Tirant lo Blanch (1905)/2/Capítol 109

CAPITOL CIX.

Rahons que fa lo Emperador en lo conſell contra vn caualler mal chreſtia.

S

I no fos per ſguart de noſtre ſenyor Deu, e de la mia edat qui dona loch a la ira, de continent te fera leuar lo cap: com los merits teus molt ho meriten, e fora ferne ſacrifici a Deu, e exemple al mon, com tu ſies vn mal e reprouat chreſtia. Perque yo vull e man, que Tirant, qui de preſent es Capita noſtre general, ſia ſuperior ſobre tots los noſtres capitans, perço com ell nes merexedor per la ſua molta virtut e reſplandent caualleria: car lo Duch de Macedonia per ſon flach animo, e mal deſtre en la guerra, no ha ſabut james vençre vna batalla: e aquell ſera Capita que yo manare, ſino tots los quey contradiran yols caſtiguare de tal forma, que per a toſtemps ne reſtara memoria en lo mon: car lo ſtil e dret de armes ſta en cap de gentileſa, per la major part aquells regirſe per los antichs exemples dels noſtres anteceſſors paſſats: e los qui daqueſt meſter hauem han aqueſt dret per clar, nol hajam açi a diſputar tu e yo. E dona fi a ſon parlar perço com era molt vell, e ab la ira falliali la força del parlar. E la Princeſa pres les paraules del pare, e dix en la ſeguent forma: A tu pot hom dir fill de iniquitat engendrat en la mala planeta de Saturnus, e eſt home qui merexes molt gran reprenſio e caſtich en la tua perſona, que per la tua malicia e iniquitat enuejoſa vols venir contra la ordinacio e voler de la imperial majeſtat, e contra la diuina e humana ley en conſellar tan gran peccat de ydolatria, que dius que façam ſacrifici al diable de qui tu eſt ſeruidor, que moſtres be en ton parlar que no eſt chreſtia ſino ydolatre. E no ſabs tu, dix la Princeſa, que per lo glorios adueniment del rey Deu Jheſus ceſſa tota la ydolatria ſegons recita la Sanƈta Scriptura en lo Euangeli, que com Herodes rey ſe tingues per burlat dels tres Reys de Orient, volgue fer matar lo infant Deu Jheſus: e lo angel aparech en ſomni a Joſep, e dixli: que prengues la mare e lo fill, e que fugis en Egipte: e entrant per Egipte totes les ydoles caygueren, e en tot Egipte no ni reſta alguna. E encara eſt mes digne de gran punicio que hages tenguda tan gran audacia, que en preſencia de la majeſtat del ſenyor Emperador vols injuriar a negu, de dir que home ſtranger no deu tenir lo ceptre de la juſticia ni de la general capitania, e perço tu eſt dit principiador de mals. Digueſme, ſi los eſtrangers ſon millors que los de la terra, e ſon mes abils, e mes forts hi mes deſtres en la guerra e en altres coſes, que diras tu açi? ſino pren exemple de la tua flaqua perſona de poch animo, que james has tengut atreuiment de anar a la guerra per defendre la tua patria e a ton natural ſenyor: e tu eſt caualler qui moſtrar te degueſſes en conſell imperial ni encara en loch hon cauallers hi haja? E Tirant volgue parlar per ſatiſfer en lo quel caualler hauia dit de ell: e la Princeſa nou volgue conſentir per ſquiuar major mal, mas dix: Nos pertany de home ſaui reſpondre a paraules folles, car axi com lo foll te franca libertat de ſcampar folles paraules, axi es gran diſcrecio al ſaui ab paciencia hoirles e no ſatiſferi, car en les paraules es coneguda la follia de aquell qui la diu, car negu nos deu egualar ab la rohindat ni en la follia ab negu, ſino en la gentileſa e virtut: e qui paraules folles diu, digna coſa es que de la ſua follia reporte condigna deciplina: e ſi no fos per la voſtra gran clemencia, aquell qui tan follament ha parlat merexia que li fos leuada la vida: e be es de conexer que es benauenturat lo Princep que tal conſeller te en caſa. Lo Emperador ſe leua del conſell, e no volgue mes hoir a negu, e preſtament feu fer crida per tota la ciutat: Que tots aquells qui tingueſſen clam o demanda de negu, que al endema e de aqui auant foſſen a la caſa del juhi, que aqui los ſeria feta prompta juſticia. Lendema Tirant ſe aſigue en la cadira del imperial juhi, e hoi a tots los quis clamaren, e a tots adminiſtra juſticia, car des que lo gran Turch e lo Solda eren entrats dins lo Imperi, no ſi hauia feta juſticia neguna. Lo dia ſeguent lo Capita pres e conuoca a tots los del conſell e los regidors de la ciutat, e ordenaren primerament la caſa del Emperador en eſta manera. Tots los ſeruidors qui prengueſſen acoſtament del ſenyor Emperador foſſen compartits de .l. en .l., e los de major dignitat foſſen capitans. E per ſemblant feren per tota la ciutat: que com hauien meſter gent, los Capitans hauien preſt la gent que meſter hauien, ſens gran treball Tirant ordena que totes nits a la porta de la cambra del Emperador en la ſala dormiſſen .l. homens, e lo Capita major venia totes nits ell o ſon lochtinent. E com lo Emperador ſen entraua a dormir, dehia lo Capita a tots aquells .l. homens: Veus açi la propia perſona del ſenyor Emperador, la qual ſots pena de la vida e de la feeltat vos coman, la qual ſiau tenguts dema per lo mati de reſtituirme aquella. Fet aço, per lo ſemblant fahia de la Emperadriu e de la Princeſa. Com lo Emperador ſe era mes en lo lit, e les portes tancades de la ſala, e vn poch obertes aquelles de la cambra, agenollauenſe alli dos homens de aquells qui fahien la guayta, e eſtauen ſcoltant lo Emperador ſi demanaua alguna coſa: e com era paſſada mija hora leuauenſe aquells, e venien ni altres dos: e axi paſſauen tota la nit en la gran ſala guaytant .c. homens: en torn del palau fahien guayta .cccc. homens darmes: en tal manera era guardada la perſona del Emperador. Per lo mati com Tirant venia, aquells li reſtituhien lo Emperador ab aƈte de notari: per lo ſemblant a les ſenyores deſſus dites. Com lo Emperador hague viſt lo que lo ſeu Capita hauia fet ne fon molt content, com moſtraua que tan bona guarda hauia poſada a la ſua perſona: e Tirant james fallia a les hores que deuia, mes per veure la Princeſa que per deſig del Emperador. Mes ordona per tota la ciutat en caſcun carrer poſaſſen de groſſes cadenes, e no les ſoltaſſen fins que del ſeu palau tocas vna petita campana quey hauia, la qual podien be ſentir per tota la ciutat. Ordona mes auant: que de nit per la poca juſticia quey hauia dins la ciutat per cauſa de la guerra hauiay molts ladres, e que en caſcun carrer la mehitat de les caſes tragueſſen lums a les fineſtres fins a mija nit, e les altres de la mija nit fins que fos de dia, e per aqueſt orde moltes caſes foren reſeruades que no les podien robar. E totes nits lo Capita fahia guayta apres que exia de la caſa del Emperador, fins a mija nit ell anaua per la ciutat, e paſſada aquella hora Diafebus e Ricart, o alguns dels altres, prenien lo baſto de la capitania, e altra gent anauen fins al mati: hi en aqueſta forma e orde la ciutat era reſeruada de tot lo mal. Encara mes ordona ab los regidors de la ciutat que anaſſen per totes les caſes, e tragueren en la plaça quant forment e ordis e mills trobaren, e a caſcu dexauen tant forment com meſter hauien per a ſon viure, e tot lo altre tacharen que valgues la carregua dos ducats per a quin hagues meſter: e axi ordenaren totes les vitualles, que ans que Tirant vingues no trobauen en tota la ciutat quius venes pa ni vi ne altres vitualles, e en pochs dies tota la ciutat fon abundoſa de totes coſes. Tot lo poble dauen gran lahor a Tirant el benehien del noble regiment en quels hauia poſats, quels fehia viure en gran tranquilitat, pau e amor. La anima del Emperador viuia molt aconſolada per lo bon regiment que Tirant los hauia dat. Apres .xv. dies de la vinguda de Tirant totes les naus del Emperador arribaren carreguades de gent, forment e caualls. E ans que les naus apleguaſſen lo Emperador hauia fet preſent al Capita de .lxxxiij. caualls molt grans e bells, e molts arneſos. E Tirant feu venir primer de tots a Diafebus que trias a ſon plaer de aquelles armes e caualls: con hague triat pres Ricart, e apres tots los altres, e per a ſi nos atura res. Tirant paſſaua paſſio inextimable per les amors de la Princeſa, car caſcun dia li augmentaua la dolor: e tanta era la amor que li portaua, que com li era al dauant no tenia atreuiment de poderli parlar res que de amor fos: e los dies ſe acoſtauen de la ſua partida, car no ſperaua ſino que los caualls foſſen un poch repoſats per lo treball de la mar. Lo auiſat cor de la Princeſa hauia natural noticia de la molta amor que Tirant li portaua, trames vn petit patge a preguar a Tirant li fos plaſent a la hora del mig jorn venir al palau, que en aquella hora quaſi tots los demes repoſen, e que vingues ab poca gent. Com Tirant hague rebut lo manament de ſa ſenyora, fon poſat ſegons lo parer ſeu en lo pus alt loch de paradis, e preſtament feu venir a Diafebus, e manifeſtali la embaxada, e com volia que los dos hi anaſſen ſens altra companyia. Dix Diafebus: Senyor Capita, molt ſtich content dels principis, no ſe la fi quina ſera, mas feume gracia que com ſiau ab ella, que axi com teniu animo de combatre vn caualler per valent que ſia, que tingau animo contra vna donzella qui no porta armes offenſiues, que ab gran ardiment li digau totes voſtres paſſions, car per millor vos ne tendra com veja que ab animo ſforçat loy haueu dit, car los prechs temoroſos moltes voltes ſon deneguats. E venint la hora del concert los dos cauallers pujaren al palau, e ab ſuaus paſſos entraren dins la cambra de la Princeſa ſperant hauer ſperança de viƈtoria. Com ella los veu hague gran plaer de la llur venguda, e leuas de peus, e pres a Tirant per la ma, e feulo ſeure prop de ella. E Diafebus pres a Stefania per lo vn braç, e a la Viuda repoſada per laltre, e apartales a vna part perço que hoir no pogueſſen lo que la Princeſa li volia dir. La Princeſa ab baxa veu, e ab geſt affable, feu principi a vn tal parlar.