Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 18

Sou a «Capítol 18»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)


CAPITOL XVIII.
La reſpoſta que lo Rey hermita feu a la Comteſſa de Varoych, com lo ſuplica que li fes merce de dir li ſon nom, ni quina amiſtat hauia tenguda ab ſon marit lo comte Guillem de Varoych: e lo que ell li reſpongue, recitant li les batalles de la ciutat de Roan, e dels ſeus aƈtes.


C
Omtessa, dix lo Rey hermita: no es ara temps ne hora per a poder vos manifeſtar lo meu nom: car en altres coſes mes neceſſaries e utils pera tots tinch de entendre, per queus prech quem vullau preſtar les armes queus he demanades, a açous aure a gracia ſingular. Senyor, dix la Comteſſa, yo de bon grat ſo contenta de preſtar les armes a voſtra alteſa. Mas ſi Deu vos dona bona viƈtoria del Rey moro, me façau gracia, que puix lo voſtre nom no puch ſaber, al menys quem digua voſtra ſenyoria, quina conexença e amiſtat ha tenguda ab mon marit. Reſpos lo Rey: Senyora, puix tant me forçau e voleu queus ho digua, yo ſo content per lo molt merexer voſtre. Be ſou en recort de aquella gran batalla que voſtre marit vençe al rey de França en la ciutat de Roan? Voſtre marit era capita major de la ciutat, e vench lo rey de França ab .lx. milia combatents entre de peu e de cauall: e voſtre marit Guillem de Varoych iſque ab pocha gent de la ciutat, e lexa los portals molt ben prouehits: e al cap del pont feu ſi un bell fet darmes, de que moriren dels franceſos en lo pont ab los qui caygueren en la ribera paſſats .v. milia homens. E voſtre marit retragues deuers la ciutat: e tots los de Picardia paſſaren un pas, e penſaren pendre la ciutat, ſino per Guillem de Varoych quis feu fort a la porta. E plegua lo Rey ab tot ſon poder: e feu alli un ſingular fet darmes, en tant que voſtre marit ſen entra, e molts franceſos ab ell enſemps. E aquells qui guardauen les torres del portal de la ciutat, dexaren caure la porta caladiſſa, com veren que ja ni hauia prou de franceſos: e lo Rey reſta de fora. Com en Guillem de Varoych hague deſtroçada tota la gent e poſats en forts preſons, e veu que lo rey de França combatia la ciutat ab gran eſforç per pendre voſtre marit: lo Comte iſque per altra porta de la ciutat, e feri en aquell loch hon era lo rey de França. E los de la ciutat iſqueren tambe: e lo Rey fonch ferit de dues nafres, e mataren li lo cauall: e un caualler dels ſeus qui veu tan malament nafrat lo Rey, e ſtaua a peu, deualla del ſeu cauall, e feu hi pujar lo Rey a cauall, e fou li forçat que ſen anas, e la batalla fon perduda. Comteſſa, fou en recort com apres pochs dies paſſats voſtre marit vench en aqueſt regne per manament del ſenyor Rey, e ab quanta de honor fou rebut per lo Rey, e per tots los del regne: e romperen li un tros del mur, car no conſentiren que entras per porta neguna: e anaua ſobre un carro enparamentat de draps de brocat. E los caualls qui tirauen lo carro, anauen ab paraments de ſeda: e ell anaua tot ſol ſobre lo carro, armat tot en blanch ab leſpaſa nua en la ma. Apres vengueren en eſta voſtra ciutat de Varoych: e aci ſtigueren per alguns dies, e yo continuament fuy en ſa companyia. E en les guerres ſom frares darmes. No tarda gran ſpay que la Comteſſa feu principi a tal parlar.