Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 77

CAPITOL LXXVII.

Com fon inſtituida la fraternitat del orde dels cauallers de la Garrotera.

J

A era paſſat lany e lo dia, e les feſtes eren complides de ſolemniſar, com la mageſtat del ſenyor Rey trames a preguar a tots los ſtats ques volgueſſen eſperar alguns dies, per ço com la mageſtat ſua volia fer publicar una fraternitat, la qual nouament hauia inſtituida, de .xxvj. cauallers ſens que negu no fos reproche, e tots de bon grat foren contents de aturar. E la cauſa e principi de aqueſta fraternitat, ſenyor, es ſtada aqueſta ab tota veritat, ſegons yo e aqueſts cauallers que açi ſon hauem hoida recitar per boca del ſenyor Rey mateix. Com un dia de ſolaç ques fehien moltes dances, e lo Rey hauent dançat reſta per repoſar al cap de la ſala, e la Reyna reſta al altre cap ab les ſues donzelles, e los cauallers dançauen ab les dames, fon ſort que una donzella dançant ab un caualler aplegua fins en aquella part hon lo Rey era, e al voltar que la donzella feu, caygueli la liguacama de la calça, e al parer de tots deuia eſſer de la ſineſtra cama, e era de cimolça. Los cauallers qui prop lo Rey eren, veren la liguacama que li era cayguda en terra. La donzella aqueſta ſe nomenaua Madreſilua: e no penſeu, ſenyor, que aqueſta fos mes bella que altra, ni res de tot lo que moſtraua fos gentil: moſtra una poca de parençeria, es un poch deſenbolta en lo dançar y en lo parlar, e canta rahonablement, empero, ſenyor, trobar ſien deſtes .ccc. mes belles e mes agraciades que aqueſta: mas lo apetit e voluntat dels homens ſon repartits en moltes maneres. Un caualler de aquells qui ſtauen prop del Rey li dix: Madre Silua, les armes de voſtra cama haueu perdudes, par me que hajau tengut mal patje que no les vos ha ſabudes liguar. Ella un poch vergonyoſa dexas de dançar e torna per cobrar la, e un altre caualler ſon mes preſt que no ella e preſla. Lo Rey qui veu la liguacama en poder del caualler, preſtament lo crida, e dixli que lay liguas en la cama ſobre la calça a la part ſineſtra, deuall lo genoll. Aqueſta liguacama ha portat lo Rey paſſats .iiij. meſos, e ja mes la Reyna li dix res: e com lo Rey mes ſe abillaua de millor voluntat la portaua a viſta de tot lo mon. E no fon negu en tot aquell temps tingues atreuiment de dirloy ſino un criat del Rey qui era molt afauorit, qui veu que maſſa duraua, e un dia que ſtaua ſol ab ell li dix: Senyor, ſi la magestat voſtra ſabia lo que yo ſe, e la murmuracio de tots los ſtrangers, e del voſtre regne mateix, e de la Reyna e de totes les dones de honor. Que pot eſſer? dix lo Rey, digueſmo preſtament. Senyor, yous ho dire: que tots ſtan admirats de una tan gran nouitat com voſtra alteſa ha volgut fer de una minima e dejeƈta donzella e de baxa condicio, entre les altres molt poch ſtimada, que la alteſa voſtra ne porte ſenyal en la perſona voſtra, a viſta de tot lo mon tan lonch temps: ja baſtaria que fos Reyna o Emperadriu per fer tanta mencio della: e com, Senyor, no trobara voſtra alteſa en aqueſt voſtre regne donzelles de major auƈtoritat en linatge y en bellea, en gracia y en ſaber e complides de moltes mes virtuts? e les mans dels Reys qui ſon molt largues que aplegan lla hon volen. Dix lo Rey: Donchs la Reyna ſta de aço mal contenta e los ſtrangers e los del meu regne ne ſtan admirats? dix tals paraules en frances: Puni ſoyt qui mal hi penſe. Ara yo promet a Deu, dix lo Rey, que yo inſtituire e fare ſobre aqueſt fet un orde de caualleria, que tant com lo mon durara ſera en recordacio aqueſta fraternitat e orde que yo fare: e en aquell punt ſe feu deſliguar la cimolça que no la volgue mes portar ab molta malencolia que li reſta, empero no feu demoſtracio alguna. Apres, ſenyor, complit de fer les feſtes axi com dit he a la ſenyoria voſtra, feu la ſeguent ordinacio: Primerament fos feta una capella ſots inuocacio del benauenturat ſenyor ſanƈt Jordi, dins un caſtell quis nomena Ondiſor, ab una gentil vila quey ha: la qual capella fos feta a manera de cor de ſgleſia de moneſtir de frares, e al entrant de la capella a man dreta foſſen fetes dures cadires, e a la part ſineſtra altres .ij., e de alli auall es caſcuna part foſſen fetes .xj. cadires, fins que foſſen en nombre de .xxvj., e en caſcuna que ſegues un caualler, e ſobre lo cap alt de la cadira tingues caſcun caualler una ſpaſa molt ben daurada, e la cuberta de la bahina fos de brocat o de carmeſi brodada de perles o de argenteria, de ço que a caſcu millor li paregua e la mes riqua que caſcu pugua fer: al coſtat de la ſpaſa caſcu tingua un elm a manera fet de aquells que junyen, e quel puguen tenir de açer ben febrit o de fuſta ben daurat, e ſobre lo elm ſtigua lo timbre de la deuiſa que volra: e en les ſpatles de la cadira en una planxa dor o dargent ſien pintades les armes del caualler, e alli ſtiguen clauades. Apres dire a la ſenyoria voſtra les cerimonies que ſan de fer en la capella, e ara dire los cauallers qui foren elets. Primerament lo Rey elegi .xxv. cauallers e ab lo Rey foren .xxvj., e lo Rey fon lo primer qui jura de ſeruar totes les ordinacions en los capitols contengudes, e que no fos caualler negu qui demanas aqueſt orde quel pogues hauer. Tirant fon elet lo primer de tots los altres cauallers, per ço com fon lo millor de tots los cauallers: apres fon elet lo pricep de Gales, lo duch de Betafort, lo duch de Lencaſtre, lo duch Datçetera, lo marques de Sofolch, lo marques de ſanƈt Jordi, lo marques de Belpuig, Johan de Varoych gran Coneſtable, lo comte de Nortabar, lo comte de Salaſberi, lo comte de Stafort, lo comte de Vilamur, lo comte de les Marches negres, lo comte de la Joyoſaguarda, lo ſenyor de Scalarompuda, lo ſenyor de Puigvert, lo ſenyor de Terranoua, Miçer Johan Stuart, Miçer Albert de Riucech: aqueſts foren del regne. Los eſtrangers foren lo duch de Berri, lo duch Danjou, lo comte de Flandes, e foren tots en nombre de .xxvj. cauallers. Senyor, a caſcun caualler que volien elegir per poſar en lo orde de la fraternitat feyen li aqueſta ceremonia: Prenien un Arquebiſbe o Biſbe e dauenli los capitols de la fraternitat cloſos e ſagellats, e trametien los al caualler que volien elegir que fos de la llur germandat: e trametien li una roba tota brodada de garroteres e forrada de marts gebelins, e un manto larch axi com la roba fins als peus, forrat de erminis, qui era de domas blau, ab un cordo tot de ſeda blancha per liguar alt, e les ales del manto podien lançar ſobre los muſcles e moſtrauas la roba e lo manto: lo capiro era brodat e forrat de erminis, e la brocadura era tal com la garrotera qui ſtaua feta en ſemblant forma, ço es de una correja de cenyir ab cap e ab ciuella, axi com moltes dones galanes e donor porten en les cames per tenir les calçes, e com han enciuellada la garrotera donen una volta de la correja ſobre la ciuella retent nuu e lo cap de la correja penja quaſi fins a miga cama, e en mig de la garrotera eſtan ſcrites aquelles matexes letres: Puni ſoyt qui mal hi penſe: la roba, lo manto e lo capiro tot es brodat de garroteres, e caſcun caualler es tengut tots los dies de ſa vida de portarla axi dins ciutat o vila hon ſtigua com de fora, e en armes o en qualſevulla manera que ſia: e ſi per oblit o no la volgues portar, qualſevulla rey darmes, heraut o porſauant quil veura anar ſens la garrotera te poteſtat abſoluta que li pot leuar la cadena de or del coll, o lo que portara al cap, o la ſpaſa o lo que portara, encara que ſia dauant lo Rey o en major plaça que ſia: e caſcun caualler es tengut per caſcuna veguada que no la aportara donar dos ſcuts dor al rey darmes o al heraut o al porſauant, e aquell es tengut de aqueſts .ij. ſcuts lo hu donar en qualſevulla capella de ſanƈt Jordi pera cera, e lo altre ſcut es per a ell per quey ha tengut eſment. E aquell Biſbe o Arquebiſbe o altre prelat te de anar com embaxador de la fraternitat e no del Rey, e porta lo caualler en una ſgleſia, qualſevulla que ſia, e ſi de ſanƈt Jordi ni ha alli van dretament, e lo prelat fals poſar la ma ſobre la ara del altar e diulos les ſeguents paraules: