| Toneta.
|
.
Mentres ells cànten
yo estig patint,
que hüí es la quinta
del mes de Abril.
Y si al servisi
Tonet sen bà,
la amarga pena
me matarà.
|
|
| Tomasa.
|
.
Mentres ells cànten
jo estig ohüint,
que el còr me salta
de gòch que ting.
Y si al servisi
Tonet sen bà
la sò Tomasa
hüa arreglarà.
|
|
|
|
Vinga el jaleo y la broma;
correga apresa el barral:
l'ama hüí à tots mos convida,
|
|
|
Ningú tinga que afluixar.
|
ESCENA 2ª.
|
|
El mateixos y l'Alcalde acompañat de
varios veïns del poble.
|
| Alcal—
|
Señores, señores,
no yà que crìdar,
que en pau y armonia
la chent pot estàr.
Nìngù, nìngù s'atrevisca
per Dèu, à mòure discòrdìa.
|
| Gòr...
|
Quiètud reclama l'Alcalde.
|
| Alcal...
|
Quiètud, quiètut y concordìa.
Contesten à les preguntes
que bòs và à fèr l'Alcalde.
|
| Gòr...
|
Fàsales, fàsales pronte:
fàsa les que li acomoden.
|
| Alcal.
|
Háu tengut alcalde
tan bò ni millór
com yó que vos mane?
|
| Alcal.
|
No es sert que yo al poble
li estig fent honor,
per ser el mes sabio
del mon?
|
| Alcal.
|
No es sert que la vara
me dòna el valor
que tè la persona
del rey?
|
| Alcal.
|
No es sert que si em creme
no yà llauraor
que no li la trenque
|
| Alcal.
|
Yo soc el alcalde,
señores yo soc;
yo soc el alcalde!
|
| Alcal.
|
Tóo el mundo capa fuera,
no quiero à naide en la casa.
|
| Un llauraor.
|
Es que yo vull...
|
| Alcal.
|
Com s'antiende!
desvergoñido! bribon!
|
|
|
No vos fique en la prisión
à tot aquell que mo ofende! Sen ixen tots els llauradors.
Tú estàs tambè asi de sòbra!
|
| Alcal.
|
Con que pren el portante.
|
| Tone.
|
¡Pos miren que asò te obra!
|
| Alcal.
|
Ting que parlar en tà tia
de un negòsi que timporta;
mès ya el sabràs, pren la pòrta
y allargat.
|
| Alcal.
|
¡Chica, chica, quin lllengüache!
|
| Tone.
|
Deixaré pues que'm despache
|
| Tone.
|
Ya'u sé,
mes la voluntad l'engaña.
|
| Tone.
|
Sò Chochim,
ya men vach, no cal que malde.
|
Escena 3.a
_____________
| Alcal.
|
¡Chesus, chesus quin descaro!
ma decao fet de pedra!
¡Quina muquer!
|
| Alcal.
|
Poro que es lo que diria
tota la chent d'espardeña,
si veren que al seu alcalde
se li burla una femella?
Pot agrair que huì em toca
tindrela un poquet contenta,
que si no!...
|
| Toma.
|
No perda temps;
vacha esplicantse y apresa,
que de un atre asunte luego
|
| Alcal.
|
Pues ascolta bé que'l cás
mereix que obrigues la orella.
Tú sabes que tengo un hico...
|
| Alcal.
|
De grande presensia,
pues es lo mas arrogante
y lo mas fino... y mas...
|
| Alcal.
|
Ell sá encarabasinao,
segons ma dit en la tenda...
|
| Alcal.
|
De Toneta.
Ahora bien: el pobre chico
ya fà dies que no mencha,
|
|
|
y es bà quedando mes fofo
que el tronc de una garrofera.
Y al observar que el amor
li fà tantas cosquerellas,
y que hasta las pantorrillas
se li vàn quedando siemas,
te dig que es ya muy presiso
que abans de vendre la seda
sà cunten, y que enseguida
que'els emparelle la iglesia.
Conque ya acabat, Tomasa;
tu ara pensau y contesta.
Que'm dius?
|
| Toma.
|
Que'estig conforme
en fer lo que voste ordena:
mes abans am de saber
quina es la voluntad d'ella.
|
|
|
Yo moltísim m'alegrara
(per moltes raons) que es fera
un casament que li pórta
tanta ventacha à Toneta.
Pero yo sospeche, alcalde,
que Tóna en secret festecha.
|
| Toma.
|
En Toni Bacora,
que es el que'm cuida la hasienda.
|
| Alcal.
|
¡Chica, en lo criat?
|
| Toma.
|
En ell,
pues ya desde chicoteta
li ha tengut inclinasió,
y ell lin ha tengut à ella:
mes yo si es sert el festech
desbaratarlo volguera.
|
| Alcal.
|
Ascolta; y tu sospechanto
|
|
|
com el tens en casa tehüa?
|
| Toma.
|
Es que ell de nit no está asi,
que dorm en casa sagüela.
|
| Toma.
|
Es el unic parent
que à Toni en lo mon li queda.
|
| Toma.
|
Jà que m'enrrecorde:
hüí si trau la bola negra
soldat te que anar alcalde,
que ell no té ni una peseta.
|
| Alcal.
|
Es sert, que en punt de les onse
la quinta hüí se sortecha,
y entonses si và soldat
lliure à tots el camp mos deixa.
|
| Toma.
|
Es que yo no vullc que vacha.
|
| Alcal.
|
Que es lo que vols dir?
|
| Toma...
|
Atenga.
Yo pense, depositarli
sent vint duros, que la empresa
demana per tot fadrì
ans de que la sort se vecha.
Mes com ya s'acosta l'hora
y es molt curt el temps que queda,
me crec que sent boste alcalde
podrà fero de manera
que estiguen els cuens à temps
posats en mans de la empresa.
|
| Alcal...
|
Poro, chica, sì en lo poble
Tonet per ultim se queda,
rès de lo que's trata...
|
| Toma...
|
Entonses
yo enrredrarè la maeixa.
|
| Alcal...
|
Poro tù has dìt fà poc rato
|
|
|
que et sabrà mal que Toneta
per casualitat en Tòni
trate de festech?
|
| Toma...
|
¡Volguera...
que ans els partìra un mal rayo!
|
| Toma...
|
¡Casarse ell y ella!..
Vamos, no, no meu nomene
perque me sansen la esca.
|
| Alcal...
|
Entonses perque desìches
que se llìure?
|
| Toma...
|
Es otra cuenta!...
|
| Toma...
|
No rès;
prenga este bolsìllo, prenga.
|
| Alcal...
|
Pèr favor... (Entregantli un bolsillo)
|
te' tots els dines.}}
| Tomasa.
|
Ca' de'esperar, si es fà tart.
|
| Alcalde.
|
Poro tu promets..?
|
| Alcalde.
|
Si, si, ya vach.—Pos siñor,
el dimoni que l'antenga.
|
Esena 4.ª
Tomasa asoles.
|
|
¡Casarse, casarse en Toni!..
no fora mala funsió!
En ella!.. aixó si que nó...
mes que s'empeñe el dimoni!
Pos no seria mal càs
que habentlo portat yo à casa,
l'asampe una atra y Tomasa
|
|
|
es quede tocantse el nás!
No serà mentres yo puga,
que pera ensendre la esca
ya foc asi, y estig fresca
sense una cana ni arruga.
Ni à Toni li anirà mal;
que tindrà en esta persona
lo que es diu una jamona,
pero de sandunga y sal!
Jamó que penchat al gancho
tè mes de sis gats maulant
tots à la una esperant
endursel paca el seu rancho!
Mes Toni sap que Tomasa
fà per ell molt benefisi;
y si el lliure del servisi
y amo el fàs d'hasienda y casa,
|
|
|
seria pedre el servell
no admitir favors tan grans,
cuant ne ting yo tans y tans
que volen el puesto d'ell.
Y Toneta vol!.. no importa:
yo escomensare el meu pla,
y voràn, voràn, si ya
qui en vè tocant à la porta.
sen va per el foro.
|
Toni entrant per la portala del corral.
|
|
El amor es la plaga
mes verdadera,
cuant en lo còr d'un mascle
bufa y sen entra.
Yo el sent que rasca la pancha,
|
|
|
yo el sent que gruñ y patecha,
yo crec si Deu no ma ausilia
qu'en muig d'amor y de febra!
qui del pobre Tòni
tindrà compasió,
si el fièro dimoni
li à fet traisió!
qui podrà ausiliarme
de pena tan fiera,
cuant esting morintme
d'amor y de febra.
Toneta yo estic morintme,
Toneta yo per tu rabie,
Toneta yo em torne loco
si tu, si tu no m'ampares
|
|
|
Vamos, no sé lo que'm pasa
desde que eixe pillo alcalde,
ma dit que Tona en son fill
dins d'un mes té que casarse.
Pero imposible: Toneta
no pot tan pronte olvidarme!
Aixó es pensament no més
de eixa tia del diàntre,
en vengansa la molt...tuna,
perque no pogut peiscarme.
En cuant agarre a eixe pillo,
femater, fill del alcalde,
li romp de una bosiná
mich armut de dens!¡Ah, lladre!
paca asi el facsión s'acorta:
hüí et vach a rompre les barres!
|
Toni y Pascualo que entra per el foro.
| Tonet.
|
Deu te guarde... borinot!
¿Que busques en esta casa?
|
| Pascua.
|
Ving à parlar en Tomasa
de un asunte.
|
| Tonet.
|
(¡Ay, que calbot!)
Digues, y no es pot saber
quin es el asunt que't porta?
|
| Pascua.
|
Toni, crec que no t'importa.
|
| Tonet.
|
Pascualo... poguera sèr.
M'importa, y en gran manera
anarte seguint els pasos,
y sapies que per los nasos
me està ya eixint la bromera!
|
| Pascua.
|
A mi que t'ixca ò que t'entre
nom causa fret ni calor;
conque aixina...
|
| Tonet.
|
(Pos siñor,
li fàs dos ulls en lo ventre!)
|
| Pascua.
|
No cregues tú que m'aspante,
que 'ami no m'asusta un guapo!
|
| Tonet.
|
(Mare mehüa del sopapo,
quina bofetà li plante!)
|
| Pascua.
|
Ving asi perque em te érta,
Tona, l'anima de amor.
|
| Tonet.
|
(Pos siñor,
catarrocha descubèrta.)
Y tú no saps, beduino...
|
| Toney.
|
Yo soc novio de Toneta,
y et vach á rompre la cara
si no ten ixes!
|
| Pascua.
|
Pos àra
m'asente!
|
| Tonet.
|
¡Oy! só trompeta!
¡cara de trenta barrugues!
|
| Tonet.
|
¡Chopeti sense forro!
Ara mos vorem!
|
Toni agarra un vastó que yaurà en la escena
y el corre pegantli vastonaes.
| Tonet.
|
¡Chàs! contau com pugues!
|
Tonet y enseguida Toneta.
| Tonet.
|
Ya pareix que senta alivio!
Eu! casi la fet à estelles!
Li à romput trenta costelles
lo meñs a eixe bruto anfibio!
Ya vè Toneta! estig bobo
mirantla! No en té Picaña
un atra, ni en tota España,
ni en Fransia, ni en tot lo globo!
|
| Tone.
|
Tú per asi, Toni meu?
|
| Tonet.
|
Yo asi, Tona del meu cór!
|
| Tone.
|
¡Ay Tòni, ting molta pór!
hüi quinten!
|
| Tonet.
|
Confía en Deu!
Un atre es el meu temor!
|
| Tonet.
|
Que tal vegà
tú m'aches olvidat ya;
que ya nom tingues amor.
|
| Tone.
|
Toni, y que es lo ha pogut
el ferte pensar tan mal?
|
| Tonet.
|
Que fà un instant que Pascual
a demanarte ha vengut.
|
| Tonet.
|
Quin ha de ser!
Uy! no sè com no el balde!
|
| Tonet.
|
El fill del alcalde:
eixe pillo femater!
Son pare que l'ancontrat
veninmen yo de la plasa,
Tona, ma dit que Tomasa
paraula de aixó li á dat.
|
| Tone.
|
Ara vach yo nugant caps.
|
| Tone.
|
Ell ma dit que volia
parlar en la mehüa tia
y els dos asoles! -Tù saps?
|
| Tonet.
|
Per aixó el atre tot dret
asi me la vist entrar!..
no, poro deixals estár
que el pobre no tindrà fret.
Ya tè que rascarse!
|
| Tonet.
|
No, no es queixarà de baes,
cà portat mes bastonaes
que pels tè un burro en lo llom!
|
| Tone.
|
Pero el alcalde podrà...
|
| Tonet.
|
Que vinga pues y vorà
com yo li ajunto la cuenta!
|
| Tonet.
|
Veus este paperet?
|
| Tonet.
|
Pues no ya que asustarnos
que ell ha vengut á salvarnos.
|
| Tonet.
|
Té un gran secret!
|
| Tonet.
|
Ja à temps eu sabràs;
no tingues pena, descansa;
así es và à moure una dansa!
mes tú de rés fases cas.
Posat alegre y contenta,
y olvidant els teus dolors,
parlem dels nostres amors
|
|
|
que tot vindrà per su cuenta.
|
| Toni.
|
No sigues may temeràri,
que à boltes...
|
| Tonet.
|
No rès m'aspanta:
no ta'sustes chica, y canta;
solta eixa vèu de canári.
|
Musica.
| Toneta.
|
Si al servisi ten anares,
ay Tonet!
me moría de agonía
y sentiment!
No, no t'enbaches
que yo no vull,
y si te ausentes
Tòni, me muig.
|
| Tonet.
|
Si al servisi men anara
cregues tú,
|
|
|
que als hüit dies sense ducte
soc difunt.
No, no t'asustes
que Deu farà,
que yo no fuixca
del teu costat.
|
| Toneta
|
Salva, Deu, de la quinta,
salva al meu novio,
que à mi entonses me lliures
de un gran agobio.
Si negra pinta!...
Ay!... malaida sigues!
maldita quinta!
|
| Tonet
|
No et sofoques, Toneta,
que'm dones pena,
y el sentiment ya em salta
per dalt la esquena.
|
|
|
Tin mes pasensia,
que la patria me imposa
tal penitensia.
|
| Toneta
|
Si et demana la patria Ploricant.
hüi sense tregüa,
servisis te reclama
la patria mehüa.
Ay!.. que la dona
es la patria que'l home
te doble bòna.
________
Nom deixes, Tòni, nom deixes.
|
| Tonet.
|
Jo deixarte, flor de l'horta! Abra
|
| Toneta.
|
Tòni, que vindrà ma tia, sanla.
y entonses...
|
| Tonet.
|
Tanca la pòrta.
Toneta achunta la porta del foro
y abaixent cantant y agarrats
deles mans al prossèni.
|
| Els dos.
|
Desde llevant à ponent,
desde ponent à llevant,
no se trova entre la chent
atres dos que's vullguen tant.
|
| Toneta.
|
Jo al voret la cara
rebote de amor.
|
| Tonet.
|
Y este em fa un ruido
Señalant el còr
com el de un tambor.
Miralo! tòcalo!
|
Alargantli la mà y posanse la al còr
| Els dos.
|
Matachin, ratachin!
Matapla, plà, plà, plà, plà !
|
Veritat.
| Tonet.
|
Vamos, per l'amor de Deu!
nom dones mes aflicsió !
|
| Tonet.
|
Tin compasió,
sino vach à pedre el lleu!
|
| Tone.
|
Y si la quinta t'arranca
del meu costat, qui m'alegra?
Tonet, y si la traus negra?
|
| Tonet.
|
Toneta, y si la trac blanca?
Que tot el que và à la plasa
y en la quinta està ficat,
tan igual pot ser soldat
com pot quedar lliure en casa.
Y ya pots tu considerar
que'm te tonto eise trontoll,
pero cam de fer, refoll,
pasensia: sam de penchar?
Vus u atres han de servir,
que este mon està arreglao
pà cuns suquen del guisao
|
|
|
y atres vachen à patir.
Guisao, que el que fà fóc
plè de entusiasme y valor,
cuant està cüit, ni l'aulor
li aplega als nasos tàmpoc.
Y dichós aquel que escapa
y à sà casa sol tornar;
que alguns se solen deixar
del seu servell la gran tapa.
Que en mich de eixa guerra ó pesta,
cuant manco seu pensen... pom!
allà và un confit de plom
aloixat capa la testa.
Ja qui vol fer gran carrera
per imitar à la llebre,
y pega contra un pesebre
y es trenca la calavera.
|
|
|
Y atres que al vore el fandango
fuchent y es bàn amagant,
despues els vèns agarrant
tota la sarten del mango.
Mes si algù es vòl mascarar,
considerant que tè un dret,
à fì de que estiga quet
el manen afosìlar.
|
| Tone.
|
No remeneches olors
que estàn en pau y quietut;
que't podràn ohüír y...
|
| Tonet.
|
Chut!
parlem dels nostres amors.
-Te'enrrecordes de aquells díes
cuant erem com dos tapons,
les dolses conversasions
Toneta, que en mí teníes?
|
| Tone.
|
Ay! no apretes la taroncha,
deixala queta si vols,
que vàn eixinli els piñols
Tòni, y el còr li s'asponcha.
Que al pensar en aquells mesos
plens de arrop y confetura,
l'anima ting insegura!
|
| Tonet.
|
Me la tragaria à besos!
|
| Tone.
|
¡Que momentos tan felisos
pasaben Tòni en lo riu,
peixcant ò buscant un niu
per los abres ò cañisos!
Y cuant estaba pluchós
y en cabasets ò en perols,
à arreplegar caragols
chuntets anaben els dos;
y anant à boltes per l'horta
|
|
|
tan dolsament embobats,
y à lo millor descuidats
mos pillaba un aüya forta:
y entonses llarga carrera
preniem tement la plucha,
y era la nostra casucha
la fresca y verda morera?
Y à la bòra de un sequiol,
baix un chop trist y sombriu,
formaben els dos un niu
que està à punt de pendre vól.
Mil gotetes de aüya clara
de dalt les fulles caien,
y cuant à la mà et venien
pillo! em bañabes la cara!
Y en fi collint pimentons,
ya collint sebes ò fabes,
|
|
|
Tòni meu, tú sempre estabes
cosit en los meus faldons.
De aüya ting plena la boca
pensant en moment tan dolsos;
ay, me sansenen els polsos!
¡yo em torne, yo em torne loca!
|
| Tonet.
|
No pares ya mes abant,
que al voret en eixe anhelo,
babetes de caramelo
ting per la boca chorrant.
¡Santo Dios, que tiempo aquel!
Donantmos sempre besets,
uy! ya erem desde chicotets
amantes fins de Teruel.
O bè arrancant safanories,
ò bè batent, ò sembrant,
ò bè llaurant ò segant,
|
|
|
ò bè arreplegant chicòries,
tù sempre seguintme amable
desde llevant à ponent,
pà mi dolsisim torment
has segut hasta en l'astable!
Ja vem tu, tendres capolls
desde que erem moñicots,
ham anat sempre à calvots
per lo mich de eixos rastolls.
Criats entre la verdura
que rega la aüya del sèl,
el còr tenim plè de mèl
y en la boca confetura.
¡Ay, Toneta! y et vullc tant
com vòl la daxa el bacó,
tant com vòl un rosegó
el pobre que bá acaptant.
|
|
|
Tant com l'avaro roñós
vòl el tesòr que té alsat,
tant com vòl rates el gat,
y tant com la carn el gòs.
|
| Tone.
|
Si, Tóni, pero ma tia
và à armar tremendo quedir,
com aplegue à descubrir
la nostra pasió algun dia.
|
| Tone.
|
Despues ya saps tú
que aquell còlera malvat
fà dos añs que ma deixat
en lo mon sense nengú.
Ella desicha que yo
em pase molt temps fadrina;
pero yo Tonet aixina
no vullc viure masa, no.
|
|
|
Mes yo et vech embolicat
en ma tia un poquet masa,
Tonet, desde que à esta casa
vingueres com à criat.
Tu creus que el dedo me mamo,
y à mi no me trau ningú,
Tonet, que lo que vols tú
es no ser criat, ser amo.
|
| Tone.
|
Ting sospecha,
y armaría un gran quedir,
com aplegue à desenbrir
que estig aguantant la...
|
| Tonet.
|
Hecha!
¡Chesus, chesus! Satanàs
no inventàra cosa tal!
|
| Tone.
|
Es que no em sabría mal
|
|
|
que'm deixen tocantme el nàs.
Pero tindre yo asi en casa,
fill meu, un atra femella
que'm vinga bufant la orella
tenint yo presa la plasa!...
|
| Tonet.
|
Saps que te estig adorant,
chitana, en amor tan fí
com el que té el tanlahí
al vent que el porta volant:
mous, ingrata, eixos desbarros,
mous tots eixos compromisos,
cuant yo t'adore à cafisòs,
à muntonaes, à carros!
|
| Tone.
|
Yà ü se, Tonet, pero ya
saps tú que vos à sorprés...
|
| Tonet.
|
Toneta alló no fóu rés.
|
| Tone.
|
Digues, y en mil ocasions
no ting vist, ya que m'apures,
que li has dut figues maüres?
|
| Tonet.
|
Y no et porte a tu pansons?
Quina queixa pots formar
ingrata, desconosida,
cuant te duc la mes marsida,
la que tè millor menchar?
Y te pit la molt fartona!..
_no vullc moure una disputa!
Ella, ella te la fruta
y cuant ting fam no men dona!
Ella te pomes, tè peres,
te bresquilles, te prunons,
te figues, melacotons,
raim, albercocs, sireres:
|
|
|
y hasta codoñs, codoñetes,
pavès, melons y prunes.
¡por sorolles, ne té unes!...
y chinchols a sutelleter!
y hasta abellacor, siñor!
y cascabells! Per la porta
entra así tot cuant en l'horta
criar puga el llauraor.
Li porte alboraor, magranes,
llimetes de sen Cheroni;
y en fi, asi li porta Tòni
de tot cuant ella te ganes.
De totes les lleys y artils
li duc fruta à totes hores,
y hasta li duc ñesples, mores
guindes, serves y pourils.
Qui liu planta, qui liu cría,
|
|
|
qui liu cull y qui liu dú?
y per unes figues tú...
mous un quedir? quí eu diría!
Perque li agrà la taroncha
un taroncher plantí yo,
que les fà ya... en cà galló
com els pilars de la lloncha.
Y ella may mà de donàr
ni un datil, ni una fraureta!..
Befoll, Toneta, Toneta!
y tens tripes de parlar?
|
| Tone.
|
Vamos, perdonam Tonet!
|
| Tonet.
|
Que't perdone? no fàs conte.
|
| Tone.
|
Anem Tòni, fem pau pronte.
|
| Tonet.
|
Si? pos donam un beset.
|
| Tone.
|
Vesten, vesten, descarat!
|
| Tonet.
|
Com descarat? arrepara
|
|
|
que ting pam y mich de cara!
Besa! tas equivocat.
|
| Tonet.
|
Dos besets!
yo te el donare, y tú á mi.
|
| Tonet.
|
No hüa'm fet així
cuant erem monicotets?
|
| Tone.
|
Ya pasà aquell temps.
|
| Tonet.
|
Traidora!
yo sempre ha volgut, tú no!
|
| Tone.
|
Aquel tiempo ya pasó.
|
| Tonet.
|
Ya pasó! si fuera ahora...
|
| Tone.
|
Men vach, no vinga ma tia.
|
| Tonet.
|
Anem, que encà tardarà;
deixam que et bese la mà!...
no mes la mà, prenda mia!
|
| Tone.
|
(Es tampoc lo que demana!..)
|
| Tonet.
|
Anem pronte, repalleta!
|
| Tone.
|
No, Toni. Allargantli la mà.
|
| Tonet.
|
Ya ta fet feta! Li agarra la mà y comensa á besar.
|
| Tone.
|
Mà que voràs!
Tú soltes?
|
Escena 8a.
Tonet asoles.
|
|
Eii, ma estat la festa cara!
Captemins, y que manetes!
mà fet vore llumenetes!
Chispes me brolla la cara!
Crec que no yaurà asobispo
que li güañe a confirmar!
si ma vengut à desipar
com si estiguera mich chispo!
-El càs es que entre el caleo
dels besos y el esclafit,
casi ha tengut en olvido
que à les onse es el sorteo.
Vamos, no se lo que'm pasa!
les onse vàn a tocar
y lo que es yo vullc estár...
men vach, men vach à la plasa!
|
Sen và foro dreta Escena 9.a
________
Tomasa entrant per la porta del corral.
_____________________________
|
|
Este ducte m'asesina!
No saber sert si Toneta
y Toni es volen, me inquieta;
no puc, no puc viure aixina!
Y si no la case yo
en Pascualet, me vindrà
algun atre que voldrà
contes de la hasienda? no!
Hüí mateix sert ó sabré,
y si es vòlen yo els promet
que no tindràn masa fret!
disimulem que asi vè.
|
Escena 10.a
________
Tomasa y Toneta.
_______________________________
| Toma.
|
Vamos, que está encantaora
ma neboda cuant sapaña;
no yaurà en tota Picaña En molta
com tu un altra llauraora. ironia.
Ni en Picaña ni en Paiporta
es trova, y eu dig formal,
cos de mes sandunga y sal
que el teu, lusero de l'horta!
|
| Tone.
|
De veres? Chesus Maria! En Molta poca
Vachen un casos estrañs! romeria.
Hüi en say voste, y fà deu añs
chuntets que yo yau sabía!
|
| Tone.
|
Pues està clar!
Qui no contempla el seu brill
tenint en lo cuarto espill
ahon poderse retratar?
|
|
|
Quina dona no examina
del seu rostro la hermosura,
cuant ella està prou segura
de tindre la cara fina?
Creu voste que esta chiqueta
no sap en lo mont cuant bal?
Ay tia, hüa pensat mal.
Oixcam a mi una miqueta.
|
| Tonet.
|
Sintura mes bonica
no ya en Picaña,
ni en la Fransia ni en Rusia,
ni en tota España.
Ting per luseros
dos ullets en la cara
com dos panderos.
Yo ting asi en les galtes
|
|
|
flor de roselles,
y son dos arco iris
les mehues selles.
Y esta boqueta
na fet ficar ya dotse
dins la goleta.
Tot el que veu la grasia
del meu jaleo,
sense poder lliuraro
li entra mareo.
La grasia chunta
la abriga una persona
de punta à punta.
Beritat.
|
| Toma.
|
Eü dig formal:
tens molta sandunga y sal.
|
| Tone.
|
Mès no tanta com bosté.
|
| Tone.
|
Burlarme yo?
Ara si que sa engañat:
la que crec que sà burlat
en tal càs es bosté.
|
| Toma.
|
No,
que estàs posà en lo teu lloc;
y yo disfrute alegria
mirante tan guapa!
|
| Tone.
|
Tia,
de veres? (no et crec tampoc!
Esta pòrta reulta trama
cuant de esta manera em roba:
mes si es pensa que soc boba
|
|
|
ella es la que el dit se mama!)
|
| Toma.
|
Sent tú entre les llauraores
la millor que ya en Picaña,
que no festeches me estraña!
|
| Tone.
|
(Ya han paregut les tisores!)
|
| Toma.
|
Me estraña mes sent així
que et bolen mols. (Ya se esponcha.)
Digues, penses en ser moncha?
|
| Tone.
|
Moncha... de dos en coixí.
|
| Toma.
|
Si, pos nomenamel pronte.
|
| Tone.
|
(Ara li entrará el agobio.)
|
| Toma.
|
Dona, no te tardes masa;
sapiam pronte eixe secret.
|
| Tone.
|
Per favor
à insultarme no es propase:
vullga, ò no vullga, me case
en Tonet.
|
| Toma.
|
¡Siñor, siñor!
pero si això no pot ser,
no pot ser, no.
|
| Tone.
|
Voste ha olvidat
tia, que no pot fer rès.
|
| Tone.
|
Jà mes de un mes
que ixquí de menor edad;
y així li dig per favor
tia, que à rès es propase.
Vullga, ó no vullga, me case
en Tonet.
|
| Toma.
|
¡Siñor, siñor!
Y yo que ha depositat
pera lliurarlo!
|
| Tone.
|
Quina sorpresa
mes bóna!
|
| Toma.
|
Y no và soldat!
y yo soc!...¡Santa Felisia!
|
| Alcalde.
|
Alto á la chustisia!
|
Escena 11.a
________
Toneta, la iò tornarà y el alcalde acompañat dels veins y part de la ronda.
__________________________________________________________
| Alcal.
|
Naide salga de casa!
|
|
|
yo lo meteré en presilio,
busqueulo:
Alguns de la ronda entren
à rechirar els cuartos.
Ascolta, Tomasa!
No tengas miedo, muguer!
|
| Alcal.
|
Vèn paca mi lao.
Digues, tù tas encontrao
dins de ta casa un paper?
|
| Toma.
|
No siñor.
Emportantsela à un costat
y en molt misteri.
|
| Hü de la ronda.
|
No
ya ningú.
Eixint dels cuartos.
|
| Unatre.
|
Ni yo la trovat.
Id.
|
| Alcal.
|
Ni el paper ni Toni!.. ¡Oh!
me s'amporta Belsibú!
|
| Alcal.
|
Si, si, à eixe pillo
|
|
|
que li ha surras à mi més:
poro si el pille, de fies
que el fàs arrastrat un grills!
|
| Tona...
|
Digam, y à caigut soldat?
|
| Alcal...
|
Per aixo no tingues presa:
la apoderat de la empresa
prengue els meus...
|
| Tona...
|
Si, pos am fet bon capell!
|
| Tona...
|
No han fet mala feta!
|
| Tona...
|
Perquè Toneta
diu ara que's casa en ell!
|
| Un llaur.
|
Asi està Tòni, asi esta!
|
| Alcal.
|
Ah! pillo, vil y traidor!
|
Escena ultima.
|
|
Els mateixos y Tòni que el porten pres cua
tre llauraors en escopetes.
|
| Toma.
|
Si, si, que li peguen foc!
|
| Alcal.
|
Vach à portarte à un presili!
|
| Tonet.
|
Si? pos asperes un poc.
-En llisènsia dels siñors.-
-Chire paca asi la vista;
alcalde, asi ting la llista
de tretse conspiraors.
Apart y en un estrem del
teatro.
|
| Tonet...
|
Vacha alerta
en arreglar atres llistes;
la partida de carlistes
la ting asì desenberta.
|
| Tonet...
|
Cà, no sìñor;
asò meu guarde yo ara
pa que sapiàm cara à cara
qui es el vìl, pillo y traidor.
|
| Tonet...
|
No li farè feta;
ningù sabrà lo que pasa.
- Ara, siñora Tomasa,
yo vullc casarme en Toneta.
|
Amostrantli el paper.
| Toma.
|
Es que yo no vullc.
|
| Toma.
|
Hà , conque tots s'hau unit
en contra mi? Si poguera!..
Mal alcalde!
|
| Tone.
|
Ya perdé el sentit.
|
| Tonet.
|
Ara en virtud de la acsió
alcalde, que li ha vist fèr...
|
| Tonet.
|
El paper
el fài a miquetes yo.
|
| Tone.
|
Molt ben fet; molt bé!
|
| Alcal.
|
Tòni, tú em perdonaràs?
|
| Alcal.
|
Pos doneume un abràs,
si al public no li sap mal.
|
| Tonet.
|
Què, home; si en esta festa
el public te un goch que bota:
abrasemse, y despues jota.
|
| Tonet.
|
Temple la orquesta.
|
Tots fàn rogle y dos ó tres parelles
de ball ocupen el sentro y ballen
mentres canten la siguient jota
final.
Musica.
Tots y el còr.
|
|
Vinga el jaleo y la broma,
correga apresa el barral;
|
la novia à tots mos convida
y el novio en tots farà igual.
Aprobada y devuelta al Minist.º el 6 de nov.
|
Aquest text tracta sobre el manuscrit de l'obra. Per a altres versions, vegeu Un Casament en Picaña.
