Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 167

CAPITOL CLXVII.

Replica que fa la Princeſa a la Emperadriu ſa mare.

P

Uig per dret natural la rahom força obeir los manaments de la excellencia voſtra, dire mon parer de mon poch auiſat ſtil, proteſtant com a mare e ſenyora a qui ame ſobre totes les coſes del mon, demanant venia e perdo ſi ab mes paraules dire alguna coſa que ſia contra lo gentil ſtil de la alteſa voſtra. E per no fatigar les orelles dels hoydors de les infruƈtuoſes paraules que han hoydes, abreuiare lo efeƈte del que vull dir, perque clarament ſia viſt qui haura millor ſabuda fundar la ſua intencio. E dire primer de Alexandre que la excellencia voſtra allegat ha, dient que poch era, mas que per ardiment lo mon conquiſta: parlant ab deguda reuerencia no fon axi, ans li feu ſenyorejar lo mon Ariſtotil ab ſauieſa, perque li conſella que fes cremar tot lo que los ſeus hauien guanyat perque tingueſſen voluntat de mes guanyar ne e no ſtigueſſen ocioſos, e que les armes hagueſſen a ſeguir. De Ceſar vos dire qui gran ſenyor fon en lo mon, e tot ho aconſegui ab ſauieſa, e com ſe veu molt poderos e ſublimat en gran honor e riqueſa deſconegues regint ab crueldat ſtrema, e los ſeus lo feren matar. Dels altres nous ne vull dir mes. E perço com la mageſtat voſtra ha dit que lo ſaui de poch ſe te per content, perço la diuina bondat de noſtre Senyor li ha dat natural ſentiment en conexer mal y be, qui expreſſament nos mana que no vullam res guanyar injuſtament, e lo qui ſaui es molt be ſen guarda. Empero la ſauieſa te dos ſenys, la hu es temporal, laltre ſpiritual: lo ſeny ſpiritual ſolament nos deuiſa quens guardem de peccar e que ſeruem los manaments de Deu, e cregam en los .xij. articles de la ſanƈta fe catolica, e que façam ſmena de noſtres peccats en aqueſt mon durant la noſtra vida, ab confeſſio, contriccio e ſatiſfaccio, e fent penitencia de aquells, e tot aço fa lo qui es ſaui: lo ſeny temporal es que hom conega a ſi mateix, e ſaber lo que hom es tengut de fer, e legir libres de aquells qui mes ſauiament e virtuoſa han viſcut en lo mon perquels pugam imitar, car del home ſaui ſe pot be dir que es per a regir tot lo mon, e lome animos no ſab altra coſa fer ſino morir com a deſeſperat. Mas vejam com noſtre Senyor vingue en lo mon ſi loy feu venir ardiment: be ſeria foll qui tal coſa creya, car per tots los theolechs es determenat que la ſua inmenſa ſauieſa loy feu venir, conexent que puix natura humana era perduda per lo peccat de noſtre pare Adam, e que nos podia reparar ſi ell noy venia fent unio de la diuinitat ab la humanitat. E perço com dona era ſtada cauſa de la perdicio de natura humana, la inmenſa ſauieſa de noſtre ſenyor Deu diſpenſa que la reparacio fos feta per dona per ell preeleta tal que fos ſens macula de algun peccat aƈtual, mortal, venial ni original: e en lo verge ventre de aquella volgue pendre humana carn, e prengue mort e paſſio en larbre de la vera creu per donar a noſaltres la eterna vida. Perque clarament ſe moſtra que ardiment no haguera baſtat en fer hun tan gran fet, car ſabut es que ſauieſa es do de natura e ſta en lo enteniment qui es lo major ſenyor de tots, e mes noble: e ardiment ſta dins lo cor, e ſi gens lo tocan preſtament ſe mor e lo cors es perdut, per que li deuen dar per curador a ſauieſa quel guarde de tot mal. E qui ſouint uſa de ardiment poca es la ſua vida, e toſtemps ſera ſubjugat a les miſeries e penes de aqueſt mon, car de mal principi bona fi no ſe ſpere. E la excellencia voſtra ſia en recort daci auant que negu no pot atenyer la gloria de paradis ſino per ſauieſa: Perque ſuplich a la mageſtat de aquell magnanim pare e ſenyor meu que no vulla hauer ſguart al meu poch auiſat enteniment en no hauer be ſabuda rahonar la mia juſticia, com de ſi matexa es ja rahonada per eſſer tan clara. Plagueren al vell Emperador les auiſades paraules de la filla que hauia rahonat, e fon manifeſt quant lo gentil ſtil fa la juſticia mes clara. No tarda la Emperadriu en fer principi a hun tal parlar.