Viatjes de Ali Bey el Abbassi/Tomo primer/I
En consecuencia de ma resolució, havent tornat á Espanya en Abril de 1803, me vaig embarcar á Tarifa en una petita llanxa; y després atravessant l' Estret de Gibraltar, en cuatre horas vaig entrar en lo port de Tanja ó Tánjer á las deu del matí del 29 de Juny del mateix any, dimecres, dia 9 del mes rabiulaoual del any 1218 de el-hogera ó de la hégira.
La sensació que experimenta 'l home que per primera vegada fa aquesta curta travessía, no pot compararse sino al efecte d' un somni. Passant en tan curt espay de temps á un món absolutament nou, y sense la més remota semblansa ab lo que acaba de deixar, se troba realment com trasportat á altre planeta.
En totas las nacions del món los habitants dels paíssos limítrofes, més ó menos units per relacions recíprocas, en cert modo barrejan y confonen sas llenguas, usos y costúms; de manera que 's passa d' uns á altres per gradacions casi insensibles; pero aquesta constant lley de la naturalesa no existeix pera 'ls habitants de las duas voras del Estret de Gibraltar, los quals, ab tot y sa proximitat, son tan diversos los uns dels altras com ho seria un francés d' un xino. En nostras comarcas de llevant, si observém successivament al habitant de Arabia, de Siria, de Turquía, de Valaquia y d' Alemania, una llarga série de tranzicions nos marca en cert modo tots los graus que separan l' home bárbaro del civilisat: pero aquí l' observador toca en un mateix matí las duas extremitats de la cadena de la civilisació; y en la petita distancia de duas lleguas y dos tersos, que es la més curta entre las duas voras,[1] palpa la diferencia de vint sigles.
Quan arribarem prop de terra, nos vingueren á trobar alguns moros. Un d' ells, que 'm digueren ser lo capitá del port, envolcallat en un alburnús, que es com un sach doble ab caputxa, nú de peu y cama y ab una gran canya en la má, se ficá al aygua demanant lo certificat de sanitat, que mon patró li doná inmediatament, y tot seguit encarántsem, me dirigí las següents preguntas:
Capità.—¿D' ahont veniu?
Ali Bey.—De Londres, per Cádiz.
C.—¿Parleu moresch? [2]
A.—No.
C.—¿D' ahont sou, donchs?
A.—De Hhaleb (Alep.)
C.—¿Y ahont está Hhaleb?
A.—En lo Scham (la Síria)
C.—¿Quín país es Scham?
A.—Está cap á llevant, prop de Turquía.
C.—¿Es á dir que sou turch?
A.—No soch turch, pero mon país se troba baix lo domini del Padischah (del Gran-Senyor.)
C.—¿Pero sou mussulmá?
A.—Si.
C.—¿Duyeu passaports?
A.—Sí, 'n porto un de Cádiz.
C.—¿Y per qué no 'l duyeu de Londres?
A.—Perque 'l gobernador de Cádiz me l' ha pres y cambiat ab aquest.
C.—Donéumel.
Lo vaig entregar al capitá, qui donant ordre de no deixar desembarcar á ningú, se 'n aná á ensenyar mon passaport al kaid ó gobernador. Aquest l' enviá al cónsul d' Espanya pera regonéixerlo, y aprobat com auténtich, me 'l remeté per medi de son vice-cónsul, qui vingué á mon barco ab un turch anomenat Sid Mohamed, jefe dels artillers de la plassa, enviat per lo gobernador pera interrogarme de nou.
Me dirigiren las mateixas preguntas que 'l capitá del port, y tornántme lo passaport marxaren á donar compte al kaid.
Poch temps després, torná 'l capitá del port ab la llicencia del gobernador pera mon desembarch. Vaig saltar á terra al moment, y me vaig fer conduhir á casa del kaid, apoyantme sobre dos moros; perque havent volcat mon cotxe al atravessar per Espanya, vaig rebre en la cama una ferida de consideració.
Lo kaid me rebé molt bé. Me feu ab poca diferencia las mateixas preguntas que se m' havian dirigit, y desseguida doná ordre de prepararme casa, despedintme ab molts cumpliments y ofertas de servirme.
Donant las gracias al kaid, vaig sortir acompanyat de las mateixas personas, y me conduhiren á una barbería. Lo turch que m' havia interrogat en la barca estigué anant y venint moltas vegadas, sense poderse fer ab la clau del allotjament que m' estava destinat, y qual propietari llavors se trobava en lo camp. Haventse en tant fet de nit, mon turch me portá peix pera sopar ab ell; y quan després d' un lleujer menjar me disposava á dormir sobre una especie de llit de fusta, entraren atropelladament alguns soldats de la guardia del kaid, ab ordre de conduhirme altra vegada á sa presencia.
Me vaig llevar, y 'm vaig deixar portar á casa del kaid, que m' esperava impacient alguns passos fora de la porta. Me feu pujar á una pessa ahont se trobava son secretari y 'l seu kiahia ó lloch-tinent gobernador. Després de disculparse de no haverme detingut al matí, afegí ab molta cortesía, que volia donarme hospitalitat fins que estigués arreglat mon allotjament. Nos serviren café sense sucre, se repetiren las preguntas y respostas sobre lo concernent á mí; y després d' un abundant sopar, en lo que poca part hi vaig pendre, m'ajeguí com los demés sobre la mateixa catifa.
En la tarde del mateix dia havia ja desembarcat la maleteta que componia tot lo meu equipatje. Vaig presentar sa clau á la aduana, més ni volgueren regonéixerla ni rébrer gratificació. Dita maleta m' acompanyá á tot arreu fins quedar instalat en mon allotjament.
Al dia següent al matí, després de desdejunarme, lo patró de la barca vingué á pregarme que m' interessés ab lo kaid pera que li permetés carregar alguns queviurers; pero m' hi vaig negar, no creyentme encara ab bastanta intimitat ab lo gobernador pera arriscarme á fer peticions. Menjárem á mitj dia. A las contínuas preguntas que feya sobre mon allotjament no 'm responian sino sí, sí; en fi al capvespre me anunciaren que estava ja corrent. Llavors me despedí del kaid, que 'm repetí sos oferiments, y me conduhiren á mon nou domicili.
Entrant en éll vaig trobar que durant lo dia havian emblanquinat las parets y cubert lo trespol ab una capa de guix de duas ó tres polsadas, per lo que no estava prou sech. Vaig agrahir molt lo mirament que havian tingut en hermosejar ma morada, y vaig admirar al mateix temps la rara senzillés de costúms d' un poble que 's contenta ab tals habitacions, y sembla al mateix temps no coneixer l' ús de las finestras en la construcció de las casas, de modo que las habitacions no reben llum sino per la porta d' un corredor que dona al pati. Apesar de tants inconvenients, era tal mon desitj, y encara diré ma necessitat extrema de véurem sol y ab llibertat, que vaig rébrer com favor l' allotjament, y m' hi vaig tancar al instant. Vaig dormir aquella nit sobre una estora, ab una manta de llana per abrich y la maleta per coixí.
L' endemá, divendres 1 de Juliol, sé compraren los mobles de mon ús, que 's reduhiren á algunas estoras pera cubrir lo trespol y las parets, alguns tapissos, un matalás, coixins y utensilis de primera necessitat.
Lo vestit dels marrochs es molt poch conegut en Europa, perque quan venen per aquí, usan ordinariament lo berberesch dels turchs de las regencias. Lo marroch may cubreix sas camas; son calsat se compon de sabatillas grogas molt grulleras, que porta sense ficar lo taló; la pessa principal de sa vestidura es una especie de gran llensol blanch de llana, que anomenan hhaik, en lo qual s' envolcalla de cap á peus. Aixís donchs, desitjant vestirme com los demés, tinguí de sacrificar las mevas calsas y elegants sabatillas turcas, y 'm vaig embolicar en un inmens hhaik, deixant al ayre las camas y 'ls peus, escepte la punta que entrava en las excessivas y pesadas pantuflas.
Com era divendres y teniam d' anar á la mesquita á fer la oració de mitj dia, sent lo ritual dels marrochs un xich diferent del turch, que era 'l meu, mon turch m' instruhí en las ceremonias del país. Mes encara faltavan altres preparatius: lo primer fou afeytarme 'l cap, encara que feya pochs dias que ho havia fet en Cádiz. També lo mateix turch me feu la operació y sa má inexorable me posá tot lo cap á punt de reventar la sanch, escepte lo floch de cabells reservat en la coroneta. Després del cap se posá á afeytarme totas las demés parts del cos, de modo que no quedés rastre de lo que nostre sant profeta ha proscrit en sa lley com horrible impuresa. Tot seguit m' acompanyá al bany públich, ahont ferem nostra ablució legal. En altra part parlaré d' aixó, com també de las ceremonias de la oració en la mesquita, ahont varem anar á mitj dia, ab lo qual s' acabá nostra santa obra en aquell divendres.
Lo següent dissapte comensá la festa de El Mouloud, ó naixement de nostre sant profeta, qual celebritat dura vuyt dias. En aquesta época 's fá la circuncissió dels noys. Tots los dias matí y tarde 's donan una especie de concerts davant de la porta del kaid; se compón la música d' un timbal grosser y duas gaitas encara més grosseras y discordants.
En aquells dias de festa, varem anar á practicar nostras devocions á una ermita ó lloch consagrat, situat á duascentas toesas de la ciutat, en lo qual se veneran las despullas mortals d' un santó. Serveix al mateix temps d' habitació á altre sant viu, germá del difunt, y que reb las ofrenas per los dos. Per aquell costat de la ciutat se veu lo cementir dels mussulmans.
Fetas nostras devocions en lo sepulcre, passarem á visitar al sant viu, á qui trobarem acompanyat d' altres moros en lo jardí, á poca distancia de la capella. Nos feu molt bona rebuda. Haventnos assentat, mon turch li referí ma historia; lo sant doná gracias a Deu per tot, y principalment per haverme al fi restituhit á la terra dels verdaders creyents. M' agafá per la má, y murmurá entre dents una oració; tot seguit me posá la seva al pit, y recitá altra oració, després de la qual nos separarem. Lo vestit del tal home es lo mateix que 'l dels demés habitants.
Visitárem així mateix al fakih Sidi-Abderrahman Mfarrasch, jefe d' altres fakihs ó doctors de la lley, imam ó jefe de la principal mesquita de Tánger, y kadi ó jutje civil del Cantó. Aquest venerable vell es respectat en tot lo país, y encara del rey del Marroch. Escoltá ab interés ma historia contada per mon turch, y me manifestá molt afecte.
Donats los primers passos pera mon establiment, vaig probar d' ocuparme dels meus assumptos; pero la eterna companyía de mon turch que no 'm deixava un instant nit y dia, m' enutjava en extrém, no permetentme dedicar á cap travall. Era donchs indispensable allunyarlo de mon costat; pero l' assumpto era delicat, perque molt bé podia ser que fos comissionat del kaid pera vigilarme de prop com extranjer, y llavors tal pas podia durme malas consecuencias. No obstant, com diariament s' encarregava dels meus negocis, y 's cuydava de ma casa, no sense profit propi, me fou fácil trobar pretextos ó verdaders motius de descontent; y haventme assegurat de que no estava sostingut com sospitava, me 'n vaig desfer definitivament; pero fou fentli un gran regalo, á fi de no excitar son ressentiment, y perque realment m' havia servit bé en los primers dias.