Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 91
CAPITOL XCI.
Com Tirant arriba en Rodes ab la nau e la ſocorregue.
L
Es voſtres juſtes preguaries, reuerendiſſim Senyor, e les doloroſes lagremes del afligit poble, han mogut la inmenſa e diuina bondat de noſtre ſenyor Deu de hauer clemencia e pietat de la ſenyoria voſtra, e de aqueſta proſpera e benauenturada Religio, que no ha permes ni permetra que ſia deſtrohida per mans dels enemichs de la ſanƈta fe catholica. E alegres la merçe voſtra, que mijançant lo diuinal auxili preſtament tota aqueſta moriſma ſera fora de tota la ylla. Mas per quant a la major neceſſitat deu hom primer acorrer, ſuplique a la ſenyoria voſtra me faça gracia que en la caſa voſtra vullau pendre de mi un petit dinar ab tots los que açi ſon. Cavaller virtuos, dix lo Meſtre, vos me pregau de coſa que es a mi tan accepte e delitoſa, que ateſa la gran neceſſitat ab infinides gracies la accepte, car en tal punt ſtich que ab fatigua gran me poden exir les paraules de la boca, e Deu me faça gracia queus ho pugua ſatiſfer en tot be e honor voſtra. E preſtament en mig de la gran plaça Tirant feu poſar moltes taules, e feu ſeure lo Meſtre ab ſon ſtat e tots los cauallers de la religio. E lo Meſtre pregua a Tirant ques volgues ſeure prop de ell, e ell ſe ſcuſa que li perdonas la ſenyoria ſua, que volia dar recapte a la gent, e pres un baſto de majordom e feu portar les viandes al Meſtre, e donali dos parells de pagos, e molts capons e gallines de Cicilia que hauia portat, e apres feu donar a tots los altres compliment de totes coſes. Com hagueren començat de menjar, Tirant mana tocar les trompetes, e feu fer crida que tots aquells qui vogueſſen menjar e no tingueſſen taules preſtes alli ſe aſegueſſen en terra, que aqui los ſeria dat tot lo que haurien meſter per a la humanal vida. E molt preſtament ſe foren aſegudes en torn de la plaça que era molt gran, moltes dones e donzelles de honor e gran multitut de poble. E Tirant dona orde que en poca hora tots tingueren que menjar, e daltra part Tirant trames moltes viandes als que guardauen lo caſtell: e ab la ajuda de noſtre Senyor, que dona compliment de la ſua gracia a tot lo mon, e ab la bona diligencia de Tirant, tots reſtaren contents. Com lo Meſtre e tots foren dinats, la collacio fon preſta de molts confits per al Meſtre e als cauallers. Apres Tirant feu traure de la nau moltes botes de farina e feules poſar en mig de la plaça, e ſupplica al Meſtre fos de ſa merce dos cauallers del orde, ab los regidors de la ciutat, repartiſſen tota aquella farina entre la gent popular, com ell ne tingues mes per fornir lo caſtell. E mes lo ſupplica que fes poſar en orde los molins perque hauia bon temps que no hauien molt: e Tirant feu fer una crida que tots los qui volgueſſen farina que vingueſſen a la plaça. Com la farina fon repartida, feu repartir lo forment per les caſes ſegons los menjadors que tenien, al major dauen .vj. cafiços, e axi deſminuint ſegons les caſes fins a hu. E per aqueſt orde mateix repartiren los olis, e los legums, e les carns, e de totes les altres coses de proueſio. Nos poria recitar les lahors e benediccions que lo manſuet poble dauen a Tirant, que les deuotes preguaries que fehien per ell eren ſufficients a poſarlo en paradis encara que james altre be no hagues fet. Repartides totes les vitualles e la gent que ſtaua molt contenta, lo Meſtre pregua a Tirant quel aportas a la poſada del rey de Cicilia e de Phelip de França. Tirant fon molt content, e trames los auiſar perquels trobaſſen en orde. Lo Meſtre e Tirant entraren per la cambra, e lo Rey e lo Meſtre ſe abraçaren e ferenſe molta de honor, e apres lo Meſtre abraça a Phelip: e lo Meſtre los pregua que mudaſſen de poſada, que vengueſſen a poſar al caſtell. E lo Rey james ſe volgue mudar de alli, dient que ell ſtaua molt be apoſentat. Senyor, dix Tirant, veſpre 's fa, pujauvoſne en voſtra fortalea e dema entendrem en la guerra e en delliurar la ciutat e la ylla de aqueſta moriſma. Lo Meſtre pres comiat del Rey e de Phelip, e Tirant lo acompanya fins prop del caſtell. Con fon nit ſcura, lo caſtell e la ciutat ſtaua ab molt gran luminaria e grans alegries de tocar trompetes, tabals e de altres maneres de inſturments, e les luminaries eren tan grans que de la Turquia les vehien. La fama ana per tota la terra com los Solda hauia pres lo gran Meſtre de Rodes, ab tota la Religio, e lo caſtell e la ciutat, per les grans luminaries que hauien viſtes. Aquella nit Tirant ab los ſeus feu guayta enuers lo port. Les naus dels genouesos ſtauen molt prop de terra, en ſpecial la nau del capita que ne ſtaua mes prop que totes les altres: e quaſi enuers la mija nit un mariner ſe acoſta a Tirant e dixli: Senyor, que daria la merce voſtra al qui en nom voſtre cremas aqueſta nau, en la nit que ve, qui es prop de terra ſta, ques diu que es del capita dels genouesos? Si tu tal coſa fas, dix Tirant, yo de bon grat te dare .iij. milia ducats de or. Senyor, ſi la merçe voſtra me promet a fe de caualler de darloſme, yo hi poſare tot mon ſaber, e ſi nou fas me obligue de eſſer catiu voſtre. Amich, dix Tirant, yo no vull que tu poſes penyores negunes, ni t' obligues a neguna coſa, car la infamia e vergonya quen reportaras ſino fas lo que mas dit, te ſera prou punicio e pena: e de mi yot promet per lo orde que he rebut de caualleria, que ſi tu dema entre tot lo dia e la nit tu la cremes, yot dare tot lo que te promes e molts mes auant. Lo mariner reſta molt content, perque ell ho tenia per cert per la gran deſtrea que tenia en la mar e en la terra: e al mati ell dona orde en totes les coſes que hauia neceſſaries. Com lo Meſtre hague hoida miſſa, vingue a veure al Rey e a Phelip e a Tirant, e parlaren molt ſobre la guerra e deliberaren moltes coſes en util de la ciutat, les quals dexe de recitar per no tenir prolixitat. Un caualler del orde molt antich qui era vengut ab lo Meſtre, dix les ſeguents paraules: A mi par, Senyors, que puix la ſenyoria voſtra ha molt ben prouehit que la ciutat ſtara ben fornida per alguns dies, que mon ſenyor lo Meſtre fes un preſent al gran Solda de moltes e diuerſes maneres de vitualles, per ferli perdre la ſperança que te de pendrens per fam: e ara que ſaben que aqueſta nau es venguda, e a peſar llur es entrada, coneguen que ſtam molt ben prouehits de totes coſes, e per volerlos fer mes plaher los ne volem fer part. Per tots los magnanims ſenyors fon loat e aprouat lo conſell del ancia caualler: e de continent ordenaren que li foſſen trameſos .cccc. pans calents axi com exiren del forn, vi e confits de mel e de ſucre, .iij. parells de pagos, gallines e capons, mel, oli, e de totes les coſes que hauien portades. Com lo Solda veu tal preſent dix al ſeus: Cremat ſia tal preſent e lo traydor quil tramet, aço ſera cauſa de ferme perdre ma honor e tot lo eſtat que tinch: empero ell lo rebe ab cara afable, e feu gracies al Meſtre del que trames li hauia. Com cobraren la reſpoſta era ja hora de dinar. Lo Meſtre prenia ſon comiat del Rey e dels altres, e lo Rey li dix: Senyor Meſtre, vos fos conuidat ahir del meu ſingular amich Tirant, perque us prech vos dineu huy ab mi, conuit de camp, ſegons homens qui no ſtan en libertat de poder hauer les coſes pertanyents a tal ſenyor com vos. Lo Meſtre fon content de acceptar lo conuit e aturas a dinar, e entre ells paſſaren moltes corteſies e dinarenſe ab molt gran plaer, e tots los qui ab lo Meſtre eren venguts menjaren en la gran ſala, perque no volien que veſſen lo Rey. Com foren dinats, Tirant dix a Phelip que conuidas lo Meſtre per a lendema, e lo Meſtre ho accepta de bon grat. Lo Meſtre e Tirant partiren de la poſada anant regonexent la ciutat, perque Tirant volgue veure e ſaber per hon eſcaramuçauen ab los moros, e com ho hague tot viſt paregueli prou bon loch per entrar e exir. Com lo Meſtre veu que era hora partis de Tirant e recollis al caſtell, e Tirant torna a la poſada del Rey: e apres que hagueren ſopat poſarenſe en orde per anar a fer la guayta, e per veure lo mariner ſi faria lo que hauia dit. Com fon quaſi la mitja nit, e fehia molt gran ſcuredat, lo mariner tingue ſes coſes preſtes per cremar la nau del capita, e feu ho en ſemblant forma.