Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 84

CAPITOL LXXXIV.

Com Tirant ab ſoſ companyons partiren del hermita e tornaren en llur terra.

T

Irant, ab ſos companyons, per ſes jornades caminaren tant que arribaren en la ciutat de Nantes. Com lo duch de Bretanya ſabe que Tirant venia ab la ſua parentela, ixquels a rebre ab tots los regidors de la ciutat e ab gran caualleria, e ferenli la major honor que fer pogueren, per ço com era ſtat lo millor caualler de tots los que eren ſtats en les grans feſtes de Anglaterra, e lo Duch afauorial molt e li daua de ſos bens, e Tirant era tingut en aquella terra en molt bona opinio de totes les gents. E ſtant un dia Tirant ab lo Duch e ab molts altres cauallers ſolaçant e parlant, vengueren dos cauallers de la cort del rey de França, e lo Duch los demana ſi en la cort hi hauia noues negunes. Digueren los cauallers: Senyor, ſi, car noua hi ha certa que com los Templers foren morts e deſtrohits, ſon inſtituhit un altre orde quis nomena de ſanƈt Johan de Hieruſalem, e com Hieruſalem fon perdut aqueſts poblaren la illa de Rodes, e reſta buyt lo temple de Salamo, e de grechs e de molts altres nacions fon poblada aqueſta illa de Rodes, e fon molt ben fortificada la ciutat e lo caſtell: e venint en noticia del Solda del Cayre deſplagueli molt que creſtians hagueſſen poblada aquella ylla: e lo Solda caſcun any fehia los aparells per poderla hauer. E los genoueſos ſabent tal noua que lo Solda fehia gran aparell, vehent lo port eſſer molt bo e la terra fruƈtifera e de moltes mercaderies abundoſa, e per quant ells ab llurs naus van molt ſouint en Alexandria e en Barut, quels vendria molt be tingueſſen alli aquell bon port e bona retreta, fon poſat en conſell dauant lo Duch, e lo conſell delibera com ab poca dificultat ſe poria pendre la ciutat e lo caſtell, e hauent ho deliberat ho poſaren en obra, que armaren .xxvij. naus de molta gent e bona, e a la entrada de la quareſma ne trameteren .iiij., e paſſats .xv. dies ne trameteren .v. fahent demoſtracio que volien alli adobar e moſtrar carena: apres mijant quareſma ne trameteren altres tantes, e ferenho en tal forma, que lo dia de Rams foren totes les .xxvij. naus en viſta de Rodes, plenes de molta gent e de poca mercaderia, e fengien que les unes anauen en Alexandria e les altres en Barut, e les altres ſe detenien voltejant dins mar per que de terra no foſſen viſtes. E acordantſe totes les naus, lo diuendres ſanƈt foren dins lo port de Rodes, ſperant lo diuendres ſanƈt com en aquell dia hauien de pendre la ciutat e lo caſtell, per ço com en aquell dia dins lo caſtell tenen moltes reliquies: e qui hou aquell dia lo diuinal offici guanya indulgencia plenaria e pena e culpa per molts Papes atorguada. Entre les altres reliquies tenen una ſpina de la corona de Iheſucriſt, la qual ſpina en aquella hora que lay poſaren al cap floreix, e eſta florida fins en aquella hora que Iheſucriſt rete lo eſperit: e es aquella ſpina de junch mari, e es de aquelles que li entrauen dins lo cap e li tocaren al ceruell, e caſcun diuendres ſanƈt la moſtren e la tenen a viſta de tot hom. Los mals creſtians de genoueſos ſabent la pratica del meſtre de Rodes e de ſa religio, ab conſentiment de dos genoueſos cauallers del orde, qui ſtauen dins lo caſtell, los quals prengueren totes les nous de les balleſtes e poſarenni daltres que eren de ſabo blanch e de formatge, per ço que en lo temps de la neceſſitat ajudar no ſen pogueſſen, e lo Meſtre e tota ſa religio noy hagueren ja mes penſat, ans certament los hagueren tots preſos e morts: mas noſtre Senyor algunes veguades permet algun gran peccat per major benefici. Dins aquella ciutat eſtaua una galant dama, la qual per la ſua molta bellea de molts cauallers del orde era feſtejada, e per la molta virtut ſua negu no tenia res en ella, e en ſpecial la amaua un caualler quis nomenaua frare Simo de Far, natural del regne de Navarra, e aqueſta dama al parer de les gents ſe moſtraua de honeſtat excelſa. Seguis que un ſcriua de la nau del capita dels genoueſos era exit en terra e veu la gentil dama, e enamoras molt della, e congoxat de amor infinida va a parlar ab la ſenyora, e diuli com ell te molt bon grat della, e que la pregua que li faça tanta gracia que li done la ſua amor, que ell li dara tant de ſos bens quen ſera molt contenta: e de continent preſentali un diama e un robi que valien cinch cents ducats, e mes la ma en una botgeta que portaua en la cinta e trague una gran grapada de ducats e lançals hi en la falda, que tota la feren alegrar. Paſſades moltes paraules entre ells, ell obtengue tot lo que volgue: e aço fon lo dijous de la Cena. La gentil dama, perque pogues hauer dell molt mes, li feu grans feſtes, moſtrant li amor infinida. Ara, dix lo genoues, puix yo he hagut de vos tot lo que volia, yous promet dema en aquell dia daruos la mes rica caſa de tota aqueſta ciutat, ab tot lo moble, per que ſiau la mes rica dama e mes benauenturada de totes. Hay meſquina, dix ella, ara que haueu hagut de mi lo que voliau, vos voleu burlar de mi ab prometençes impoſſibles que nos poden fer? anau ab la pau de Deu, e nom vingau pus en caſa. O ſenyora, dix lo eſcriua, yom penſaua hauer conquiſtat un regne, e teniam per lo mes benauenturat home del mon penſant que la vida voſtra e la mia ſeria tota una, e que los coſſos nos pogueſſen ſeparar ſino per mort natural, e ſeruos la mes rica ſenyora de tota la ylla, e vos me dau comiat? e no penſe la voſtra galant perſona queu haja dit per burlarme de vos, queus ame mes que a la vida mia, ſino que ab tota veritat vos parle: e de açi a dema per tot lo dia, noy ha tant, quen veureu la experiencia verdadera. Si lo voſtre parlar fos ab verdader afecte, dexant paraules colorades, ſi alguna coſa en be venir ſeſpera, dirmo deurieu puix tanta amor dieu quem portau, perque lo meu eſperit ne reſtas aconſolat: empero voſaltres genoueſos ſou gent deſconexent, que ſou tals com los aſens de Soria que van carreguats de or e menjen palla, e per ço crech que tot deu eſſer burla, e nou dieu ſino per enganarme. Senyora, ſi vos me prometeu de tenirme ſecret, yous ho dire. E la gentil dama loy promes. E lo genoues li dix tota la veritat del fet com ſe tenia de fer. Com lo eſcriua fon partit de la dama, ella trames al caſtell un fadri ben entes e diſcret, e troba lo Meſtre en la ſgleſia ab tots los frares que hoien los faſos. Lo fadri parla ab lo Simo de Far e feulo exir fora de la ſgleſia e dixli les ſeguents paraules: Senyor Comanador, ma ſenyora vos pregua que ſi della james ſperau hauer compliment del que deſijau, encara que ſiam en dies de paſſio, que de continent totes coſes lexades ſiau ab ella, que ab molta humilitat vos ſpera e deſijaus ſeruir de coſa que ja mes vos oblidara. Lo caualler, mogut mes de amor que de deuocio, lexa lo ſeruey de noſtre Senyor, e tan ſecretament com pogue ſen ana a la caſa de la ſenyora: la qual com lo veu lo rebe ab molta amor, abraçant lo, e pres per la ma ſe aſenta en lo eſtrado, e la ſenyora ab veu baxa feu principi a ſemblants paraules: Caualler virtuos, perque tinch conegut la molta amor quem portau e los treballs que haueu ſoſtenguts per voler obtenir lo que de mi deſijau, e yo volent guardar la honor e fama que deu reſplandir en les dones de honor no he volgut james admetre les voſtres preguaries, ara, perque tals treballs ne la amor quem portau ſia ſens premi, nim tingau per ingrata, vos vull premiar de dues coſes: la primera es, que ſo contenta de ſeruiruos de tot lo que a mi ſia poſſible per lo molt merexer voſtre: la ſegona, vos he fet venir en tal dia perque la neceſſitat ho requir, per manifeſtaruos la dolor inextimable que la mia anima ſent, que freda ſuor corre per lo meu cors dun terrible ſpant que tinch dauant los meus ulls, e aço per cauſa del gran perdiment del meſtre de Rodes e de tota la religio, e apres de tot lo poble de aqueſta ciutat, e no donantuos mes ſpay ſino fins a dema quel ſermo ſia acabat, que tota la voſtra religio ſera perduda. Senyora de molta eſtima, dix lo caualler, molta gloria es per a mi que de tan poca ſeruitut queus he feta obtingua tan gran premi com es de acceptarme per ſeruidor, la qual gracia eſtime mes que ſi m' hagueſſen fet monarcha del mon: e ſupplique a la voſtra gentilea volerme manifeſtar tal cars, per que per mija meu pugua eſſer reſtaurada la noſtra religio, e no placia a la virtut diuina ques ſegueixca un tant gran dan: e beſant vos las mans vos ſupplique que haja de vos alguna doƈtrina per que veja ſi en aqueſt fet algun remey ſi pora dar, car ſobre totes les dones de honor deueu eſſer exalçada, e per ma part vos offrir, encara que ja ſia tot voſtre, la perſona e los bens e honor. Molt reſta contenta la agraciada ſenyora de les paraules del caualler, e recitali larguament tot lo que lo eſcriua li hauia dit. Com lo caualler hoi ſemblants paraules recitar, ſtigue molt admirat penſant en la gracia que la diuina Prouidencia li hauia fet en ferli reuelar un tan gran ſecret, e dona dels genolls en la dura terra per voler beſar los peus e les mans a la virtuoſa ſenyora, e ella nou comporta, e prenguel del braç e alçal de terra e abraçal e beſal de amor virtuoſa. Lo caualler, per la neceſſitat gran que lo cars requeria de auiſarne lo Meſtre perque hagues temps de proueir en los remeys, pres gracios comiat de la gentil dama. La nit era ja eſcura, e lo caſtell tancat: no tement los perills que ſeguir lin pogueſſen fon a la porta del caſtell e toca grans colps. Los cauallers que fehien la guayta alt en la muralla del caſtell demanaren qui era lo qui de tan gran preſſa tocaua. E lo caualler nomenaſſe Simo de Far, que li obriſſen. Digueren los de la guayta: Veſten maluat, no ſabs los perills e dans quet ſtan eſtojats ſi lo ſenyor Meſtre ſab que en aqueſta hora tu eſt fora del caſtell, tornaten e per lo mati poras entrar a ton plaer. Yo ſo ben cert de tot lo que voſaltres me dieu, dix Simo de Far, mas a mi coue en tot cars del mon de entrar eſta nit dins lo caſtell, perque us prech molt afeƈtuoſament que digau al ſenyor Meſtre quem faça obrir, car no tem, ni vull tembre negun perill que ſeguir me pugua. Una de les guaytes ana a la eſgleſia e troba lo Meſtre qui ſtaua prop del moniment dient ſes hores. Com ſabe que Simo de Far a tal hora era fora del caſtell, dix ab gran ira: Yo li promet, ſi Deu me dexa veure lo mati, li fare dar tal diſciplina que a ell ſera caſtich e als altres ſera exemple. O del mal frare que axi dexa la religio, deſque yo ſo Meſtre no he viſt ni ſabut que negu ſia a tal hora fora del caſtell: anau e digauli que eſta nit no pot entrar, mas que dema aura la bona ſtrena. E lo Meſtre torna en ſa oracio, e la guayta ſen torna ab la reſpoſta. Lo Simo de Far hoi tals rahons humilment, mas torna a preguar als cauallers que la guayta feyhen volgueſſen tornar a dir al ſenyor Meſtre que li fes obrir, que la entrada ſua era de gran neceſſitat, e apres quel hagues hoit li donas la penitencia que merexia. Per tres voltes loy tornaren a dir, e lo Meſtre en nenguna manera no li volia fer obrir. Eſtaua alli un caualler molt antich qui dix al Meſtre: Senyor, perque voſtra ſenyoria no dona audiencia a aqueſt frare Simo de Far? a veguades ſe ſeguexen coſes en una hora que no s' eſdeue en mil anys: aqueſt caualler ja ſap la pena que li va en lo que ha comes, nol tingau per tan foll que ſens cauſa ell vulla entrar en aqueſta hora, puix al mati poria entrar ſegurament: per que tendria per bo que guardades les portes, e dalt per les torres les guardes ſtiguen armats e ben prouehits de groſſes canteres, car ſenyor, yo he viſt en mon temps ſino hagueſſen oberta la porta del caſtell a la hora de la mija nit lo caſtell de ſanƈt Pere ſe perdia, per la gran multitut de turchs quey vengueren a hora incogitada, e hora per hora lo Meſtre, que Deus haja, lo ſocorregue, e lo caſtell fon deliurat dels enemichs. Lo Meſtre per les paraules del antich caualler fon content que li obriſſen, e mana que les portes foſſen ben guardades e la muralla, e ferenlo entrar, lo qual venia ab la cara molt alterada. Com lo Meſtre lo veu dauant ſi, li dix: O mal frare e pijor caualler, no tement Deu ni lo orde en que eſt poſat, que en les hores indiſpoſtes e no honeſtes per a frares de religio eſſer fora del caſtell? yot date la penitencia que eſt merexedor. Veniu voſaltres miniſtres de la juſticia e poſaulo en lo carçre, e no li doneu a menjar ſino .iiij. onçes de pa e .ij. daygua. La ſenyoria voſtra, dix lo caualler, no ha acoſtumat de condemnar a negu ſens que no ſia hoit, e ſi la raho que dare de mi no baſta a rembre la pena, yo vull rebre ab paciencia la pena doblada. Dix lo Meſtre: Not vull hoir ſino que mane que lo manament meu ſia executat. O ſenyor, dix lo caualler, e axi ſere yo vilment traƈtat que nom volgueu hoir? yom pens que no paſſaran .xxiiij. hores que la ſenyoria voſtra me volria hauer hoit e hauerme donat la millor comanda de tota la religio, car nous hi va ſino la vida, la dignitat, e ques perda tota la religio. Apres, ſi lo que yo dire no es veritat, no vull altra menys pena ſino quem façau lançar dins mar ab una mola al coll, e yo vull morir martir per mantenir la noſtra religio. Lo Meſtre qui veu que lo caualler tant ſe juſtificaua, mana quel lexaſſen, e dix: Ara veurem que ſabras dir. Senyor, dix lo caualler, no es coſa que a dir faça en publich. Lo Meſtre feu apartar tota la gent, e lo caualler feu principi a tal parlar: