Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 197

CAPITOL CXCVII.

Lo rahonament que fa Tirant a la Viuda repoſada e a les altres donzelles.

M

Olt es dura coſa penſar en los perills ſdeuenidors, e ſi aquell qui te potencia de leuar la conexença als conexents, leuant al ſaui lo ſeny alguna coſa no li reſtaria. La major dolor que als meſquins atribula es que en algun temps ſien ſtats benauenturats, e perço la mia penſa ſens comparacio eſta ofeſa per ma ſenyora. Si yo he be enteſes les ſues querelles, manifeſta que la ſua amor no ha tengut poder vers mi ab proſpera fortuna, e perço los meus mals no tenen raho deſſer creguts ſino per teſtimoni de mes paraules, e perço deſija la mia anima eſſer aconſolada perque yo pogues fer tals e tan aſſenyalats ſerueys a la ſenyora Princeſa que la mageſtat ſua conegues yo eſſer digne de la ſua amor aconſeguir, e a voſaltres totes en general e a caſcuna per si en honeſt matrimoni collocar vos pogues. A la mia ſingular parenta en voluntat germana Stephania qui preſent es, per be que ella tinga molts bens e molta riquea, pero yo lin volria molt mes donar tants e mes que non te: a la ſenyora Viuda repoſada que fos ſecretaria mayor de tot mon penſament, e li donas marit que fos duch, comte o marques ab tants de bens que ella ne reſte contenta, e faſſa richs a tots los ſeus, e per ſemblant volria fer a Plaerdemauida, e a totes les altres. Stephania feu infinides gracies per ella e per totes les altres al virtuos Tirant de la molta voluntat quels moſtraua. Dix la Viuda repoſada a Stephania: Feſ li tu gracies per ta part, que yo les hi ſabre fer per la mia. E giras deuers Tirant ab cara e geſt afable fent li preſent de ſemblants paraules.