Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 168

CAPITOL CLXVIII.

Replica la Emperadriu reſponent a ſa filla.

S

I del uniuers la conſeruacio mires veuras com ſol ardiment es aquell quil conſerua, lo qual ſis perdia, en poch temps lo mon tot ſe perdria caminant en total deſtruccio. Com ſia cert que ardiment ſia de major excellencia que ſauieſa, te vols ſforçar de ſoſtenir cauſa ja perduda. E perço com eſt de poca edat, e lo ſaber not acompanya en tal maneig, dar to he a ſentir pus clarament, com ſauieſa en la teſta ſta, e ardiment en lo cor. E perço dien los naturals philoſofs que lo cor es lo mes noble membre del cors, e tots los altres membres ſon a ell ſubjeƈtes, e li ſon obedients a tot lo que lo cor los mana: e negun altre membre no pot res fer per si ſino tant com lo cor vol: e totes les virtuts que lo cors poſſeir pot, han de hauer principi del cor. Hon ſe moſtra clarament que ell es lo ſenyor: e ſi la perſona te gens de enuig preſtament ſe coneix en la viſta, ſegons lo cor ſta: e ſi lo cor dorm, los altres membres nos mouen ni tenen gens de ſentiment, perque be par clarament que lo cor es ſenyor de tots los altres membres. Ara pots veure com he be prouat ab natural raho que lo cor es del cors ſenyor, axi com es ardiment de ſauieſa. E com la diuina prouidencia crea lome, lo cor li poſa en mig del cors perque fos millor guardat: axi com vn Rey es poſat en mig dels ſeus com volen donar batalla, perço que los enemichs no li puguen dan fer, perço lo guarden ab gran ſforç e diligencia, car lo ſeu dan de tots ſeria. E perço diu lo vulgar que ardiment es cap e principi de totes virtuts, car altrament lome no ſeria res ſtimat, perquem par que haja prou dit e copioſament prouat tot lo que dir ſi poria: e ſens ardiment nos pot atenyer la gloria de paradis ne conquiſtar lo mon. E fas fi ſuplicant a la mageſtat del ſenyor Emperador quey vulla donar la ſua difinitiua ſentencia. No tarda lo magnanim Emperador en fer ſemblant reſpoſta.