Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 92
CAPITOL XCII.
Com Tirant feu cremar la nau del Capita del genoueſos, qui fon cauſa que tots los moros ſen anaren de la Ylla.
L
O auiſat mariner hague fermat un argue en terra vora mar molt fort, apres hague una molt groſſa gumena e poſala dins una barqua ab dos homens que voguauen, e ab ell foren tres e presa una corda tan groſſa com lo dit de canem molt largua, com foren prop la nau, que ſentien parlar los qui fehien la guayta al caſtell de popa, feu detenir la barca e deſpullas tot nuu, e cenyis una corda e poſas en la cinta un petit coltell ben eſmolat, per ço que ſi hauia a tallar alguna corda queu pogues fer, e poſalſe de part detras que al nadar nol enujas e en la bahina del coltell ligua lo cap de la corda. Mana als qui reſtauen en la barca, que toſtemps li donaſſen corda, e com ho hague tot ordenat lanças en la aygua, e nadant ana prop de la nau, que ſentia molt be parlar los que guaytauen, lauors mes lo cap dauall la aygua perque no fos viſt e aplegua a la nau hon ſta lo timo, e aqui ſe atura un poch perque no temia que de negu pogues eſſer viſt. E mes baix del timo en totes les naus trobareu groſſes anelles de ferro, per ço com volen moſtrar carena, o volen ſpalmar, o com corren gran fortuna es trenquen les agulles del timo liguen lo timo en aquelles anelles, les quals van totes dauall laygua. E lo mariner paſſa la corda per la anella, e pres lo cap de la corda e tornalſe a liguar, e poſas dauall laygua e torna a la barca, e pres lo cap de la corda e ligual al cap de la gumena e va la molt be enſeuar, e portaſen un gran tros de ſeu per enſeuar la anella, per ço que paſſas millor e no fes tanta remor, e dexa manat que com hagueſſen cobrat lo cap de la gumena que prengueſſen un fus de ferre e quel paſſaſſen per mig de la gumena, per ço com apleguas a la anella e no pogues paſſar, que ell hagues noticia que ells hauien cobrat lo cap de la gumena. E tornas a lançar en la aygua e torna a la nau e enſeua molt be la anella, e los de la barca tiraren la corda prima fins a tant que cobraren lo cap de la gumena. Lo fus de ferre fon poſat en la gumena, e com fon a la anella e no podia paſſar conegue lo auiſat mariner que lo cap de la gumena era en la barca: com li paregue hora anaſen, ixque en terra e ligua lo un cap de la gumena en lo argue, e laltre liguaren a una barca gran a manera de balaner que ja la tenia plena de llenya e de tea, ruxat tot ab oli perque cremas be, poſaren hi foch e lexarenlo be encendre, e poſarenſe cent homens al argue e començaren molt fort a vogir. E ab la força del argue fon fet tan preſt que eſcaſſament fon partit lo balaner que fon peguat al coſtat de la nau, e ab les grans flames de foch que portaua preſtament ſe pres lo foch en la nau ab tan gran furia que res en lo mon no baſtara apaguarlo. Lauors molts de la nau no penſaren altra coſa ſino de fogir ab les barques, altres ſe lançauen en la mar per paſſar en les altres naus, per be que no pogueren eſcuſar que molts ni moriren cremats per no hauer temps de poder exir, e a molts que lo foch aconſegui dormint. Los qui fehien la guayta alt en lo caſtell, anaren preſtament a dir al Meſtre com gran foch hauia en les naus dels genoueſos. Lo Meſtre ſe leua e puja alt en una torre e com veu lo gran foch dix: Per mon Deu, yo pens que aço haura fet Tirant, car ell me dix a nit que volia aſſajar ſi poria fer una poca de luminaria entre les naus dels genoueſos. Com fon de dia Tirant pres tres milia ducats e donals al mariner, e una roba de ſeda forrada de marts e un gipo de brocat: lo mariner lin feu infinides gracies e reſta molt content. Com lo Solda veu la nau cremada dix: Quins homens del diable ſon aqueſts que no temen los perills de la mort, que a veles plenes ſon entrats per mig de tantes naus quey hauia en lo port e han ſocorregut la ciutat, e puix han començat a cremar la nau del Capita, ſis faran totes les altres, car no poden ſaber los mariners com pot eſſer ſtat aço: coſa de gran admiracio es que negu nou pugua ſaber. Com la nau ſe cremaua la gumena ab que tenia liguat lo balaner cremas, e ab lo argue cobraren lo cap, e ells no podien penſar lo balaner com era vengut axi dretament en aquella nau mes quen nenguna de les altres. Apres lo Solda trames per tots los capitans axi de la mar com de la terra, recitals tot aqueſt fet, e del preſent que lo Meſtre li hauia fet per moſtrar com la ciutat eſtaua molt ben proueida de totes coſes, e mes encara, com eren en la entrada del hiuern que los frets e les plujes los començauen de enujar, mas que altre any ell hi tornaria: e preſtament mana ſonar les trompetes e anafils del camp, e les naus donaſſen vela e anaſſen al cap de la ylla, que ell ſeria alli per recollir ab tota la ſua gent, e axi fon fet. Com lo camp fon leuat tota la moriſma ſen anaua molt cuytada ab gran deſorde per dupte que tenien que no ixqueſſen los de la ciutat. La preſſa era tanta entre los moros per anarſen, que un ginet ſe ſolta e corregue molt per lo camp que nol pogueren pendre, que tira deuers la ciutat e nol goſaren ſeguir perque ſtaua molt delitos ab lo folguar e nos lexaua pendre. Com Tirant veu que los moros leuauen lo camp, armas ab tota la ſua gent e ixque fora de la ciutat, e apleguaren fins ahon era lo camp, e poſaren foch a les barraques per ço que ſi tornaſſen hagueſſen ſon treball de tornar les a refer. E ſtant axi lo ginet ſe acoſta alli hon ells eren, e prenguerenlo, e Tirant fon molt content com hauien pres lo ginet. Aquella nit tots los moros ſe atendaren prop de una ribera daygua. Per lo mati Tirant hohi miſſa, e poſa en punt lo ginet ab ſella de la guiſa, e pres una ballesta de aquelles ques paren a cauall ab una gafa, e moltes ſagetes ab herba e poſales en la correja, e pres una lança curta en la ma, e tot ſol ixque de la ciutat, e ana per mirar los moros ſi eren partits de alli hon hauien alleujat aquella nit, e puja en un mont e veu que tots los moros ſen anauen de preſſa la via de la mar: e mira a totes parts e veu venir per lo cami hon los moros anauen, gran troç atras, una adzembla carreguada, ab .xviij. moros qui la acompanyauen, e erenſe aturats atras per ço com era cayguda en un fanch. Com Tirant los veu tan luny dels altres, e que los primers nols podien veure per cauſa de una poca montanya quen mig los ſtaua, ferma de ſperons e feu la llur via e conegue que eren moros, e veu que negu dells no portaua balleſta, ſino que tots portauen lançes e ſpaſes. No pot eſſer menys, dix Tirant, que yo non mate algu de aqueſts perros de moros: e fica la lança que portaua en terra, pres la balleſta e poſay una ſageta ab herba, e acoſtas tant als moros quels podia be tirar, e tira a un moro e feril en lo coſtat que no ana .xxx. paſſos que en terra caygue mort. Tirant ferma dels ſperons, lunyas un poch e torna a parar la balleſta, poſay una altra ſageta e torna deuers ells, e tira a un altre moro e mori preſtament. Tots los moros ſe remeteren a ell, feri dels ſperons e nol podien aconſeguir: per aqueſt orde mes per terra .viij. moros, entre morts e mal nafrats, e los altres no curauen ſino de cuytar cami, e ſi Tirant hagues tengudes tantes ſagetes per aquell orde tots los haguera morts, encara que foſſen ſtats cent. Acoſtas als qui eren reſtats e dixlos ques donaſſen a preſo: e ells deliberaren que mes los valia eſſer catius que no morir, puix vehien que no tenien defenſio, ni ſperauen ſocors. Fet llur acort digueren que eren contents de donarse. Dix Tirant: Dexau totes les armes aqui. Com les hagueren dexades feulos tornar atras e lunyar de les armes bon troç, e ell poſas en mig dels moros e de les armes, e feu pendre una corda e dix al hu de aquells que liguas a tots los altres les mans detras e alt en los brahons, e ſi tuls ligues be, que negu nos pugua ſoltar, jot promet de ſerte franch e poſarte en ſegur lla hon es lo Solda ab tota la ſua gent. Lo moro per hauer libertat liguals molt be: e prengueren la adzembla, que era carreguada de moneda e de joyes de molta valua, e tiraren la via de la ciutat. Tirant entra ab la ſua preſa per la ciutat, e troba lo Meſtre en la plaça, ab molts cauallers del orde quil ſtauen ſperant per a dinar, e com lo Meſtre lo veu venir tot ſol ab .x. preſoners, ſtigue lo mes admirat home del mon, e tots los altres, de les grans caualleries que Tirant fehia. Apres que foren dinats, Tirant feu armar un berganti e trameſlo per veure lo Solda e la ſua gent ſis recollien, ne en quin punt ſtauen. Apres que lo berganti fon partit, dona al moro una roba de ſeda e feulo paſſar en la Turquia per la promeſa que li hauia feta. Molts homens de la ciutat anaren hon era ſtada la bregua, e trobaren encara alguns moros vius e ferenlos morir, e prengueronlos les armes que trobaren e tornarenſe a la ciutat. Lo dia mateix torna lo berganti que era partit, e dix quel Solda ſera ja recollit, e tots los caualls eren dins les naus. Tirant ſupplica al Meſtre que li donas dos o tres guies que ſabeſſen be la terra, com ell volia aquella nit anar a viſitar los moros. Molta gent li deſconſella que no anas a ampreſa daltri, empero ell ſe apodera de anarhi, e pres cinch cents homens e tota la nit caminaren, e poſarenſe en una montanya ſens que per negu no foren viſts, e de aquella montanya mirauen molt be la preſſa que los moros tenien de recollirſe. Com Tirant veu que ja noy hauia ſino ſtima de mil homens, poch mes o menys, Tirant iſque de la montanya e feri en mig dels moros tan brauament quen feren una gran deſtroça. Com lo Solda veu fer la deſtruccio dels moros, ſtaua molt deſeſperat, trames les barques per ques pogueſſen recollir, mas pochs ne cobraren, que la major part foren morts o ofegats per recollirſe. Vehent aço lo Solda feu dar vela e tornaſen en ſa terra. Com fon apleguat, los grans ſenyors qui reſtats eren foren molt ben informats de la cauſa de la ſua venguda, ajuſtarenſe tots e anarenlo a veure: e un gran Alcadi parla per tots, e feu principi a paraules de ſemblant ſtil.