Un Casament en Picaña

Un casament en Picaña
Francesc Palanca i Roca
(1859)
UN CASAMENT

EN
PICAÑA,
SARSUELA DE COSTUMS VALENSIANES,
EN UN ACTE Y EN VERS,
LLETRA
DE DON FRANSISCO PALANCA Y ROCA
Y MUSICA

DE DON CHUAN GARCÍA Y CATALÁ.
 Escrita espresament pera el benefisi de la distinguida y apresiable actriz Dóña Fran-
sisca Pastor
. Y estrend en lo seu benefisi la nit del 26 de Novembre en lo teatro de la

 Prinsesa de

VALENSIA.


VALENSIA: 1859.
IMPRENTA DE LA RECHENERASIÓ TIPOGRAFICA,

DE D. IGNASIO BOIX,

carrer del Sagrari de Senta Creu, número 4.











La propietat de la lletra y música de esta sarsuela perteneix als seus autors, els que perseguirán davánt la lley á tot el que sense obtindre el seu permis la representen ó varien el títul. La part editorial á D. Lluis Carbonell, encarregat esclusiu pera cobrar els drets que á la mateixa li perteneixen en tota la provinsia.



AL SIÑOR
DON CHUSEP BERNAT BALDVBÍ.



 Al aseptar vosté la humïlde dedicatória d'éste póbre choguet,
escrit casi en hóres, sense pretensió ninguna y escás
de mérit, recibí una alegria y al mateix temps una honra que
yo habia estat sempre molt llunt de poder mereixer.
  Franca y desinteresá amistad mos unix desde el dia primer
qu'els dos mos coneguerem; amistad que tan altament me honra
y que yó procuraré conservar mentres vixca.
  Cónste, pues, que al unirse el meu nóm oscúr al del ya tan
sélebre cantor de la Còl, Cualo y Visanteta, El Gafaut y
L'agüelo pollastre, estes póbres págines han resibit un llustre,
que es el unic que conservarán mentres se llixquen.


 Francisco Palanca y Roca.

UN CASAMENT EN PICAÑA.

 PERSONACHES.
TONETA. . . . . . . . . . . . .
L'ALCALDE. . . . . . . . . . . .
TOMASA. . . . . . . . . . .
TONET. . . . . . . . . . .
PASCUALO. . . . . . .
UN LLAURADOR. . . . . . . .
TRES MES DE LA RONDA.
COR DE LLAURADORS.
RONDA.

 ACTORS.
Doña Paca Pastor.
Don Manuel Nogueras.
Doña Anchela Burgos.
Don Asensio Mora.
Don Anchel Mollá.
 N. N.
 N. N.


 La acsió pasa en Picaña.

 ACTE UNIC.
 _______
 Interior de casa Tomasa. Pòrta de entrá al foro per la qu'es vorá part del
carrer. Dos pòrtes laterals en primer terme. Al costat de la pòrta del foro,
y á la dreta , la pòrta del corral , per ahon se vorá la tapia del mateix y una
portalá en ella.- Caires de còrda y demés mòbles propis de un llaurador ben
acomodad.
 Esena primera.

 __________
 En el sentro de la esena una taula en la que yaurá una coca en un plat. Tots els coristes formen rógle rodant la taula; dos ó tres barrals de vi que anirán pasant de má en má. Tonela

y Tomasa ocuparán els dos estrems del esenari.

 COR.
Vinga el jaleo y la broma;
córrega apresa el barral:
l'ama hui á tots mos convida;
ningú tinga qu'afluixar.


 Esena segon.

 

 Els mateixos y l'Alcalde acompañat de alguns veins del pòble.

Alcalde.   Señores, señores,

no yá que cridar,
que en pau y armonia
la chent pòt estar.
Ningú, ningú s'atrevixca
per Deu á mòure discòrdia,

Cór.   Quetut, reclama l'Alcalde.
Alcalde.   Quetut, quetut y concòrdia.

Contesteu a les preguntes
que bos vá á fer el Alcalde.

Cór.   Fáseles, fásales pronte:

fása les que li acomóden.

Alcalde.   Hau tengut Alcalde

tan bó ni millor
com yo que mane?

Cór.   No, no, no siñor!
Alcalde.   ¿No es sèrt que yo al pòble

li estic fent honor,
per ser el mes sábio
de mon?

Cór.   Si siñor.
Alcalde.   ¿No es sèrt que la vara

me dona el valor
que té la persona
del rey?

Cór.   Si siñor.
Alcalde.   No es sèrio que si em creme

no yá llauraor
que no li la trenque
damunt?

Cór.   Si siñor.
Alcalde.   Si em creme yo fique

dins de la presó
á tot el que chiste!

Cór.   Si, si, si siñor.
Alcalde.   Yo soc el Alcalde,

señores, yo soc;

yo soc el Alcalde!
Cór.  Si, si, si siñor.

 RESITAT.

Alcalde.  Too el mundo capa fuera,

no quiero á naide en la casa.

Alguns.  Siñor Alcalde!
Alcalde.  A una buera!
Altres.  Poro siñor!
Alcalde.  A la plasa!
Un llauraor.  Es que yo vull...
Alcalde.  Com s'antiende!

desvergoñido! bribon!
No vos fique en la prision (S'en van eixint
á tot aquell que m'ofende. els llauradors.)
¡Ohi pos no venen en fueros!
Com me se ensenga la tèsta
yo els compondré, mala tèsta,
batallon de femaieros.
Tú també estás de sóbra!

Toneta.  Yó?
Alcalde.  Con que pren el portante.
Toneta.  Mire lo que fá!
Alcalde.  Al instante.
Toneta.  ¡Pos miren que osò te òbra!
Alcalde.  Tinc que parlar en la tia

de un negósi que t'impòrta;
mes ya el sabrás, pren la pòrta
y allargat.

Toneta.  ¡Chesus Maria!
Alcalde.  Vamos!
Toneta.  No m'en vullc anár!
Alcalde.  ¡Chica, chica, quin llenguache!
Toneta.  Deixaré pues qu'em despache

aquí yo puc despachar!

Alcalde.  Y soc l'Alcalde!...
Toneta.  Ya hu sé,

mes la voluntad l'engaña.

Alcalde.  Yo asi soc rey...
Toneta.  De Picaña?
Alcalde.  Pos clar està!
Toneta.  Ya se vé!
Alcalde.  Por vida del..
Toneta.   So Chochim,

ya mʻen vach, no cál que malde.

Alcalde.  Yo soc Alcalde...
Toneta.  Y Alcalde...
Alcalde.  Y Alcalde...
Toneta.  De pá y raim!

 Esena tersera.

 Tomasa y l'Alcalde.
Alcalde.  ¡Chesus, chesus, quin descaro!

ma decao fet de pedra!
¡Quina muquer!

Tomasa.  No's sofoque.
Alcalde.  ¡Poro, chica!
Tomasa.  Es chénit d'ella.
Alcalde.  Pero que es lo que diria

tota la chent d'espardeña,
si veren que al seu Alcalde
se li burla una femella?
Pót agrair que huí em tòca
tíndrela un poquet contenta,
que si no!..

Tomasa.  No pèrda temps;

vacha esplicanse, y apresa,
que de un altre asunte luego
parlarli també volguera.

Alcalde.  Pues escolta bé qu'el cás

mereix que óbrigues la orella.
-Tu sabes que tengo un hico...

Tomasa.  Ya hu sè.
Alcalde.  De grande presensia,

pues es lo mas arrogante
y lo mas fipo... y mas...

Tomasa.  (Bestia!)
Alcalde.  Ell sa encarabasinao,

segons ma dit en la tenda...

Tomasa.  De quí?
Alcalde.  De la tu sobrina!
Tomasa.  De Toneta?
Alcalde.  De Toneta.
Ahora bien: el pobre chico

ya fa dies que no mencha,
y es vá quedando mes fofo
que el tronc de una garrofera.
Y al observar que el amor
li fa tantas cosquerellas.
y que hasta las pantorillas
se li ván quedando siemas,
te dic que es ya muy presiso
que abans de vendre la seda
sa cunten, y que enseguida
qu'els emparelle la iglesia.
Con que ya'cabat. Tomasa;
tu ara pénsan y contesta.
Qué dius?

Tomasa.   Que estic conforme

en fer lo que vosté ordəna:
mes abans ham de saber
quina es la voluntad d'ella.
Yo moltisim m'alegrara
(per moltes raons) que es fora
un casament que li pòrta
tanta ventacha á Toneta.
Poro yo sospeche, Alcalde,
que Tona en secret festecha.

Alcalde.   Qué dius!
Tomasa.  En Tòni Bacora,

qu'es el qu'em cuida l'hasienda.

Alcalde.  ¡Chica, en lo criat?
Tomasa.  En ell,

pues ya desde chicoteta
li ha tengut inclinasió.
y ell lin ha tengut á ella:
mes yo si es sèrt el festech
desbaratarlo volguera.

Alcalde.  Ascolta, y tu sospechanto

cóm el tens en casa tehua?

Tomasa.  Es que ell de nit no está asi,

que dòrm en casa s'aguela.

Alcalde.  Poro...
Tomasa.  Es el unic parent

que á Tóni en lo mon li queda.

Alcaide.  Ya hu sè
Tomasa.  ¡Ya que m,enrrecòrde!
hui si trau la bola negra

soldad té que anar, Alcalde,
que'll no té ni una peseta.

Alcalde.  Es sèrt, qu'en punt de onse

la quinta hui se sortecha,
y entonses si vá soldat
lliure á tots el camp mos deixa.

Tomasa.  Es que yó no vullc que vacha.
Alcalde.  Qué es lo que vòls dir?
Tomasa.  Atenga.

Yo pense depositarli
sent vint duros, que la empresa
demana per tot fadri
ans de que la sòrt se vecha.
Mes com ya s'acósta l'hóra
y es mol curt el temps que queda,
me crec que sent vosté Alcalde
podrá fero de manera
qu'estiguen els cuens á temps
Posats en mans de la empresa.

Alcalde.  Poro, chica, si en lo pòble

Tonet per últim se queda,
res de lo qu'estrata...

Tomasa.  Entonses

yo enredraré la maeixa

Alcalde.  Poro tu has dit fá poc rato

qu'et sabrá mal que Toneta
per casualitat en Tóni
trate de festech?

Tomasa.  Volguera...

que ans els partira un mal rayo!

Alcalde.  ¡Chesus
Tomasa.  ¡Casarse ell y ella!

Vamos, no, no meu nomene
perque me s'ansen la esca.

Alcalde.  Entonses perqué desiches

que se lliure?

Tomasa.   Es otra cuenta!...
Alcalde.  Poro Tomasa...
Tomasa.  No rés;

prenga, este bolsillo, prenga. (Entreganlil un

Alcalde.  Fés favor... bolsillo.)
Tomasa.   En òr y plata

té tots els dines.

Alcalde.  Espera!...
Tomasa.  Ca d'esperar, si es fá tart.
Alcalde.  Poro tu promets?
Tomasa.  Apresa!
Alcalde.  Si, si, ya vach.—Pos siñor,
el dimòni que l'antenga.

Esena cuarta.

Tomasa asóles.


 Casarse, casarse en Tòni!...

no fora mala funsió!

Y en ella!... aixó si que no...
mes que sempeñe el dimóni!
Pos no seria mal cas
que habenlo portat yo á casa,
l'asampe una atra y Tomasa
es quede tocanse el nás!
No sera mentres yo puga,
que pera ensendre la esca
yá fòc asi, y estic fresca
sense una cana ni arruga.
Ni á Tóni li anirá mal;
que tindrá en esta persona
lo que es diu una jamona,
pero de sandunga y sal!
Jamón que penchat al gancho
te mes de sis gats ñaulant,
tots á la una esperant
endursel paca el seu rancho.
Mes Tòni sap que Tomasa
fá per ell molt benefisi;
y si el lliure del servisi
y amo et fás d'asienda y casa,
seria pèdre el servell
no admitir favors tan grans,
cuant no tinc yo tans y tans
que vòlen el puesto d'ell.
Y Toneta vòl!... no impòrta:
yo escomensaré el meu plá,
y vorán, vorán si yá
qui em vé tocant á la pòrta.

 (Sen va per el foro dreta.)  Esena quinta.
 _______

 Tonet entra per la portalá del corral.

 MUSICA·

 El amor es la plaga

mes verdadera,
cuant en lo còr d'un mascle
bufa y sen entra.
Yo el sent que'm rasca la pancha,
yo el sent que gruñ y patecha,
yo crec, si Deu no m'ausilia,
que'm muig d'amor y de febra.
 Quí del pòbre Tòni
 tindrá compasió,
 si el fiero dimòni
 li ha fet traisió.
 Quí podrá ausiliarme
 de pena tan fiera,
 cuant estic morintime
 d'amor y de febra.
Toneta, yo estic morintme,
Toneta, yo por tú rabie,
Toneta, yo em torne loco
si tú, si tú no m'ampares.

 RESITAT·

 Vamos, no sé lo que'm pasa

desde que eixe pillo Alcalde
ma dit que Tona en son fill
dins d'un mes té que casarse.
Poro imposible: Toneta
no pòt tan pronte olvidarme!
Això es pensament no mes
de eixa tia.... del diantre,
en vengansa la molt.... tuna,
perque no ha pogut peixcarme.
En cuant agarre á eixe pillo,
femater, fill del Alcalde,
li romp de una bosiná

mich armut de dens! ¡Ah, lladre!

paca así el facsiós s'acòsta:
hui et vach á rompre les barres!

 Esena sesta.
 _________

 El maieix y Pascualo que entra per el foro.

Tonet.   Deu te guarde.... borinòt!

¿Qué busques en esta casa?

Pascualo.   Vinc á parlar en Tomasa

de un asunte.

Tonet.   (¡Ay, que calvot!)

Digues, y no es pót saber
quin es el asunt que't pòrta?

Pascualo.   Tòni, crec que no t'impòrta.
Tonet.   Pascualo... poguera ser.

M'impòrta y en gran manera
anarte seguint els pasos,
y sapies que per los nasos
m'está ya eixint la bromera.

Pascualo.   A mí que t'ixca o que t'entre

no'm causa fret ni calor;
con que aixina....

Tonet.   (Pos siñor,

li fas sis truas en lo ventre!)

Pascualo.   No cregues tú que m'aspante,

que a mi no m'asusta un guapo!

Tonet.   (Mare mehua del sopapo,

quina bofetá li plante!)

Pascualo.   Vinc así perque'm té èrta

Tona, l'ánima d'amor.

Tonet.   ¿Hòme, sí?
Pascualo.  Sí!
Tonet.   (Pos siñor,

  Catarròcha descubèrta!)
  Y tú no saps, beduino...?

Pascualo.   ¡So pillo!
Tonet.   Fill del babós!
Pascualo.   Tunante!
Tonet.   Lladre!
Pascualo.   Facsiós!
Tonet.  Estafaor!
Pascualo.  Asesino!
Tonet.  Yo soc novio de Toneta,

y et vach á rompre la cara
si no ten ixes.

Pascualo.  Pos hara

m'asente.

Tonet.  ¡Ohi, so trompeta!

¡cara de trenta barrugues!

Pascualo.  Chec!
Tonet.  ¡Chopetí sense forro!

Ara mos vorém!  (Toni agarra un bastó que yaurá
 en la esena, y el corre pegantli
 garrotaes.)

Pascualo.  ¡Socorro!
Tonet.  ¡Chás!
Pascuala.  ¡Ay!
Tonet.  ¡Chas! cóntau com pugues!


 Esena sétima.

 Tonet y enseguida Toneta.

Tonet.  Ya pareix que senta alivio!

Eu! casi la fot á estelles!
Li ha romput trenta costelles
lo meñs á eixe bruto infibio!
Ya ve Toneta! estic bobo
mirantla! No en té Picaña
un atra, ni en tota España,
ni en Fransia, ni en tot lo globo!

Toneta.  Tú per así, Tòni meu?
Tonet.  Yo así, Tona del meu còr!
Toneta.  ¡Ay, Tòni, tinc molta pòr!

hui quinten!

Tonet.  Confia en Deu!

Un atre es el meu temor!

Toneta.  Quin, digues?
Tonet.  Que tal vegá

tú m'aches olvidat yá;
que ya no'm tingues amor!

Toneta.  ¡Tòni, y qué es lo que ha pogut

el ferte pensar tan mal?

Tonet.   Que fa un instant que Pascual

á demanarte á vengut

Toneta.  Quin Pascual?
Tonet.   Quin ha de ser!

Uy! no sé como no el balde!

Toneta.   Pero quí...?
Tonet. El fill del Alcalde:

eixe pillo femater!
Son pare que l'ancontrat
venintmen yo de la plasa,
Tona ma dit que Tomasa
paraula de això li ha dat.

Toneta.   ¡Ara vach yo nugant caps!
Tonet.   Cóm?
Toneta.  Ell ma dit que volia

parlar en la mehua tia
y els dos asòles!—¡Tú sabs!

Tonet.   Per això el atre tot dret

asi me la vist entrar!...
no, poro déixalo estar
que el pobre no tindrá frot.
Ya te que rascarse!

Toneta.   Cóm?

 No, no es queixará de baes,
cá portat mes garrotaes
que pèls te un burro en lo llom.

Toneta.  ¡Ay, qué has fet!
Tonet.  Tin mes corpenta!
Toneta.  Pero el Alcalde podrá...
Tonet.   Que vinga pues y vora

con yo li ajusto la cuenta.

Toneta.   Cóm?
Tonet.   Veus este paperet?
Toneta.   Si.
Tonet.  Pues no yá que asustarmos,

que'll ha vengut á salvarmos.

Toneta.  De veras?
Tonet.  Té un gran secret!
Toneta.  Poro...
Tonet.  Ya á temps eu sabrás:

no tingues pena, descansa;
asi es va á móure una dansa...
mes tú de res fases cas,
Pòsat alegre y contenta,

y olvidant els teus dolors,

parlem dels nòstres amors
que tot vindrà por su cuenta.

Tonet.   No sigues may temerari,

que á vòltes....

Toneta.   No res m'aspanta:

no t'asustes, chica, canta;
sòlta eixa veu de canari.

 MUSICA·

Toneta.   Si al servisi ten anares,

¡ay , Tonet!
me moria de agonia
y sentiment!

Tonet.   Si al servisi m'en anára

cregues tú,
que als huit dies sense ducte
soc difunt.
  No'l sofoques, Toneta,
qu'em dones pena,
y el sentiment ya em salta
per dalt la esquena.
Tin mes pasènsia,
que la patria me impòsa
tal penitènsia.

Toneta.   Si et demana la patria   (Ploricant.)

hui sense tregua,
servisis te reclama
la patria mehua.
Ay!...que la dóna
es la patria que'l hòme
té doble bòna.
No'm deixes, Tòni, nom deixes.

Tonet.   Yo deixarte, flòr del l'hòrta! (Abrasantla.)
Toneta.   Tòni, que vindrá ma tia,

y entonses....

Tonet.   Tanca la pòrta.
  (Toneta achunta la pórta del foro

  y abaixen cantant y agarrats de
  les mans al prosém.)

Els dos.   Desde llevant á ponent,

desde podent á llevant,

no se tróba entre la chent

atres dos qu'es vullguen tant.

Toneta   Yo al voret la cara

  rebote de amor,

Tonet   Y este em fa un ruido   (Señalant el cór.)

com el de un tambor.

          
          
          
          
          
          

RESITAT
Tonet   Vamos, per l'amor de Deu!

no'm dones mes aflixió!

Toneta   ¡Ay, Tonet!
Tonet   Tin compasió,

si no vach á pèdre el lleu!

Toneta   Y si la quinta t'arranca

del meu costat, quí m'alegra?
Tonet, y si la traus negra!

Tonet   Toneta, y si la trac blanca?

Que tot el que va á la plasa
y en la quinta está ficat,
tan igual pòt ser soldat
com pèl quedar lliure en casa.
Y ya pòts tú considerar
que'm té tonto eixe trontoll;
pero c'em de fer, refoll,
pasènsia: s'am de penchar!
Uns ú atres han de servir,
que este mon está arreglao
pa cuns suquen del guisao
y atres vachen á patir.
Guisao, que el que fa fòc
plé de entusiasme y valor,
cuant está cuit, ni l'aulor
li aplega als nasos tampòc.
Y dichós aquell que'scapa
y á sa casa pòt tornar;
que alguns se sòlen deixar
del seu servell la gran tapa.

Que en mich d'eixa guerra ó pèsta

cuant manco seu pensen...pòm
allà va un confit de plom
aloixat capa la tèsta.
Ya qui vòl fer gran carrera
per imitar á la llebre
y pega contra un pesebre
y es trenca la calavera.
Y atres que al vore el fandango
fuchen y es van amagant,
despues els veus agarrant
tota la sartén del mango.
Mes si algú es vòl mascarar,
considertant que té un dret,
á fi de que estiga quet
el manen afusilar.

Toneta.  No remeneches olors

que'stán en pau y quetut,
que't podrán ohuir y...

Tonet.  Chut!

parlem dels nòstres amors.
-T'enrecordes de aquells dies
cuant erem com dos tapons,
les doleses conversasions
Toneta, que en mi tenies?

Toneta.  ¡Ay, no apretes la taròncha

déixala quéta si vòls,
que van eixintli els piñòls,
Tòni, y el còr li s'aspènclia!
¡Que al pensar en aquells mesos
plens de arròp y confetura,
l'ánima tinc insegura!

Tonet.  ¡Me la tragaria á besos!
Toneta.  ¡Qué momentos tan felisos

pasabem, Tòni, en lo riu,
peixcant ó buscant un niu
per los ábres ó cañisos!
Y cuant estaba pluchós
y en cabasets ó en peròls,
á replegar caragòls
chuntets anabem els dos?
y anant á vòltes per l'hòrta
tan dolsament embobats
y á lo millor descuidats

mos pillaba un aigua fòrta:

y entonses llarga carrera
preníem tement la plucha,
y era la nóstra casucha
la fresca y vèrda morera?
Y á la bóra de un sequiól,
baix un chop trist y sombriu,
formabem els dos un niu
que está á punt de pendre vól.
Mil gotetes de aigua clara
de dalt les fulles caien,
y cuant á la ma et venien....
pillo! em bañabes la cara!
Y en fi, collint pimentonts,
ya collint sebes ó fabes,
Tóni meu.... tú sempre estabes
cosit en lo meus faldons.
De aigua tinc plena la boca
pensant en moment tan dolsos:
ay! me sansenen els polsos!
¡yo em torne, yo em torne loca!

Tonet.   No pases ya mes abant,

que al voret en eixe anhelo,
babetes de caramélo
tinc per la boca chorrant.
¡Santo Dios que tiempo aguel!
Donantmos sempre besets,
ya erem desde chicotets
amantes fins de Tiruel:
O bé arrancant safanóries,
ó bé llaurant, ó segant,
ó bé batent ó sembrant,
ó bé arreplegant chicóries:
tu sempre seguintme amable
desde llevant á ponent,
pa mi dolsisim torment
has segut hasta en l'astable!
Ya veus tú, téndres capolls
desde que erem moñicots,
ham anat sempre á calvóts
per lo mich de eixos rastolls.
Criats entre la verdura
que rega la'igua del sél,
el còr tenim plé de mél

y en la boca confetura.

¡Ay Toneta! y el vullc tant
con vól la daxa el bacó;
tant com vól un rosegó
el póbre que va acaptant.
Tant com l'avaro roñós
vol el tesór que té alsat;
tant com vól rates el gat,
y tan com la carn el gós.

Toneta.  Si, Toni, pero ma tia

vá á armar tremendo que dir,
com aplegue á descubrir
la nóstra pasió algun dia.

Tonet.  Es sért?
Toneta.  Despues ya saps tú

que aquell cólera malvat,
fa dos añs que má deixat
en lo mon sense nengú.
Ella desicha que yó
em pase molt temps fadrina;
pero yo, Tonet, axina,
no vullc viure massa, nó.
Mes yo et vech embolicat
en ma tia un poquet mása,
Tonet, desde que á esta casa
vingueres com a criat.
Tu creus que el dedo me mamo,
y á mi no me trau ningú,
Tonet, que lo que vóls tu,
es no ser criat, ser amo.

Tonet.  ¡Chesus, Chesus!
Toneta.  Tinc sospecha,

y armaria un gran que dir,
com aplegue á descubrir
que estic aguantan la....

Tonet.  ¡Echa!

¡Chesus! Chesus!--Satanás
no inventara cosa tall

Toneta.  Es que no em sabria mal

que'm deiseu tocantme el nás.
Pero tindre yo asi en casa,
fill meu, un altra femella
qu'em vinga bufant la orella
tenit yo presa la plasa!

Tonet.  Saps qué te estic adorant,

chitana, en amor tan fi
com el que té el taulai
al vent qu'el pórta volant:
m'ous, ingrata, eixos desbarros,
mous tots eixos compromisos,
cuant yo t'adóre á cafisos,
á muntonaes, á carros!

Toneta.  Yahu sé, Tonet, pero yo,

saps tu que vos ha sorprés....

Tonet.  Toneta, alló no fón rés.
Toneta.  Yo dic que si!
Tonet.  Pos yó no.
Toneta.  Digues, y en mil ocasions

no tinc vist, ya que m'apures,
que li as dut figues maures?

Tonet.  Y no et porte á tú pansons?

Quina queixa póts formar,
ingrata desconosida,
cuant te duc la mes marsida,
la que té millor menchar!
Y té pit la mol.... fartona!
-no vull móure una disputa!-
Ella , ella té la fruta
y cuant tinc fam no m'endona!
Ella té pomes , té peres,
té bresquilles, té pruñons,
té figues, melacotons,
raim, albercócs, sireres :
У hasta codoñs, codoñetes
pavies, melons y prunes.
¡Pos sorolles!... ne té unes!...
y chinchols? á sistelletes!
Y hasta abellacos, siñor!
y cascabelles!--Per la pórta
entra á si tot cuant en l'horta
criar puga el llauraor.
Li pòrte alborsos, magranes,
llimetes de sen Cheròni;
y en fi , asi li pórta Tóni
de tot cuant ella te ganes.
De totes les lleis v astils
li duc fruta á totes hóres,
y basta li duc ñesples, mòres,

gindes, serves y ponsils.

Qui liu planta, qui liu cria,
qui liu cull y qui liu dú?
y per unes figues... tú
mòus un que dir? qui eu diria!
Perque li agrá la taròncha
un taroncher plantí yo,
que les fá ya en cá galló
com els pilars de la llòncha.
Y ella may má de donar
ni un dátil, ni una fraureta!...
¡Refoll, Toneta, Toneta,
y tens tripes de parlar!

Toneta.   Vamos, perdonam, Tonet!
Tonet.   Qu'et perdone? no fás conte!
Toneta.   Anem, Tóni fem pau pronte!
Tonet.   Si? pos donam un beset.
Toneta.   Vesten, vesten, descarat!
Tonet.   Com descarat? arrepara

que tinc pam y mich de cara!
Besa! tas equivocat.

Toneta.   Qu'et bese yo?
Tonet.   Dos besets!

yo te el donaré, y tu á mi.

Toneta.  ¡Hóme!
Tonet.   No huam fet així

cuant erem moñicotets?

Toneta.   Ya pasá aquell temps.
Tonet.   Traidora!

yo sempre ha volgut, tú no!

Toneta.   Aquel tiempo ya pasó,
Tonet.   Ya pasó! Si fuera ahora...
Toneta.   M'en vach, no viuga ma tia.
Tonet.   Anem, que en cá tardará;

deixam que't bese la má!...
no mes la má, prenda mia!

Toneta.   (Es tan póc lo que demana!...)
Tonet.   Anem pronte, repalleta!
Toneta.   No, Tóni.   (Agarranli la má)
Tonet.   Ya la fet feta. (Li agarra la má y encomen-
Toneta. U no mes.   sa á besos.)
Tonet.   Una semana!
Toneta. Sòlta.
Tonet.   No puc.
Toneta.   Sólta yá.
Tonet.  Espera.
Toneta.  Ma que vorás!

Tú sóltes?

Tonet.  Si no puc.
Toneta.  Chas!
Tonet.  ¡Santo Cristo!
Toneta.  Bofetá!

 Esena octava.


 Tonet asóles.

 Eu, ma estat la festa cara!

Cantemins, y qué manetes!
ma fet vore llumenetes!
Chispes me brolla la cara!
Crec que no yaurá asobispo
que li guañe a confirmar!
Si ma vengut a deixar
com si estiguera mich chispo!
-El cas es que entre el caleo
dels besos y el esclafit
casi ham tengut en olvit
que a les onse es el sorteo
Vamos, no sé lo que'm pasa!
les onse van á tocar
y lo que es yo vullc estar....
men vach, men vach a la plasa! (Sen vá foro dreta)


 Esena novena.


 Tomasa entrant per la pórta del foro.

 Este ducte m'asesina!

No saber sèrt si Toneta
y Toni es vólen, me inquieta;
no puc, no puc viure aixina!
Y si no la case yo
en Pascualet, me vindrá
a gun atre que voldrá
contes de la hasienda? no!

24
Hui mateix sèrt ó sabré,

y si es vólen ye els promet
que no tindrán masa fret!
disimulém que asi vé.

 Esena désima.

 La mateixa y Toneta.

Tomasa.  Vamos, que está encantaora

ma neboda cuant s'apaña;
no yaurá en tota Picaña (En molta ironia)
com tú un atra llauraora.
Ni en Picaña ni en Paipórta
es tròba, y eu dic formal,
cós de mes sandunga y sal
qu'el teu, lusero del hórta!

Toneta.  De veres? ¡Chesus Maria! (En molta socarro-

vachen uns casos estrañs! neria)
Hui eu sap vosté y fa dèu añs
chustets que yo ya'u sabia!

Tomasa.  Y aixó es sèrt?
Toneta.  Pues está clar!

Qui no contempla el seu brill,
tenint en lo cuarto espill
ahon poderse retratar?
Quina dóna no examina
del seu rostro la hermosura,
cuan ella está pròu segura
de tindre la cara fina?
Creu vosté que esta chiqueta
no sap en lo mon cuánt vál?
Ay tia! hua pensad mal!
Oixcam á mí una miqueta.

 MÚSICA.

Toneta.   Sintura mes bonica

 no ya en Picaña
 ni en la Fransia, ni en Rusia,

 ni en tota España:

 Tinc per luseros
 dos ullets en la cara
 com dos panderos.
 Yo tinc asi en les galtes
 flor de roselles,
 y son dos arco iris
 les mehues selles.
 Y esta boqueta
 na fet ficar ya dotse
 dins la goleta.
 Tot el que veu la grasia
 del meu jaleo,
 sense poder lliuraro
 li entra mareo.
 La grasia chunta
 la abriga ma persona
 de punta a punta.

 RESITAT.

Toneta.  Qué li ha paregut?
Tomasa.   Mol bé!
Toneta.  De veres?
Tomasa.  Eu dic formal:

tens molta sandunga y sal.

Toneta.  Mes no tanta con vosté
Tomasa.  Te burles?
Toneta.  Burlarme yo?

Ara si que sa engañat;
la que crec que sa burlat
en tal cas es vostè.

Tomasa.  No,

que estás posá en lo teu llóc;
y yo disfrute alegria
mirante tan guapa!

Toneta.  Tia,

de veres? (No et crec tampoc!
Esta pórta oculta trama
cuant d'esta manera em soba:
mes si es pensa que soc boca
ella es la que el dit se mama!)

Tomasa.  Sen tú entre les llauraores

lo millor que ya en Picaña,

que no festeches me estraña!
Toneta.  (Ya han paregut les tisores!)
Tomasa.  Me estraña mes sent així

que't vólen molts.(Ya se esponcha
digues, penses en ser móncha?

Toneta.  Móncha.... de dos en coxí.
Tomasa.  ¡Dóna, dóna!
Toneta.  Y ya tinc novio!
Tomasa.  De veres?
Toneta.  Lo que li conte!
Tomasa.  Si? pos noménamel pronte.
Toneta.  (Ara li entrará el agobio.)
Tomasa.  Dóna, no te tárdes massa,

sapiam pronte eixe secret.
Qui es? noménal.

Toneta.  Tonet.
Tomasa.  Quin? quin?
Toneta.  El criat de casa.
Tomasa.  Embostera!
Toneta.  Per favor

á insultarme no es propase:
vullga, ó no vullga, me case
en Tonet.

Tomasa.  ¡Siñor, siñor!

Pero si aixó no pót ser,
no pót ser, no.

Toneta.  Pos será.
Tomasa.  Yo eu destorbaré
Toneta.  Já! já!
Tomasa.  Te burles?
Toneta.  Y c'á de fer?
Tomasa.  Yo faré....
Toneta.  Vosté ha olvidad,

tia, que no pót fer res.

Tomasa.  Cóm santen?
Toneta.  Fa mes de un mes

que ixquí de menor edad;
y axí li dic per favor,
tia, que á res es propase.
Vullga, ó no vullga, me case
en Tonet.

Tomasa.  ¡Siñor, siñor!

Y yo c'á dépositat
pera lliurarlo.

Toneta.  En la empresa?
Tomasa  Sí! sí! sí!
Toneta   Quina sorpresa.

mes bóna!

Tomasa   Y no va soldat!

y yo soc!... ¡Santa Felisía!

Toneta  M'alegre!
Tomasa  Desvergoñida!
Toneta  Y vosté qué es?
Tomasa  Atrevida!
Toneta  Yo?
Tomasa  Tú!
Alcalde  ¡Alto á la chustisia!

Esena undésima.
 Les mateixes y l'Alcalde acompañat dels veins y part de la ronda.

Les dos  ¡Ay!

 ¡Naide salga de casa!

Tomasa  Poro, siñor!
Alcalde.  No hay

yo lo meteré en presilio,
búsquenlo.
 (tres de la ronda s'entren á rechirar els cuartos)
 As co ta, Tomasa!
No tengas miedo, muquer!

Tomasa.  Poro....
Alcalde.  Vén paca mi lao.

Digues, tú tas encontrao!
dins de ta casa un paper?

Tomasa.  No siñor.

 (Euportánsela á un costat y en mol Mieteri)

Hu de la ronda  No ya ningú  (Eixint del cuarto)
Un atre.  Ni yo la trovat. (Id.)
Un atre.  Ni yó!  (Id.)
Alcalde.  Ni el paper ni Tóni!...¡oh!

me s'amporta Belsibú!

Toneta.  A Tóni?
Alcalde.  Si, si, á eixe pillo

que li ha surrao á mi hico.

poro si el pille, de fico

qu'el fas arrastrar un grillo!

Tomasa.  Digam, y ha caigut soldat?
Alcalde.  Per aixó no tingues presa:

l'apoderat de l'empresa
prengué els cuens....

Tomasa.  ¡Ah!
Alcalde.  Y sá lliurat.
Tomasa. Si, pos ham fet bon capell!
Alcalde. Y aixó?
Tomasa.  No ham fet mala feta;
Alcalde. Y per qué?
Tomasa.  Perque Toneta

diu ara qu'es casa en ell!

Alcalde. Cóm es aixó?
Toneta.  Si siñor!
Alcalde. ya mos vorem!
Toneta.  Ya'u vorá!
Un llauraor. Asi está Toni, asi está!
Alcalde. Ah! pillo, vil y traidor!



 Esena última.

 Els mateixos y Tóni que el porten prés cuatre llauraors en escopetes.

Tomasa. Si, si, que li pegues fóc!
Tonet.  Siñores!...
Tomasa.  No yacha ausíli!
Alcalde.  Vach a portarte a un presili!
Tonet.  Si? pos asperes un pòc.

–En lisensia de'ls siñors.–
–Chire paca asi la vista;
Alcalde, asi tinc la llista
de tretse conspiraors. (apart en un estrem del teatro)

Alcalde.  Tonet!...
Tonet.  Vacha alerta

en arreglar atres llistes;
la partida de carlistes
la tinc asi descuberta.

Alcalde.  Dús asi.
Tonet.  Cá, no síñor.

asó meu guarde yo ara
pa que sapiam cara á cara
qui es vil, pillo y traidor.

Alcalde.  Tonet!...
Tonet.   No li faré feta;

ningú sabrá lo que pasa
–Ara , siñora Tomasa,
yo bullc casarme en Tometa.

Tomasa.  Cóm sánten!
Tonet.  Siñor Chochim,

empeñes, anem, per mi. (amostranli el paper)

Tomasa.  Es que yo no vullc.
Alcalde.  Yo sí.
Tomasa.  Poro. ..
Alcalde.  Chito!–Consentim.
Tomasa.  Há , conque tots s'hau unit

en contra mi?-Si poguera!...
Mal alcalde!

Alcalde.  Bachillera!
Tomasa.  Yo?....–A Dios!
Toneta.  Ya perdé el sentit.
Tonet.  Ara en virtud de la acsió

Alcalde, que li ha vist fer...

Tomasa.  Qué fas, Tonet?
Tonet.  El paper

el fas á miqueles yó.

Toneta.  Molt ben fet, molt vé!
Tonet.  Que tal?
Alcalde.  Tóni tu e'mperdonarás?
Tonet.  Si.
Alcalde.  Pos doneuse un abrás,

si al públic no li sap mal.

Tonet.  Qué, home; si en esta festa

el públic té un goch que vota:
abrasense y despues.... jota.

Tots.  Si, jota.
Tonet.  Temple la orquesta.

 (tots fán rógle y dos ó tres parelles de ball
 ocupen el sentro y ballen mentres canten
 la siguet jota)

 
MÚSICA.
TOTS Y EL COR.

 Vinga el jaleo y la broma;

 córrega apresa el barral:
 la novia á tots mos convida
 y el novio en els farà igual.



OBRES DRAMATIQUES
De costums valensianes de D. Francisco Palanca y Roca.

Llágrimes de una femella.
La millor raó el trabuc.
Un casament en Picaña.