Tirant lo Blanch (1905)/1/Capítol 15

Sou a «Capítol 15»
Tirant lo Blanch (vol. I)
Joanot Martorell
(1905)
CAPITOL XV.
Com per tots los del conſell fon deliberat que lermita digues primer ſon vot ſobre la letra de batalla que trames lo rey de la Gran Canaria al rey de Anglaterra.


P
Uix ab dret natural la raho'm força obeyr als manaments de voſtra excellencia, mon ſenyor, en moſtra de mon poch ſaber e no auifat entendre, no perjudicant le ſenyories de aqueſts magnanims ſenyors me manau que yo parle primer en aqueſt negoci: yous dire lo que a mi par, per be que yo conegua no eſſer digne de parlar en ſemblants fets, com yo ſia home qui ſe molt poch en lexercici de les armes. Empero no oblidant me que proteſte e demane venia e perdo axi a mon ſenyor lo Rey com a tots los altres, que ſi dire algunes coſes que no ſien ben dites, vos placie corregir les, e no vagen en compte de res com iſquen de home criat en hermitatge, hauent mes noticia de beſties feres que no de armes. Empero dich, ſenyor, a voſtra alteſa per ſatiſfer a la letra del gran Moro, que diu que a tota ſa requeſta ſe vol combatre ab la ſenyoria voſtra cors per cors. E puix acceptada haueu la batalla axi com bon Rey e virtuos deu fer, no tement los perills de la mort: ſo de parer que mes val al Rey mort ſoptada, que no eſſer Rey enuergonyit: e conſiderant com lo Rey moro ſia home fortiſſim e de gran animo, e diu en la ſua letra que Rey per Rey vol fer la batalla, tendria per bo que la ſenyoria voſtra per ſaluar la promeſa fe: e per quant noſtre ſenyor Deu qui es jutge e conexedor de veritat, com a ell no li ſia res amagat que lajam tot de noſtra part, no façam coſa nenguna ab engan ſi viƈtoria volem hauer de noſtres enemichs, e com ſiem certs de la indiſpoſicio de mon ſenyor lo Rey qui es molt joue, e de debil complexio e viſca malaltis, encara que tingua lanimo de virtuos caualler, no ſeria coſa condecent ne juſta que ell entras en camp clos ab un tan fortiſſim home com es lo Rey moro. Mas lo duch de Lencaſtre, qui es oncle de mon ſenyor lo Rey, emprengua de fer aqueſta batalla: e lo ſenyor Rey ſe deſpulle del ceptre e de la corona real, per ço lo gran Moro no ſia decebut ques combata ab Rey. Acabant lermita les derreres ſillabes de ſes paraules, ſe leuaren tres duchs moguts de ſtrema ira, ço es lo duch de Cloceſtes, lo duch de Betafort, e lo duch Datretria: e ab grans crits començaren a dir que no volien conſentir que lo duch de Lencaſtre entras en la batalla e fos alçat per Rey, com caſcu dells era mes acoſtat parent del Rey, a qui era mes licit de fer la batalla que no era lo duch de Lencaſtre. Lo Rey no comporta que mes parlaſſen, ſino que ab forçada veu feu principi a ſemblants paraules.