Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 54

Sou a «Capítol 54»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL LIV.
La reſpoſta que Tirant feu al ſenyor de les Viles ermes quant li demana lo fermall que la bella Agnes li hauia dat.


G
Ran offença ſeria per a mi, dix Tirant, que yo donas lo que me es ſtat donat liberalment, e deſliguat ab les mies mans, e la promeſa, fe e jurament que yo he fet: be ſeria tengut per lo mes vil e abatut caualler que ja mes en lo mon fos nat e per a naixer, e bacinet ple de foch me deuria poſar ſobre lo cap ſi yo tal coſa feya: empero, caualler, vos moſtrau, ſegons voſtre mal parlar, maſſa gran ſuperbia, e ſera meſter que yo la us faça abaxar. Lo caualler feu demoſtracio de voler li leuar lo fermall: empero Tirant fon auiſat que mes mans a una copagorja que portaua, e tots los altres arrancaren: e alli fon entre ells una bregua ciuil, en la qual ans que foſſen departits hi moriren .xij. entre cauallers e gentils homens. La Reyna, que ſtaua mes prop dells, ſenti la remor e los grans crits que les gents dauen, poſas en mig de la gent e departils los uns dels altres. E yo us ne puch be comtar noues, que fuy nafrat de .iv. colps en la mia perſona, e molts altres per fer me companyia. Com lo Rey fon ates, tot fon ja pacificat: e no paſſaren .iij. dies que lo frances caualler trames per un petit patge una letra a Tirant, que era del tenor ſeguent:
Letra de batalla trameſa per lo ſenyor de les Viles ermes a Tirant lo Blanch.

A tu Tirant lo Blanch, qui eſt ſtat principi de la deſtruƈtio de la ſanch militar: ſi lo teu animo ſforçat goſara mirar lo perill de les armes que entre cauallers ſon acoſtumades, armat o deſarmat, a peu o a cauall, veſtit o deſpullat, en la manera a tu mes ſegura, concordat ab mi ab condicio que la ſpaſa tua e la mia ajuſtar ſe puguen a mort determenada. Scrit de ma mia e ſagellat ab lo ſagell ſecret de mes armes: Lo senyor de les Viles ermes.