Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 26

CAPITOL XXVI.

Com lo Rey hermita ſe manifeſta a la Comteſſa ſa muller.

H

Auent repoſat per alguns dies lo virtuos Rey hermita, puix hauia donada fi a la guerra, e poſat tot lo regne en tranquila pau e ſegur ſtament: un dia ſtant en la ſua cambra, delibera manifeſtar ſe a la Comteſſa muller ſua, e a totes les altres gents, perque pus preſt pogues reſtituir la ſenyoria al primer Rey, e tornas a fer la acoſtumada penitencia. Crida un ſeu cambrer e dona li lo mig anell que hauia partir ab la Comteſſa com della pres comiat volent anar a la caſa ſanƈta de Hieruſalem, e dix li: Amich, ves a la Comteſſa, e dona li aqueix anell, e digues li ſemblants paraules. Lo cambrer ana preſtament a la Comteſſa, agenollas dauant ella, e dix li: Senyora, aqueſt anell vos tramet aquell qui de amor infinida vos ha amada heus ama. La Comteſſa pres lanell, e alteras tota com lo veu, e fon poſada en fort penſament: entraſſen en la ſua cambra molt preſtament, e ans que obris la caxa, agenollas dauant un oratori que tenia en lo petit retret, hon era la Mare de Deu ſenyora noſtra, e feu principi a tal oracio: O humil Mare de Deu, Senyora miſericordioſa, Ab initio et ante ſecula creada in mente diuina: vos ſola fos digna de portar en lo voſtre verge ventre nou meſos lo Rey de gloria: feu me, Senyora, complida gracia qui fou complida de totes les gracies. E per aquella conſolacio que la voſtra ſacratiſſima anima hague per la ſalutacio de langel, me vullau aconſolar lo cors e lanima: queus placia, Senyora glorioſa, fer que lo voſtre precios Fill me faça gracia que aqueſt anell ſia del meu virtuos marit: car yous promet de ſeruir vos un any complit en la voſtra deuota caſa del Puig de França, e donar hi .c. marchs dargent. E leuas de la oracio, e obri una caxa hon ella tenia laltra part del anell, ajuſtals la hu ab laltre, e veu que totes les armes ſe moſtrauen en lanell, e que tot era hu: conegue que era del Comte ſon marit, e dix ab molta turbacio: Digau me, gentilom, hon es mon ſenyor lo comte de Varoych? E lo cambrer entes queu deya per ſon fill. Digau me per voſtra bondat, ſi es ſtat pres ne catiuat per los moros, ne que es ſtat dell que nos ſia trobat en les forts batalles ab lo Rey e ab los altres cauallers? car yo crech verdaderament que ſi ell fos ſtat en libertat ſua, que noy haguera fallit. O miſera de mi, e feu me certa hon es, que cuytadament hi vull anar. E volgue exir fora de la cambra, e anaua tan torbada e fora de ſon natural ſentiment, que no trobaua la porta per hon pogues exir: e aço cauſaua la ineſtimable alegria que tenia de la venguda de ſon marit: e tanta fon la turbacio, que perde los ſentiments, e caygue en terra ſmortida. Com les ſues donzelles la veren en tal punt ſtar, ab grans crits lançaren doloroſes lagrimes e feren triſtes lementacions. Com lo cambrer veu ſtar en tal punt a la Comteſſa, molt ſpantat ſen torna al Rey ab la cara molt alterada. Lo Rey li dix: Amich, com vens tal? quines noues me portes de lla hon te trames? Lo cambrer dona dels genolls en terra, e dix: Senyor, per una gran ciutat yo no volguera que voſtra ſenyoria mi hagues trames: yo no ſe lanell quina mala virtut te, ni ſi es ſtat fet per art de nigromancia que laja hagut voſtra ſenyoria dels moros: car de continent que la Comteſſa lo ſa mes al dit, es cayguda morta en terra: açom par coſa de gran admiracio la mala proprietat que te. O ſanƈta Maria val, dix lo Rey, e ſera veritat que la virtuoſa Comteſſa ſia morta per cauſa mia? Lo Rey ſe leua de la cadira, e preſtament ana a la ſua cambra, e troba la mes morta que viua, ab tots los metges qui treballauen en la ſalut ſua. E lo Rey, admirat de ſemblant coſa, pregua als metges que tot cas del mon li donaſſen ſocors, e no ſi plangues res que la Comteſſa cobres la perduda ſanitat. E lo virtuos Rey de aqui ja mes ſe volgue partir fins que fon tornada en ſon bon recort. E com la Comteſſa hague cobrada la natural conexença, e veu lo marit e Rey, leuas corrent, e agenollas dauant ell per voler li beſar los peus e les mans: mas lo benigne ſenyor nou volgue conſentir ſino que la pres del braç, leua la de terra e abraça e beſa la moltes voltes, e en aquella hora donas a conexer a tots los ſenyors del regne e a tot lo poble. La fama ana per tot lo caſtell e per tota la ciutat com lo Rey hermita era lo comte Guillem de Varoych. E tots los ſenyors grans e pochs, dones e donzelles de la ciutat vengueren a la cambra de la Comteſſa per feſtejar lo Rey e a la nouella Reyna. Com lo fill ſabe que lo Rey era ſon pare, cuytadament ana a la cambra, agenollas als ſeus peus, e beſals hi molts voltes ab les mans enſemps. E tots aquells barons prengueren lo Rey e la nouella Reyna, e tots enſemps anaren a la major ſgleſia: e aqui feren lahors e gracies infinides a la diuina Bondat com per mans de un tan valentiſſim caualler Anglaterra era ſtada liberada de poder de infels. Apres tornaren al caſtell ab moltes trompetes e tamborinos ab gran triumpho e alegria. Com foren en la gran ſala del caſtell, la Comteſſa ſuplica al Rey ſon marit e a tots quants alli eren, volgueſſen ſopar ab ella aquella nit, e caſcun dia menjaſſen alli tant com hi aturarien, e lo Rey e tots los altres loy atorguaren, e foren contents. La Comteſſa ſe parti del Rey, e pres totes les dones e donzelles de ſa caſa, e preſtament ſe deſpullaren, e ben arromanguades, emparamentaren una gran ſala de molt bells draps de ras, tots obrats dor, de ſeda e de fil dargent de molt gran ſtima: les altres dones les unes al reboſt, les altres a la cuyna: en tant que aqueſta virtuoſa ſenyora dins poch ſpay feu molt noblement adobar de ſopar. Com tot fon preſt, trames a dir al Rey, que tota hora que li fos plaſent, que ſa ſenyoria vingues a menjar ab tots los altres. Lo Rey ab los altres grans ſenyors entra en la gran ſala: e com la veu axi en orde, ab totes les viandes preſtes, e lo tinell parat de molt riqua vexella dor e dargent, dix: Si Deu me ſalue la perſona, be par que la Comteſſa ha tengut les mans en tot, com ella ſia la mes diligent dona del mon. Lo virtuos Rey mana que primer ſe ſegues laltre Rey que ſolia eſſer: apres feu ſeure la Comteſſa ſa muller: apres ſegue lo Rey hermita: apres ſeyen los altres duchs ſegons per orde venien. Apres en altres taules, foren collocats los marqueſos, comtes, nobles e cauallers: tots foren molt ben ſeruits de diuerſes viandes ſegons tals ſenyors eren merexedors. E tant com en la ciutat aturaren, continuament menjaren a deſpeſa ſua: e caſcun dia feyen molt gran feſtes. Paſſats que foren .ix. dies, vengueren .cccc. carros carreguats dor e dargent, de joyes e de coſes de gran ſtima, les quals hauien trobat en poder dels moros. Mana lo Rey que aqueſtes joyes, lor e largent fos poſat en poder de quatre ſenyors, e fon acomanat al duch de Cloceſtre: al duch de Betafort: al comte de Salaſberi: e al comte de Stafort. Fet aço, lo Rey mana per al ſeguent dia conſell general. Com tots foren ajuſtats, lo Rey hermita iſque de una cambra, e entra en lo conſell molt be abillat de roba de brocat roſſegant, ab lo mantell de carmeſi forrat de herminis, ab la corona al cap e lo ceptre en la ma: e aſſegut en lo conſell e en preſencia e tots, feu principi a paraules de ſemblant ſtil.