Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 88

Sou a «Capítol 88»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL LXXXVIII.
Com lo rey de Cicilia feu un conuit a Phelip e a Tirant ans que partiſſen: e com Tirant repara un gran defalt que Phelip hauia fet.


S
Enyor, la excellencia voſtra ſta admirada, e tots los altres, del que Phelip ha fet principi e yo he feta la fi, fahentne tots burla, e la cauſa de aço ſenyor es, puix la alteſa voſtra ho deſija ſaber, que los creſtianiſſims ſenyors reys de França, per les moltes gracies que obteſes han de la inmenſa bondat de noſtre ſenyor Deu, instituhiren que tots los llurs fills ans que rebeſſen lo orde de caualleria, al dinar ans que menjen lo primer pa quels poſen dauant ne fan .xij. leſques, e en caſcuna poſen un real dargent, e donenho per amor de Deu en reuerencia dels .xij. Apoſtols, e com han rebut lo orde de caualleria poſen en caſcuna leſqua una peça de or: e fins al dia de huy ho praƈtiquen tots los que ixen de la caſa de França, e per aço, ſenyor, Phelip ha tallat lo pa e n' ha fetes .xij. tallades per que caſcun Apoſtol haja la ſua. Si Deu me ſalue la vida, dix lo Rey, aqueſta caritat es la mes bella que yo james hois dir, e yo qui ſo Rey coronat no fas tanta caritat de un mes. La vianda fon venguda, e la Infanta dix a Tirant que ſen anas a dinar, e Phelip, conexent ſon gran defalt e la diſcreta reparacio que Tirant feta li hauia, en lo menjar tingues eſment, que no menjaua ſino tant com la Infanta fehia. E com ſe foren leuats de taula, ſe pres a parlar ab la Infanta ab una donzella ſua de qui ella molt fiaua, e ab una poqua de ira ab amor meſclada, feu principi a tal lamentacio.