Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 192

Sou a «Capítol 192»
Tirant lo Blanch (vol. II)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL CXCII.
Reſpoſta que Lemperador feu als embaxadors.


N
O es coſa en lo mon de major congoxa ne dolor que veure la ſua mageſtat offeſa en hoyr paraules tan nefandiſſimes que ofenen a Deu e al mon. E moltes coſes me vull dexar de dir per honeſtat de la mia lengua perquem plau no hauer les fetes, e tinch ne vergonya de recitar les, perquem par que ſia juſta coſa que yo qui done les leys e fas ſeruar aquelles als altres que per mi deuhen eſſer mils ſeruades, les quals raho e juſticia naturalment veden: car encara que les paſſions enclinen les gents en alguna coſa que de raho no es acompanyada, yo he meſter tenir virtut de paciencia en hauer les hoydes perque a mi no plaen, car no ſon plaſents a Deu. E ſuplich la ſua inmenſa bondat que nom dexe fer coſes qui ſien contra la ſua ſanƈta fe catholica que yo donas per muller ma filla a home fora de la noſtra ley. E venint a laltre cap del que vull dir, per tot lo treſor que pagar porien lo gran Caramany ni lo Rey de la ſobirana India, libertat aconſeguir no poden ſino ab pau de fe verdadera, reſtituint me tot lo meu Imperi. Hoydes tals paraules los embaxadors ſe leuaren, e preſa licencia feren lur cami deuers aquella part hon lo Solda era.
fi del volum segon.