Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 110

CAPITOL CX.

Com la Princeſa dona conſell a Tirant ques guart de les falſes aſtucies del Duch de Macedonia.

D

Eposada honeſtat la carregua de temeroſa vergonya, la noblea voſtra no tingua per coſa deſoneſta, ne a carrech ſia a mi imputat ne a vici ſi per ventura he preſumit rahonar me ab vos ab ſanƈta e honeſta intencio, dolentme de la voſtra molta virtut e noblea: per vos eſſer eſtranger no volria que prengueſſeu algun dan en la voſtra virtuoſa perſona incogitadament: perço com ſe vos ſou vengut en aqueſta terra a preguaries del gran Rey de Cicilia, confiant en la gloria de voſtres merits, no podentuos manifeſtar los perills que ſeguiruos porien, perque ell los ignora. Perque yo tinch compaſſio de la voſtra noblea e virtuoſa perſona tinch deliberat donaruos conſell de ſalut, e poreu hauer noticia del gran profit que us ne ſeguira ſi volreu dar fe en les mies paraules, ne regiruos per mon conſell, perque ab triumpho y glorioſa fama pugau tornar ab ſaluament a la voſtra propia patria. La fi de les paraules de la Princeſa fon principi del parlar de Tirant, que dix: Quant pore yo ſeruir a la majeſtat voſtra, ſenyora de tanta ſtima, que ſens merits precedents tanta gracia de la alteſa voſtra haia aconſeguida? ſols lo recort es maſſa per a mi, e ab deuot cor fas humils gracies e ſubmiſſions a la excellencia voſtra que ab tanta virtut de caritat haiau volgut moſtrar dolreus e hauer compaſſio de mi e de mos treballs: e perque nom tingau per ingrat del be quem feu, yo accepte la offerta com de ſenyora qui ſobre totes les del mon val, eus ne beſe peus e mans, e me obligue de ſeguir tot lo que per la alteſa voſtra me ſera manat: car coſa es digna de gran lahor e gloria com lo do es donat ſens demanar ni ſens alguns merits, e es aƈte de gran liberalitat, e en aço ſe moſtra la voſtra excelſa condicio eſſer mes angelica que humana. E Tirant la ſupplica que li donas la ma, que lay volia beſar, e la excelſa ſenyora nou volia conſentir, e Tirant lan ſupplica moltes voltes, e com veu que fer nou volia crida a la Viuda repoſada e a Stephania, e elles per fer plaer al Capita la ſupplicaren molt que lay deixas beſar. E ella feu ho en aqueſta manera, no volent ho conſentir que de part de fora lay beſas, mas obri la ma, e de part de dins que lay beſas: perque beſant dins es ſenyal de amor, e beſant defora es ſenyal de ſenyoria. La Princeſa encara li torna a dir: Caualler benauenturat, pren ſperit de conſolacio per excellencia de les tues virtuoſes obres qui ſon gracioſes e de tan reſplandent noblea, que a noſaltres fan gloriejar la noſtra gran e alta ſenyoria, confiant per ma de la tua molta bondat cobrarem tot lo noſtre Imperi, car ſabem la excellencia de la tua virtut e fama glorioſa quant es diuulgada per les ſtranyes terres, e tenguda per manifeſta e verdadera: e es molta honor e gloria a la majeſtat del ſenyor Emperador pare meu, e a mi qui ſo ſuccehidora del imperi Grech, e en lo regne de Macedonia qui es ja tot perdut, que per la tua ma viƈtorioſa noſaltres puguam cobrar tota la noſtra ſenyoria. E ſi per la tua excellent virtut podien eſſer foragitats aqueſts genoueſos, italians e lombarts enſemps ab los moros del noſtre Imperi e regne de Macedonia, la mia anima reſtaria aconſolada: mas tinch dubte de la aduerſa fortuna que no faça pendre alguna mutacio a la imperial dignitat, car grans dies ha quens perſegueix. Donchs ſperança del noſtre be, ſi tu ab voluntat ſancera volies pendre aqueſtes coſes per tues, e ab treball de tu e dels teus, e no denegaras les mies preguaries, yot promet donarte tal premi que ſera condecent ſegons la condicio e virtut tua, car no ſabras res demanar que tot o en part atorguat not ſia: empero Deu piados e miſericordios te vulla guardar de les mans de aquell famejant leo Duch de Macedonia, home molt cruel e enuejos, e molt deſtre e ſabut en aƈtes de tracio: e aqueſta es la ſua reprouada fama, que james no mata negu ſino malament: e fama certa es que ell mata aquell valentiſſim caualler jerma meu, car bataillant ab gran animo contra los enemichs ell li vingue de part de tras, e tailla li les correges del bacinet, perço que li ſortis del cap: e axi fon mort per los moros, e per tal vn tan gran traydor com aqueſt es digne de gran lahor, car en ell regnen tots los set peccats mortals, e no crech que ell pugua fer bona fi. E perço, caualler virtuos, vos auiſe heus conſell que com ſereu en la guerra queus guardeu de ell, e no fieu ni en menjar ni en dormir: e ſi aqueſtes coſes ab prudencia guardes, e no les poſes en oblit, en altra manera poſaras aguayts a la tua vida. E jatsia que hom digua que la pena deu enſeguir a aquells que la meriten, empero no es nouella coſa paguar los juſts per los peccadors. E ſtant en aquestes rahons vengue la Emperadriu que era leuada de dormir, e aſigues prop de ells, e ab gran inſtancia los demana de que parlauen. La Princeſa reſpos: Senyora, noſaltres parlam de aqueſtes gents que dien que han portat los genoueſos en ajuda dels moros, quant los poran fer exir de la noſtra terra. Quiu pot ſaber, dix la Emperadriu: la guerra acompare yo a la malaltia del cors del home, que lo vn dia ſta be, e laltre mal, lo vn dia li fa mal lo cap, e laltre lo peu: axi es de les batalles, que lo vn dia ſereu vencedor, e laltre ſereu vençut. Tantes foren les rahons de la Emperadriu, que Tirant no pogue ſatiſfer a les rahons de la Princeſa. Com iſqueren de veſpres, dix la Emperadriu: Anem a moſtrar lo noſtre palau al Capita, com ell no haja viſtes ſino aqueſtes ſales hi cambres qui ſon açi baix, e moſtraremli lo replegat treſor de ton pare. Elles ſe leuaren, Tirant pres per lo braç a la Emperadriu, e Diafebus a la Princeſa. Anant per lo palau veren molts bells edificis. Com foren a la torre del treſor la Princeſa obri les portes, perço com ella tenia totes les claus. La torre era tota dins obrada de molt blanch marbre, e hiſtoriada de ſubtil pintura de diuerſes colors tota la hiſtoria de Paris e Uiana, e tota la cuberta de or e de atzur que lançaua molt gran reſplandor. La Princeſa feu obrir .lxxij. caxes totes plenes de moneda de or, e altres caxes hi hauia qui eren plenes de vexella dor, e de les joyes e abillaments de la capella que eren molt ſingulars e de gran ſtima: de vexella de argent ni hauia tanta que era coſa deſpant, que en vna part de la torre ni hauia vn munt tan alt vna ſobre altra, que plegaua fins a la cuberta. E la vexella que tenia lo Emperador en la cuyna tota era de argent. Tirant e Diafebus ſtigueren molt admirats del gran treſor que lo Emperador tenia, que james tan gran riqueſa no hauien viſta. Tirant aquella nit penſa molt en lo que la Princeſa hauia dit, e daltra part en lo que hauia viſt. Com lo dia fon vengut feu tornar a fer altres banderes, e la vna feu pintar ſobre camper vert cadenats de or de aqueſt lonch que tanquen les portes, e era plena tota la bandera de aquells cadenats, e dehia lo mot:

La lletra queſta primera
En lo nom deſta pintura
Es la clau ab que ventura
Tancada te la darrera.

E laltra bandera feu fer tota vermella, e feu hi pintar un corp ab letres latines entorn de la bandera que dehien: Auis mea ſequere me, quia de carne mea vel aliena ſaciabo te. Molt foren plaſents al Emperador, e a totes les dames, e als cauallers de honor les paraules de aqueſta bandera. Apres Tirant tingue eſment vn dia en lo dinar de la Emperadriu e de la Princeſa que les aconſeguis en taula: e Tirant entra per la ſala, e com ell hi era ſeruia de majordom e de copa a la Emperadriu e a ſa filla, com aquell era lo dret de Capita, que lla hon era lo major ceſſaua lo menor. Com Tirant veu que ja eren a la fi del dinar, dreça les noues a la Emperadriu, e ſupplica la que fos de ſa merce li fes gracia que la alteſa ſua li volgues declarar vna queſtio en que ſtaua molt duptos. La Emperadriu reſpos, que ſi ella hi ſabia dar raho queu faria de bona voluntat. Digaume, ſenyora, dix Tirant, al caualler qual li es millor e mes honoros, morir be o morir mal, puix li es forçat que muyra? e calla, e no dix pus. Dix la Princeſa: O ſanƈta Maria val, e quina demanda tan fort feu a la ſenyora ma mare: com ſia ja conegut aço entre les gents, que mes val morir be que mal puix forçadament li coue de morir, al menys que diguen tots aquells quiu ſabran: certament aqueſt virtuos caualler es mort com a valent caualler, de aço li daran molta honor ſi be mor, que ſi hauien a dir: o del maluat caualler com es mort vilment, e de açi li ve molta infamia e deſhonor perpetua per a ell e als ſeus. Empero mirau los fets dels romans quanta honor e gloria aconſeguien en lo mon com honoroſament morien en les batalles en defenſio de la coſa publica: aquells de llur gloria dexauen honoroſa fama, e com tornauen a la ciutat de Roma trencauenli vn gran troç de mur, e entraua ab gran triumpho, e com morien com a cauallers de poch animo no ſen fahia mencio neguna: axi al parer meu mes val morir be que mal. Acabant la Princeſa les ſues darreres paraules quant Tirant dona de la ma en la taula, hi entre les dents dix que axi ſeria, que ſcaſſament lo pogueren entendre, e ſens dir res volta les ſpatles, e anaſen a la ſua poſada. Tots ſtigueren admirats del continent que fet hauia Tirant. E no tarda molt que lo Emperador fon en la cambra hon era la Emperadriu e ſa filla, e recitarenli lo que Tirant hauia dit. Dix lo Emperador: Yo tinch gran dupte que aqueſt caualler no tingua en ſi alguna gran paſſio, o que nos penida perque es vengut açi, per eſſer tan luny de ſa terra, de ſos parents e amichs: o per ventura no tema lo poder dels turchs, o de altres inconuenients que ſeguir ſe poden: de aqueſts affers non parleu a negu, nin façau demoſtracio neguna, ni trametau per ell, car ans que la nit vinga you ſabre. Partis lo Emperador de les dames, e anaſen vn poch a repoſar. Com lo Emperador ſe fon leuat de dormir, aſigues en vna fineſtra qui miraua damunt la gran plaça, e veu que venia Ricart caualcant ſobre vn gran cauall, e dixli que pujas alt lla hon ell era. Com Ricart fon dauant lo Emperador feu li gran reuerencia. E lo Emperador li dix: Caualler, yous prech per aquella amor que portau a la voſtra enamorada, quem digau lo meu Capita perque ſta tan triſt. Con ne tingua tal relacio, Senyor, dix Ricart, quisuulla qui haja dit tal raho a la majeſtat voſtra nous ha dita veritat ans, Senyor, ſta molt alegre, e fa adobar les banderes e les armes. Molt me plau, dix lo Emperador, lo quem dieu: ara anau, e digauli que vingua a cauall, que yol ſpere açi. Ricart ana a Tirant, e dixli tot lo que lo Emperador li hauia dit. Preſtament conegue de bon ſentit Tirant que la Emperadriu o ſa filla loy hauien dit, e ana al palau ſobre vna aquanea tota blanca, e abillas aquell dia molt be, e tots los ſeus quil acompanyauen. Trouaren lo Emperador que ja volia caualcar ab molta gent quel ſperaua: e totes les dames que eren per les fineſtres mirant com lo Emperador caualcaua. Com Tirant veu la Princeſa feuli molt gran reuerencia, e ella ab geſt affable, lo ſaluda. Lo Emperador demana a Tirant de que ſtaua ab tan fort penſament, que axi loy hauien dit, e prech vos que mo vullau dir, que lo remey que yous dare ſera tal que la anima voſtra ne ſera aconſolada, e ſens vergonya neguna mo vullau preſtament dir. No tarda Tirant en ferli tal reſpoſta: