Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 25

CAPITOL XXV.

O

Cauallers dignes de honor, dexau la viſta de la ciutat e girau la cara als enemichs de la criſtiana fe e noſtres: firam ab gran animo, que la jornada es noſtra, donem los cruel batalla e no prenguam nengu a merce. Lo Rey fon lo primer feridor, apres tots los altres. Los moros qui veren tan brauament ferir los creſtians, e tots los demes nos podien moure per les grans nafres que tenien, los fon forçat de morir, e fon feta molt gran deſtruccio dells. Los qui venien detras, com veren que los creſtians hauien feta tan gran deſtroça dels moros, ſens fer reſiſtencia alguna fugiren deuers lo caſtell, de alli hon eren partits, e feren ſe alli forts. Lo Rey perſegui lencalç, matant e degollant tants com aconſeguir ne podien. Lo Rey, fagituat per les nafres que tenia, aturas un poch. E prengueren un moro molt gran e de deſmeſurada figura. E lo Rey, apres que hague fet caualler lo fill de la Comteſſa, volgue que matas aquell moro: e lo fadri ab gran animo li dona tants colps ab leſpaſa fins quel hague mort. Com lo Rey veu mort lo moro, pres al petit infant per los cabells, e lançal damunt lo moro, e fregual fort, que los ulls e la cara tot ſtaua ple de ſanch: e les mans li feu poſar dins les nafres, e axi lo encona en la ſanch de aquell moro. Apreſ iſque molt valent caualler e virtuos de ſa perſona: tant valgue en ſon temps, que en una gran part del mon no ſi troba caualler que tant valgues. Com lo bon Rey veu la batalla vençuda, ana ſeguint los moros. E tants com ne aconſeguien, tots los feyen morir. Aqueſta es la mes gran deſconfita e de mortaldat de gents que en aquells temps fos feta: que en ſpay de .x. dies moriren .xcvij. milia moros. E lo Rey per les nafres que tenia no podia molt anar: aportaren li un cauall perque caualcas. Verament, dix lo Rey, no fare: tots los altres van a peu, que yo anas a cauall coſa ſeria molt deſigual. Anaren a poch pas fins que foren al caſtell hon los moros ſe eren fets forts: e aqui pararen lo camp, e repoſaren aquell nit ab alegria ineſtimable. E al mati en lalba clara, lo Rey feu tocar les trompetes, e armas tota la gent. Lo Rey ſe veſti la ſobreveſta real, e mes ſe lo primer de tots, e donaren un gran combat al caſtell ahon foren ben ſeruits de balleſtes e lances, e de canteres que dalt del caſtell tirauen. E tant ſe ſforça lo Rey, que paſſa tot ſol, que no era negu qui ajudar li pogues. E lo petit infant, fill de la Comteſſa, dix ab grans crits: Cuytau, cauallers de honor, cuytem per ajudar al noſtre Rey e ſenyor, qui ſes poſat ab gran perill. E pres una paueſina petita que un patge li portaua, e mes ſe dins lo vall per paſſar lla hon lo Rey era. Los altres qui veren lo petit infant que paſſaua, tots ſe lexaren anar al colp per paſſar al altra part, hon foren molts cauallers morts e nafrats: empero linfant ab lajuda de noſtre Senyor, no pres mal negu. Com tots foren paſſats, hagueren foch e molta lenya, e poſaren foch a la porta del caſtell: e de alli poſas en la primera cuberta. Linfant ſe pres a cridar tan alt com pogue, e dix: Dones angleſes, exiu defora e tornau en voſtra primera llibertat, car vengut es lo dia de la voſtra redempcio. .Ccc.viiij. dones ſtauen dins lo caſtell: com ſentiren aquella veu, totes cuytaren a la porta falſa del caſtell, car a la altra gran foch ſi teni. E totes les dones foren rebudes per los creſtians, en les quals hi hauia moltes dones donor. Com los moros veren lo gran foch e que tot lo caſtell ſe cremaua, volien ſe dar a preſo: e james lo valeros Rey ho volgue conſentir, ſino que tots moriſſen a foch e a flama: e los qui exien de fora del caſtell preſtament eren morts, o ab lançes los feyen tornar dins: axi foren morts e cremats aquell dia .xxij. milia moros. Parti lo Rey hermita del caſtell ab tota la gent, e anaren per tot lo regne en aquelles parts que los moros preſes hauien. No trobaren moro nengu que a merce ells volgueſſen pendre: e anaren fins al port Dantona, hon trobaren alli totes les fuſtes e nauilis ab que eren venguts. E tots los moros que trobaren en les fuſtes, lançaren en mar: e cremaren totes les fuſtes ab que eren venguts. Apres lo Rey ordena e feu ley general, que qual ſe volgues moro que entras dins la illa de Anglaterra, per quins afers ſe volgues, que moris ſens neguna merçe. Com hagueren recobrat tot lo regne, lo vot fon complit del Rey, e ab tota la gent ſen entra dins la ciutat de Varoych. La Comteſſa, com ſabe que lo Rey venia, iſque a rebrel ab totes les dones e donzelles de la ciutat: car homens no hi hauia reſtats ſino los que eren malalts o nafrats. Com la Comteſſa fon prop del Rey, dona dels genolls en la dura terra, e totes les altres dones cridant ab altes veus: Be ſia venguda la ſenyoria del Rey vençedor. Lo virtuos ſenyor ab cara afable les abraça a totes de una en una. E pres la Comteſſa per la ma, e anaren axi parlant fins que foren dins la ciutat. E la Comteſſa feu li infinides gracies de la molta honor que feta hauia a ſon fill: e apres les feu a tots los altres grans ſenyors.