Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 53

CAPITOL LIII.

Les paraules que Tirant dix al caualler quis combatia, com lo tingue vençut.

C

Aualler virtuos, be pots veure com la tua mort o la vida eſta en ma libertat, per que mana a mi que vols que faça de tu, ſi vols vida o mort, car mes aconſolat ſere del be que del mal: mana a la mia ma dreta quet haja miſericordia e quet vulla perdonar, e que not faça tant de mal a la tua perſona com poria. Mes dolor tinch, dix lo caualler, de les tues cruels paraules, abundoſes de ſtrema vanagloria, que de perdre la vida, e mes ſtime la mort que no demanar perdo a la tua ſuperbioſa ma. La mia ma ha acoſtumat de perdonar als homens vençuts, dix Tirant, e no fer lo dan: e ſi tu vols yot perdonare de bon cor a tot lo mal que fer te poria. O quina gloria es, dix lo caualler qui en terra ſtaua, com los homens ſon vencedors per ſort o per deſauentura abundar en moltes paraules: yo ſo lo caualler de Muntalt ſens reprotxe negu, amat e temut de moltes gents: ſo ſtat toſtemps piadors e hauent miſericordia a totes gents. Yo vull uſar de aquexos aƈtes que dits han en veritat, dix Tirant, per la tua molta virtut e bondat: anem dauant lo Rey, e aqui agenollat als meus peus demanar m' has merçe, e yo perdonar t' he liberalment. Lo caualler ab ira mortal feu principi a tal parlar: No placia a Deu ni men done lo poder que yo james faça aƈte de tanta vergonya per a mi e als meus, ni en aquell egregi ſenyor meu lo comte Guillem de Varoych del qual rebi aqueſt amargos orde de caualleria: per que fes de mi tot lo quet vingua, que mes ſtime be morir que mal viure. Com Tirant veu la ſua mala voluntat dix: Tots los cauallers qui be volen uſar e ſeguir les armes e lo ſtil de aquelles per hauer renom e fama, han eſſer cruels e tenir cadira en mig de infern: tira la dagua, e mes li la punta en lull, e ab laltra ma dona li gran colp ſobre lo cap de la dagua que lay feu paſſar a laltra part. Quin animo de caualler fon aqueſt, que mes ſtima morir que no viure enuergonyit per no eſſer blaſmat dels bons cauallers. Los jutges del camp eren .xij., los .vj. tenien un libre dels vencedors, los altres lo tenien dels vençuts: aquells que morien ſens que nos volien deſdir, feyen los proces de martirs darmes, los quis deſdeyen feyen los altre proces de mal cauallers, vençuts e poſats en gran deſhonor e infamia: e aqueſta praƈtica han ſeruada fins a la fi. Apres pochs dies, ſenyor, ſe ſegui que la mageſtat del ſenyor Rey e de la ſenyora Reyna ſtauen en gran ſolaç en mig de la praderia prop del riu, dançant e fent moltes feſtes. E ſtaua alli una parenta de la Reyna, que era nomenada la bella Agnes, e era filla del duch de Berri, que es la mes agraciada donzella que yo james haja viſt: es veritat que de bellea la Reyna paſſa a totes quantes ſon, mas de gracia e de gentil loquela a totes gents affable, e de grandiſſima honeſtat aqueſta li es ſemblant, e liberal mes que dona que james haja viſt: per ço com les dones la major part ſon auares per ſon natural, e aqueſta galan dama ſi veſtia robes que valgueſſen lo preu duna ciutat no penſaua en donarles, e joyes e altres coſes que ella tingues, tant era de gentil condicio. Senyor, aqueſta bella Agnes portaua aquell dia en los pits un molt gentil fermall: e en preſencia del Rey e de la Reyna e de tots los cauallers, fetes les dançes, Tirant ſe acoſta a la gentil dama, e donant del genoll en terra, feu principi a un tal parlar: Per la conexença que tinch, ſenyora, del voſtre molt valer, axi de linatge com de molta bellea, gracia e ſaber, e de totes les altres virtuts que en un cors mes angelich que huma trobar ſe dexen, vos deſige molt ſeruir: e hauriaus a molta gracia que la merçe voſtra me volgues dar aqueix fermall que en los pits portau: e ſi per voſtre benigne merçe me ſera atorguat, yol accepte e portare aquell de grat per la honor e ſeruir voſtre, prometent e jurant ſobre laltar, e per lorde de caualleria, de combatre un caualler a peu o a cauall a tota ultrança, armat o deſarmat, en la millor manera que ell ſabra diuiſar. Ha ſanƈta Maria val, dix la bella Agnes: e per una coſa tan minima e de tan poca valor voleu entrar en camp clos a tota ultrança, no tement los perills de la mort e lo dan que ſeguir poria? pero per que repreſa no ſia de dones e donzelles e dels bons cauallers dignes donor, de bon grat yo conſentire en preſencia del ſenyor Rey e de la ſenyora Reyna per que no perdau lo premi de be a fer e del orde de caualleria: ab les voſtres mans prengau lo fermall. Tirant fon molt content de la reſpoſta de la bella Agnes: e per quant lo fermall ſtaua liguat ab la cordonera del brial, e nos podia leuar ſens que no fos deſcordada, e deſcordant la per força ab les mans li hauia de tocar los pits, Tirant ab la ma pres lo fermall e beſal, apres dona dels genolls en terra, e dix: Infinides gracies, ſenyora, a la ſenyoria voſtra fas del gran do que maueu donat, car mes leſtime que ſi magueſſen dat tot lo realme de França: e promet a Deu que qui lo fermall me leuara, la ſua perſona me lexara: e poſal ſe alt al cap de un bonet que portaua. Lo dia ſeguent ſtant lo Rey en miſſa vench un caualler frances, lo qual ſe nomenaua lo ſenyor de les Viles ermes, molt valentiſſim de la perſona, e en armes molt ſperimentat, e dix a Tirant un tal parlar: Caualler, don ſe vulla que vos ſiau haueu hagut maſſa gran atreuiment de tocar en un cors glorificat com es de la bella Agnes, e tan mala demanda ja mes feu caualler en lo mon, per que es de neceſſitat me doneu lo fermall de grat o de força, que de dret yol dech hauer per raho com de ma puericia fins ara he amada, ſeruida e venerada aqueſta ſenyora, qui es merexedora de tots los bens qui en lo mon ſon: e per quant a mi es dada la gloria, perque ab mos innumerables treballs, enuigs e penſaments yo la me ſabuda guanyar, perque yo tinch a cobrar lo premi del temps de ma jouentut, que he perduda part de aquella per ſeruir a ſa merçe, e ſi dar nol me volreu, la vida voſtra ſera de poca durada: dau lom ab pau, ans que mes mal no ſen ſegueixca.