Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 75

CAPITOL LXXV.

La oracio que feu Tirant apres que hague vençuda la batalla.

O

Sacratiſſima Trinitat glorioſa, ador te genolls ficats, beſant aqueſta terra, que axi com aquell qui fou un Deu, un Senyor, un Creador, del qual rebem tots benefici, quet ſia dada honor, gloria e benediƈtio, ara e en per toſtemps, amen. O Iheſucriſt, ſaluador e redemptor del mon, prech te per la cara amor quens has, e per la tua humanitat glorioſa, e per la tua precioſa ſanch quem guardes de peccat, em portes a bona fi, em faces participant en los merits de la tua mort amargoſa. E fas te, Senyor, infinides gracies de les moltes honors que m' has fetes em fas caſcun dia, no eſſentne yo merexedor, com yo ſia un gran peccador: mas per la tua infinida miſericordia e pietat m' has volgut deliurar de aqueſt perill, e de tots los altres, perquet placia, per los merits de la tua ſacratiſſima paſſio, me vulles dar viƈtoria contra los meus enemichs: puix m' has dat e poſat en lorde de caualleria, me faces gracia que puixca mantenir aquell a honor e gloria tua, e en augment de la ſanƈta fe catholica: e no permetes Senyor, que en negun temps me pugua lunyar de tu, perque pugua venir a la fi perque ſo creat. O inmaculada Verge, reyna de paradis, aduocada dels peccadors, e vera conſolacio mia, grandiſſimes gracies te fas e al teu glorios Fill, de la viƈtoria e honor que he obteſa de aqueſta batalla, e de totes les altres: Verge digna nom deſampars en negun temps, perque pugua loar e beneir lo teu glorios Fill e a tu per toſtemps. Amen.