Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 196

Sou a «Capítol 196»
Tirant lo Blanch (vol. III)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL CXCVI.
Replica que fa la Princeſa a Tirant.


E
fallit de enteniment, ab los bens de natura los quals ſens libertat poſſeheis, vols atenyer nom de virtuos, que no ſateny ſino ab multitut de treballoſos aƈtes? fies en la tua ma e corporal força, que tens atreuiment de demanar dins la mia cambra en preſencia de tantes dones e donzelles lo premi que tu creus merexer? Sapies que axi com tu eſt poderos en parlar ab la tua mala lengua, axi ſo yo poderoſa en hoyr ab les mies orelles pacientment lo que dius dient que yo te promeſa la fe volent ho conuertir a exemple de be. E ſtant en aqueſtes rahons entra lo Emperador per la cambra, e veulos que ſtauen en hun rotle fet: demanals de que parlauen, e la Princeſa reſponent dix: Senyor, noſaltres demanauem al Capita, perço com ell ſab molt be ſermonar, quina coſa es fe, e hans ho aci declarat. E lo Capita ans que lo Emperador parlas ſe pres a dir: Senyor lo noſtre meſtre e ſenyor Deu Jeſus mana en los ſeus ſagrats euangelis que noſaltres cregam be e fermament tot ço e quant es contengut en aquells ab verdadera e pura fe ſens dubitacio alguna, e que en aqueſta ſanƈta fe e ley creſtiana vullam viure e morir, e tots los qui lo contrari faran ſien tenguts per heretges e foragitats dels bens ques fan en la ſanƈta mare Sgleſia: per ques deuen guardar les dones e donzelles qui la fe prometen que no la rompen, car ſiu fan ſon ſcomunicades, e axi morint no poden eſſer admeſes en ecleſiaſtica ſepultura ni en loch sagrat ſoterrades. Reſpos lo Emperador ab zel de be ajudant al ſeu Capita, que deya gran veritat, que fort coſa es rompre la fe axi als homens com a les dones: empero ſi ell ſabes la cauſa de la queſtio de Tirant e de ſa filla, ell no haguera loada tal raho. E lo Emperador pres per la ma ſa filla Carmeſina, e pujaren ſen los dos ſens que no volgueren altra companyia a la torre del treſor per traure moneda per donar a Tirant que anas al camp. Com foren pujats Tirant reſta ab les donzelles, e poſat en gran penſament del que la Princeſa li hauia dit, hague plena noticia en aquell cas que la Viuda repoſada li hauia deſcubert ſon ſecret e tot lo que ell li hauia rahonat. E volgue Tirant ſperimentar ſi ab prometenſes poria ſon fet reuenir, e ab paraules afables e de molta amor de les ſeguents paraules feu principi.