antigua Leptis ó Lebda; me digueren que hi quedavan encara moltas columnas, capitells, y altres fragments interessants. M. Delaporte, canciller del consulat general de Fransa, que visitá ditas ruinas, copiá d' ellas varias inscripcions.
Algunas jornadas terra endintre, existeixen igualment ruinas magníficas d' altras ciutats antigas, ab catacumbas, estátuas, y restos d'edificis de tota mena.
La costa de Trípoli abrassa de duas centas vint á duas centas trenta lleugas, desde 'ls confins d' Egipte fins als de Túnis dret al cap de Gerbi, contantse en aquella estensió 'ls ports següents:
Trabuca, port situat á l' estremitat oriental de la costa. A dotze lleugas cap á ponent se trova Bomba, rada ab bon fons. A vuyt lleugas d' allí se trova Rasatinn, port hont no entran si no barcos petits que van á carregar sal. Derna, quince lleugas més allá, es una platja impracticable en ivern: s' hi carrega mantega, cera y llana pera Alexandría, á cambi de teixits de cotó y arros. Los habitants de Derna no coneixen altra moneda que la llevantina y 'ls duros espanyols. Cuaranta lleugas més lluny hi ha Bengàssi, port bastant bó, pero ab tan poch fons, que sols admet barcos petits: se fa, no obstant, grant comers de llanas, mantega, mel, cera, plomas de avestrús, ab Marsella, Liorna, Venecia, Malta y Trípoli. A cincuanta lleugas d' allí hi ha 'l cap Mesurat, ab mala rada, obert á tres vents: s' hi carregan dátils pera Bengassi.
Trípoli, qual port no té 'l fons suficient pera 'ls barcos de guerra, y obert al vent NE., está á trenta vuyt lleugas al O. del cap Mesurat: s' hi embarcan llanas, dátils, safrá, rubia, sosa, senet, negras, pelletería y ploma d' avestrús, pera 'ls ports d' Europa ja mencionats y pera llevant. A deu lleugas al occident se veu lo vell Trípoli, port sols practicable als barcos petits que carregan sosa pera Trípoli. A vinticuatre lleugas hi ha Suàra, rada hont molts barcos de petit port prenen sal y peix salat pera tota la costa.
Sols se contan dos millons d' habitants en tota la vasta estensió del regne de Trípoli, perque la major part del pais está desert, y á escepció dels habitants de la capital, tota la població consisteix en curt número d' árabes pobres y desgraciats. Es tan precaria l' autoritat del gobern sobre 'l pais, que ningú sinó aquets mateixos árabes pot viatjar á distancia bastant considerable sens anar en caravana ó molt ben escoltat; puig de lo contrari s' exposaria infaliblement á ser robat ó assesinat.
Los habitants de Suakem, de Fezzam y de Guddemes, tributaris de Trípoli, mantenen relacions ab los del interior d' Africa. Lo soberá de Fezza es reconegut per lo bajá de Trípoli ab lo nom de scheik de Fezzàn. Los fezzanesos son negres grisos, pobres, però de caracter dols; exerceixen en Trípoli los oficis més vils com camálichs, y travallan en los forns, camins, etc.
A dos lleugas SE. de Trípoli está l'habitació del més gran santó ó morabit del pais, á qui anomenan lo lleó. Té un poblet cercat de murallas, y en ell sa mesquita: gosa del do de santedat hereditaria com los sants del Marroch; son poble es asil inviolable pera 'ls criminals, per grossos que sian sos delictes; encara que fos l' assessinat comes en la persona del bajá. Lo lleó actual pasa de quaranta anys.
Las montanyas més prop de la ciutat distan vuyt lleugas al S., y sos habitants son tributaris del bajá.
Com no 's pot viatjar sol per los perills del camí, moltas caravanas van y venen de llevant y ponent en temps tranquils. Las grans caravanas del Marroch, Alger, Túnis y El-Gerit, fan aquí un descans de quinse dias quan emprenen lo viatje á la Meca; pero desgraciadament are no poden viatjar á causa de las turbulencias que agitan casi tota la Berbería y Egipte. Aquest contratemps m' obligá á fer per mar la travessía á Alexandría, y continuar axís ma peregrinació á la casa de Deu.