Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 178

CAPITOL CLXXVIII.

Lo que jura lo Rey com ſe corona.

P

Rimerament que ſeruara amor e pau en ſon regne: la ſegona que ſquiuara totes malueſtats: la tercera que en tots los fets ſeruara egualtat e juſticia: la quarta que en totes coſes meſclara miſericordia: la cinquena que gitara de ſi tota tirania: la ſiſena que ço que fara queu fara per ſola amor de Deu: la setena que moſtrara en ſes obres que es ver creſtia: la huytena que ſera defenedor del poble e aquell amara com a ſon fill propi: la nouena que ço que fara ab gran conſell e bo en util e profit de la coſa publica ho fara: la dehena que confeſſara eſſer fill de la ſanƈta mare Sgleſia, la qual de tot ſon poder la defendra, e no adquirira per a ſi ſubſidis ni demandes, nils fara vexacions nengunes: la onzena de eſſer bo e feel e verdader a ſos ſubdits: la dotzena que aterrara e caſtigara los mals homens: la tretzena que als meſquins pobres ſera pare e proteƈtor, e la derrera de totes que ſemblantment ho ſera de tots aquells quil informaran en honrar e tembre e amar Deu. Moltes altres coſes li demanaren, e a tots dona naturals rahons. Lauors foren ubertes les portes de captiuitat, e tots los qui volgueren entrar ho pogueren be fer: e com tots foren dins leuaren li la ſpaſa, e no era en negun recort. Lo Emperador lay feu tornar, e feu li demanar quina coſa es honor, com ell la ignoras e james hauia trobat home de ſciencia ni caualler que loy hagues ſabut dir. Com loy hagueren demanat, lo Rey mira en la ſpaſa, e de ſemblant ſtil dix afables paraules: