Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 61

CAPITOL LXI.

Com los .iiij. cauallers germans darmes ſe preſentaren dauant lo Rey de Anglaterra, los quals eren dos Reys e dos Duchs, e demanaren li per ſcrit lo que volien.

C

Om lo Rey hague viſta la carta, e veu que parlar no volien, mana que per ſcrit los reſpongueſſen. Lo ſecretari fon aqui preſtament e feu ſemblant reſpoſta: Que ells foſſen ben venguts en ſos regnes e terres, y en la cort ſua: e ſi res volien per llur plaer, honor o delit queu digueſſen, que ell ho faria de molt bona voluntat. E lo Rey de ſa ma poſa en la boca del leo lo ſcrit, e lo leo leuas preſtament e ana a ſon ſenyor. Lo caualler pres lo ſcrit e legil als altres, e tots enſemps leuaren ſe los barrets del cap e humiliaren ſe deuers lo Rey, fent li gracies de la honor e oferta quels fehia. Vengue lo altre patge ab laltre leo, acoſtas a ſon ſenyor, e poſa un altre ſcrit en la boca del leo, e feu per aquell orde que hauia fet lo primer caualler. Lo Rey pres lo ſcrit de la boca del leo, e feu lo legir a preſencia de tots, axi com hauia fet de laltre, e dehia ſemblants paraules: