Tradicions religiosas de Catalunya/L'infant de la petxina
UN dia sant Agustí passejantse per la platja, va veure un noyet que, sentat vora de la mar, ab una petxina anava tirant aigua dins de un clotet que havia fet á la sorra.
La constancia y formalitat ab que 'l noy aquell travallava, cridaren la atenciò del sant fins á tal extrem que, encuriosintse de veras, deturá los seus passos, quedantse dret al costat del noy y mirantlo atentament sens pérdreli ni una acciò.
Lo infant anava seguint lo seu fet. A petxinadas á petxinadas feya lo trasbals sens demostrar ni fadiga, ni aburriment.
Sant Agusti fou qui va perdre primer la paciencia.
—Noy—li va dir al últim—¿me voldrias dir lo que estás fent?
—Ja 'u veyéu,—responguè l' angelet de Deu—poso aigua de mar dintre d' aquest clotet.
—Y qué ¿pretens ab aixó omplir lo clot?
—Si no volguès mes que omplir lo clot aquest, aviat ho fora—esclamá lo noy mig rient.—No, no, lo que vull es ferhi cabre tota l' aigua de la mar.
Al sentir aquestas paraulas S. Agustí va arrugá 'l front tot bellugant lo cap, com volgues dir: «Santa ignocencia!»
—Ah donchs!—feu lo fill de santa Mónica—si vols realisar lo que dius, ne tens per temps encara: prou es mes fácil traure una montanya de lloch. ¿No veus criatura, qu' estás perdent la estona? Lo que vols fer es impossible.
—Impossible! mes fácil m' es á mi fer cabre la mardintre de un clot, que no pas á tu compendre lo que estavas pensant quan m' has vist.
Y dit això 'l noy va desapareixe.
Lo noy aquell era Jesus.
En lo que estava pensant sant Agustí era en lo misteri de la Santíssima Trinitat.