Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 193

CAPITOL CXCIII.

Com lo Emperador ſolicitaua conſells ſobre la guerra, e Tirant ſolicitaua lo compliment de ſes amors ab la Princeſa.

Omplides les feſtes e los embaxadors partits, lo Emperador ſolicitaua ſos conſells ſouint ſobre la guerra, e Tirant ſolicitaua ſes amors, e ab molta gran inſtancia tenia aprop la Princeſa perço com veya lo temps de les treues eſſer molt prop. E lo Emperador qui moſtraua tenir gran deſig que lo ſeu Capita fos en lo camp per corregir tota ſa gent, e lo Capita feya demoſtracio que caſcun dia ſolicitaua la gent que ſen tenia de portar ques poſaſſen en orde de les coſes neceſſaries, com deſijaua molt veures ab los turchs. Tirant ſuplica molt a la Princeſa que li fes gracia li donas compliment del que tant deſijaua en ſenyal del darrer merit e de complida alegria, car tota la ſua benauenturança ſtaua en poder atenyer la fi que per amor ſe pot aconſeguir, com ſia ſenyal de perfeccio de be: car quant de major pobreſa l'hom es exit y entra en rica vida, tant aquella li es mes gracioſa: ſegueix ſe donchs la vna per dolor, laltra per amor, planyen ſe e fan ab mi companyia, puix la ſperança de mon propi delit ſe te per perduda conexent la granea de voſtra culpa, per ço vull recitar los meus ja paſſats mals, mas no los qui ſon per venir, car la terra, la mar e les arenes, e tota natura de gents ſe enugen de ſoſtenir e comportar lo meu aflegit cors: mas la certa ſperança que del sdeuenidor delit tenia me feya oblidar la granea que amor en ſi porta. E perço qualſeuulla pena que la mageſtat voſtra a mi dara de ferme tant ſperar me par poch en compenſacio de tanta gloria com yo ſperaua atenyer. E ſi la celſitut voſtra volia admetre la mia demanda, e no permeteſſeu que fos feta vana, conexeria voſtra alteſa quanta es la fermetat mia, car vna matexa ſera la fi de la mia vida e de la mia mort. E per ço no ſtare de dir dauant Stephania lo efeƈte de la mia demanda, e encara en preſencia de aqueſtes gentils dames en ſtima de germanes mies, com amor me força les diga: E ſi de vos nous pren pietat, com vos dolreu de mi? e ſi a la voſtra bellea no perdonau, qui trobara en vos miſericordia? De dos mals lo menor es de elegir, qual ſera laltre puix la mort per menor elegeſch? E no dubteu en res de dirme lo que la celſitut voſtra elegira. La Princeſa conegue la molta paſſio que Tirant ab ſi portaua, e ab geſt afable feu principi a hun tal parlar.