Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 83
CAPITOL LXXIII.
La ſignificacio de la deuiſa.
L
A primera ſanƈtedat, ſauieſa, ſapiencia, ſenyoria e moltes altres coſes que per S principien. E de aqueſts collars lo magnanim Rey na donats a tots los de la fraternitat. Apres na dats a molts cauallers ſtrangers e del regne, e a dones e donzelles, e a molts gentils homens los daua collars de argent. E a mi, ſenyor, na donat hu, e a tots aqueſts cauallers que açi ſon a caſcu ha donat lo ſeu. Molt reſte content de tot lo que la gentileſa voſtra m' ha dit, dix lo hermita: lo orde de la Garrotera me plau molt, per que es ſtat conſtituit ab virtuoſes leys de caualleria, e de tan gran dignitat james no le viſt, ne hoit dir, e es molt conforme a ma voluntat e lo ſperit meu ſen alegra. Digaume, caualler virtuos, no es coſa de gran admiracio lo collar que han trobat en poder de un ſaluatge animal de tan gran diſcurs de temps, e de totes les coſes per la virtut voſtra a mi dites, axi de les feſtes com de les armes? tant com ſo ſtat en aqueſt miſerable de mon no les hoi ja mes dir que ab tan gran triumpho ſien eſtades ſolemniſades. Aqueſtes e ſemblants paraules lo hermita rahonaua com vengue Tirant e dix: Pare e ſenyor, voſtra merce façam gracia de venir prop de la lucida font per pendre ab noſaltres una poca de refeƈtio, e atorgaunos gracia que puguam aturar açi .iiij. o .v. dies per fer companya a voſtra ſanƈtedat. E lo hermita fon molt content, e aturaren ab ell paſſats .x. dies: en aqueſts dies parlaren de molts aƈtes virtuoſos de armes, e de molts bons conſells que lo hermita los dona. Al temps de la partida Tirant hauent viſt que lo pare hermita no menjaua ſino herbes e beuia aygua, mogut de amor e caritat feu portar moltes viandes e totes coſes neceſſaries per a la humanal vida, axi com ſi tingues a fornir un caſtell que ſpera eſſer aſetjat de enemichs: e caſcun dia lo ho hauien a fer menjar ab molts prechs. Lo dia que tenien de partir, Tirant ab tots los altres ab molta amor lo ſupplicaren que volgues reſtar aquella nit en una tenda de aquelles per ço com ells volien partir de mati, e no partirien que ell nols donas la benediccio. E lo hermita crehent que per aço ho volien, dix que era content. Adobarenli alli un petit lit, e repoſant lo hermita, Tirant li feu portar dins la ſua hermita gallines e capons e altres vitualles per a mes de un any, fins a carbo e a lenya per que no hagues anar fora de la hermita ſi era cars que plouia. Com los paregue hora de partir, tots prengueren comiat del pare hermita, ſahentſe los uns als altres moltes gracies. Com ells foren partits tenint ſon dret cami deuers Bretanya, lo pare hermita ſen puja al ſeu hermitatge per a dir ſes hores, e troba tota la caſa plena de vitualles, e dix: Certament aço ha fet aquell virtuos de Tirant: en quantes oracions jo fare vull que haja part, ſol per conexer la ſua bondat e virtut, car aço es demeſiat per a mi. E de açi auant nos fa mes mencio del hermita.