Terra baixa - Acte Tercer
| Sou al capítol «Acte Tercer» | |||||
| Terra baixa | |||||
|
Acte Segon | Portada | 
| ||
La mateixa decoració dels actes anteriors. Es cap al tart.
JOSEPH, NANDO y després PERRUCA. Al aixecarse'l teló están asseguts y tristos.
Jo pateixo, Nando; créume que jo pateixo.
No cridis, que't pot sentir la Marta.
Es que l'hem feta massa grossa nosaltres.
Sí que l'hem feta, sí; y que no sé com no'ns cau la cara de vergonya.
No baladrejis, que li convé quietut á la Marta.
Es que si no l'apartém al Manelich, ab la embestida que duya, pobre del Sebastiá!
Bueno; separarlos... es clar; peró no tréurel com á un gos del molí, y de la seva dona. Mírat, jo al costat del Sebastiá no m'hi poso més, mal me reventin. Y déixal qu'entri'l Sebastiá, que las hi vuil cantar claras.
Jo també las hi vull cantar claras: y si s'ho pren malament que s'ho prengui.
(En Joseph ha anat á mirar cap al porxo.)
Encare'l Sebastiá es aquí fora, eh?
Es ab el Mossen. Y fa unas passas amunt y avall de l'era!... Si se li veu que se'l menja la rábia.
Ja'n vinch jo; y que he corregut tot el camí, d'anada y de tornada.
Veyám, conta.
Y encare l'amo'm diu que soch un ganso jo. Per qué no hi anava ell si tant li convenía?
Y ahont t'ha fet anar l'amo!
A que avisés de part seva á la guardia civil de que hi havía un minyó, qu'ell l'ha tret y que's diu Manelich, y que'l busquin y'l vigilin, perque aquest minyó, quan nosaltres el tréyam del molí aquesta tarde, l'havía jurada al amo que'l mataria. Y que jo l'havia sentit quan ho deya.
Tu ho has dit aixó á la guardia civil?
Y sí, de part del amo.
Ja estás ben fresch! Te farán anar á declarar, y't tancarán ab el jutje...
Y't farán jurar devant d'un Sant Cristo; y ay de tu si t'erras ó t'entrebancas, que vas á presidi!
Com que jo he dit que vosaltres també hi érau y qu'ho havíau sentit...
No m'emboliquis á mí! Jo no'n sé res d'aixó!
Y jo no hi era, que jo era... Que no senyor, que jo no hi era!
Gallinas més que gallinas! Vosaltres no hi érau quan ho ha dit el Manelich? Donchs jo tampoch hi era!
Y cóm se trova, cóm?
Jo no ho sé ben be, perquè no'n puch treure l'aygua clara. Li pregunto, y ella tant aviat plora com s'enrabia; peró á mí no'm contesta.
Y á tu qué't sembla? Cóm acabará aquest tripijoch?
Cóm acabará, cóm acabará?... Pot acabar de moltas maneras.
Jo de tu ho preguntaría á la Marta.
Que no't dich que no'm contesta!
Y are, Pepa! Quins crits, dona!
La Antonia. Que't sembla á tu de tot aixó?
Si ja está llest aixó: un cop tret el Manelich, la Marta tornará ab el Sebastiá. Y l'altre, mírat, á tornarse bestia altra vegada, y á menar cabras.
La Marta no'l podrá veure may més al Sebastiá, que aixó ja ho sé jo. Y'l Manelich, al anarsen, ben clar que ho ha dit que's revenjaría.
Res, res. No hem sentit res.
Nosaltres no sabem res. Res, res.
Jo me'n torno al costat d'ella. Veyám si ho conta tot ab un'altra embestida.
Calleu, calleu, que ve'l! Sebastiá.
Fem el distret nosaltres.
Jo fujo.
Antonia!
Vaig á ferli companyía jo.
Es al llit, y plora.
Dígali que surti, que la estich esperant.
Hi corro.
Y'l pare d'aquella altre, qu'está per arribar á la masia! Quan tot estava arreglat, no faltaría sinó que are ho hagués embolicat tot aquell pillastre! (Adonantse dels homes. Alt.) Ola! Aquí vosaltres? Ja heu vist al Manelich! Després que un home el treu de la miseria!... Feu favors á bestias!
Sí, sí, es clar; no se'n poden fer de favors.
No has dit que t'hi cuadrarías tu?
Y tu també ho has dit.
Com que sí que m'hi cuadraré.
Y jo, ves.
Y aquesta pitjor qu'ell, perque'l Manelich al cap d'avall... Qué m'havía de pensar jo de la Marta!... La remalehida!...
Nostre amo...
Qué?
Res.
Are, jo; veurás. (Anant á parlar al amo.) Donchs... Sebastiá...
Ja l'heu sentit vosaltres al rabiós y al lladre quan se m'anava á tirar assobre; que si no l'aparteu...
Aquestos, aquestos.
Ells, ells.
Aquestos.
Que'm mataría, y que'm mataría!... Ben clar que ho ha dit, eh, noys?
Aquestos ho han sentit.
Ells, prou.
Jo com que tot avuy que sordejo...
Si no gosas á plantarli cara!
Ja veurás: després tu. Sebastiá: que'l Manelich... es... valent. Oy qu'es valent, nostre amo?
Valent? Una bestiota y un pillastre.
Aixó vull dir; aixó.
Donchs jo dich... qu'es un pillastre... y una bestiota; y no'n trech ni una malla.
No li haurá agradat gayre lo que jo li he dit.
Y ab quina mala intenció jo, eh?
Vaja, que no espero més. (Alt.) Marta!
Diu la Marta que no pot sortir are.
Que jo mano que surti!
Es qu'está molt trastornada, y de debó, senyor amo... Y vaja, que no vol sortir are.
Donchs per forsa, arrossegant!...
Pel nom de Deu!... Que'm porteu la Marta, ó sinó!...
Me sembla que'ns estaríam millor á fora.
No'ns emboliquém, que potser s'esbravaría ab nosaltres.
No sembla sinó que tothom estigui empenyat en que jo'm perdi avuy! Donchs ja qu'ella no ve...
Sebastià: ja'm teniu aquí altra vegada.
Vens de la masía? Qué hi ha de nou?
Que passan cosas molt grossas á casa vostra.
Encare hi ha més per mí! St avuy no'm torno boig, no m'hi tornaré may. Digas.
Malehit sía l'home! Aixís se li hagués despenyat el matxo al salt de las Falconeras!
Ab aixó heu de corre á la masia...
Ja hi aniré, ja; sinó qu'are no... (Mossen se'n riu.).Que per mí aquesta dona es lo primer del mon, are y sempre.
Sembla mentida!.Lo qu'érau avans, y com us heu tornat are!
Vésten d'aquí! Que te'n vagis!
Peró... qu'es que no'm voleu entendre? O us voleu perdre de totas las maneras? Es que l'home ja ho sospita tot lo d'aquí dintre: que tot aixó del casament de la Marta ha sigut una comedia; que per gelosía heu tret al Manelich d'aquesta casa!... Sebastiá, Sebastiá, que aquest home parla de desfer el casament ab la seva filla!
Veshi tu; veshi. Y entretenlo y mira d'enganyarlo.
Es qu'anava a baixar aquí al molí; y si hi arriva, tot está perdut!
Donchs anémhi, anémhi; perquè jo no vull ser pobre, y are menos: per ella.
Estéuse aquí fora y vigileu'l molí. Que ningú entri ni surti.
Aném.
Sí, aném. Y jo torno desseguida. Desseguida torno. (Se'n van precipitadament.)
JOSEPH, NANDO, PERRUCA, y travalladors que no's mourán del porxo; després PEPA y ANTONIA, y per últim NURI. S'ha anat fent més fosch.
Sabs que l'amo's torna boig?
Jo'm penso qu'aixó es art del dimoni.
Jo m'estaré ab els altres per aquí fora.
Y déixala, Pepa; déixala! Jo no m'hi estich més ab aquesta tossuda!
Si es més mal carada!... Ay, qu'es fosch això!
Que no surt!
Jo li preguntava... cosas, per distréurela, y ella ab uns rebufos y un urch, que jo no L'aguanto més: aixis com aixis no s'esplica.
Ay sí, sí; ens en anirém á casa.
Nosaltres no'ns podém moure fins que vinga'l Sebastiá.
Sentíu? Sembla que algú plora.
Sí que ploran.
Que jo'm canso d'estar sola á casa! Que no m'hi vull estar més á casa!
Vina, Nuri.
Te rahó la Nuri.
Que ja no us en recordeu de la pobreta de jo! Y... y's feya fosch, y jo tenía por d'estar tota sola!
Per qué no't tancavas?
Si ja m'he tancat! Y ay que quan hi penso encare tinch por d'aquella por que tenía! Y ay que al venir semblava que'm corrían al darrera! Y ay qu'estich cansada de corre!
Calla, dona, y reposa.
Es que no puch callar jo, que us ho vull contar l'espant qu'he tingut, qu'encare tremolo.
Qué ha estat això?
Donchs que jo m'estava fent bullir el sopar pera vosaltres, y jo que sento com una veu molt fonda, molt fonda, que vingués no sé d'ahont, y que deya: «Nuri! Nuri!» Y ho deya ab una veu que semblava que sortís d'un pou. Jo que corro y tanco la porta forana, y altre cop més lluny encare... «Nuri! Nuri», que sinó que debía ser d'alguna ánima en pena, jo hauría dit qu'era del Manelich que'm cridava y que patía! (Com sí, recordantho,'s fes por ella mateixa.) «Nuri! Nurí!» (Espantada.) Ay, si encare m'esgarrifo!
Y després qué ha passat?
Després... res. Ah, sí, L'olla que bullía, bullía; y no he sentit res més; y á mí m'ha agafat la por més forta de no sentir sinó l'olla! Y jo que cantant me'n he anat á la porta y la he oberta d'una revolada. Y cantant he corregut fins aquí. (Canta un instant baixet.) «Nuri! Nuri!» Ay quina por! Ay!
Ahont es la Marta?
No está gayre bona.
No? (Pensativa.) La pobrera! (Mirant á tots que están tristos.) Y vosaltres feu un posat... Com si estessiu tristos.
Sí tristos!
Quina mena de riure que feu!... (De cop.) Y ahont es el Manelich?
Oh, per aquí deu ser.
Ahont?
Sí, sí; ja hi es, ja.
S'haurá dormit.
Y sí, s'haurá dormit per aquí.
M'ho diheu tot d'una mena de manera...
Donchs cóm vols que t'ho diguém?
Esperém al...que'ns ha dit qu'esperessim.
Al Sebastiá, que vol que vigilém, y... (Els altres li fan senyas perque calli.) res més.
Qué vigileu? El qué?
Oh, cosas! Sabs? Cosas.
Ay Deu meu que no sé'l qué passa! (De cop va á mirar al cuarto de la dreta.) jo vull veure al Manelich! (Tots parlan baixet reptantse.) No hi es! (Cridant.) Marta Manelich!
No cridis!
Ahont vas?
Que jo'l vull veure! Que Jo'l vull veure!
Mossota!
Donchs vull tornar Á plorar! Que vull tenir ganas de plorar jo! Que al Manelich li ha passat alguna cosa!
Peró dona!...
Que potser ja es mort! Y que l'heu mort vosaltres tres, que'l féyau enrabiar massa, al pobret! Dolents, que no teniu bon cor, nó. Y, ay, que'ls meus germans son dolents, pobreta de mí, que son dolents!
Nosaltres sols hem cregut al amo, y no li hem fet cap mal.
L'hem tret de casa perque'ns ho ha manat l'amo. Y que n'estém empenedits.
De tot ho estém, de tot.
Sí? Donchs aixís ell tornará. Ay, que n'estich de contenta! Y are jo'l crido fins que'm reventi cridantlo, y veuréu com torna.
Qué dius!
Estigas quieta aquí
Si are no'm fa por el Manelich! (Tots l'aturan.)
Nuri!
Que no ho vol l'amo!
Peró vosaltres sí; deixéume!...
Aquí Nuri!
MARTA, NURI, PEPA, ANTONIA, JOSEPH, NANDO
y PERRUCA
Nuri!
La Marta! La Marta!
Nuri!
La pobreta Marta! Sabs el Manelich?... L'han tret com si no fos ningú, ves!
Ja ho sé, Nuri; ja ho sé. Ajúdam á caminar.
Nosaltres te sostindrém.
Apartéuvos vosaltres. (Plora en silenci.)
Nosaltres no més ho hem fet per obediència!... sabs?
lnfelissos!... Per obediencia m'heu tingut sempre malicia, á mí que may us havía fet cap mal á vosaltres! Y per obediencia us heu rigut del Manelich, y lheu martiritzat! Qué us havía fet ell perque'l maltractessiu aixís? Qué us havía fet?
No ploris, nó. Que jo no vull que ploris! (Tant aviat la Nuri s'aixuga'ls ulls com els aixuga á la Marta. Ets altres estan ab el cap baix avergonyits.)
Y are per qué priveu de que'l cridi la Nuri? Qué se us endona à vosaltres?... Si lo que vull jo es anármen ab ell, ab el meu marit, amunt, sempre montanyas amunt, fins allá ahont no trobém gent que s'enriga de nosaltres! Y si encare'n trobessim, y si fins arribessin las riallas al cim de la més alta de las montanyas, y si encare algú hi pujés d'assí baix á ríuressen d'un home perque ha perdonat á una dona empenedída que vol tornar á ser honrada, ens en anirém encare més amunt, més, que jo l'estimo, y allá ahont es Deu no s'enriuhen, nó, dels qu'estiman y perdonan.
Y massa rahó que té!
No sé perque ho havíam de fer.
Pobre dona! (Tots tristos y plorosos.)
Veus, Marta? Si jo'm penso que ploran! Si tots t'estiman! Oy que sí? (Tots fan que sí ab el cap ) Au, vina ab mí; te trobarás ab ell y us en aneu plegats.
Oh sí, aixó sí; ab ell! (Va á sortir ab la Nuri.)
Es qu'aixó... no pot ser.
Ja ho veus, Nuri: no'm deixan sortir d'aquí dintre! (Tots s'acostan á la Marta volentse escusar.)
No li digueu res é la Marta. Que no li sabeu dir res bonich pera aconsolarla. Vina, déíxals; vina.
Donchs jo me'n vaig, qu'are'm fa molta pena aquesta dona.
Y á nosaltres també.
No'ns ha dit l'amo que vigilessim de fora estant? Donchs anemhi.
Sí, anémhi. (Van sortint.)
Si vols tancar, Marta... Nosaltres ens en aném á fora, que no't volém fer nosa.
Tu no te'n vagis, Nuri.
Nó, nó; jo ab tu. Ningú t'estima tant com jo. Estiguemnos ben soletas totas duas? Vols que tanqui?
Donchs té, ja estÁ. Y are qué farém? (Riu bondadosament; després segueix de cop.) Parlem del Manelich are?
Ay, Nuri, que m'estich morint d'angúnia aquí dintre! Qu'aquestas parets se m'están cayent assobre, y darrera d'ellas me sembla que hi ha'l Sebastiá que m'arrossega y se m'emporta! Ah, nó; aixó nó; que jo vull sortir d'aquesta casa pera anármen ahont es el Manelich, que jo no ho sé pas ahont es. Mes si pogués fugir, jo'l trobaría.
Mira, Marta: jo no ho entench tot aixó, sabs? Ní tampoch ho entench que no t'hagin deixat sortir els de casa. Malviatje ells, ves que't dich!
Els de casa teva son uns...
No ho diguis, Marta; no ho diguis. Ja ho sé, ja! Pero son els de casa y... no ho diguis!
Nurí: que t'estimo Nuri!
Té, are'm tinch malicia á mí mateixa! Y una mena de malícia més regrossa que'm tinch, que jo mateixa'm bofetejaría!
Y per qué, Nuri?
Perque no sé cóm ho podria fer jo perquè t'escapessis, desseguida, desseguida.
Are'm voldria tornar el senyor rector jo; perque ell ho sab tot, y ja me la empescaría, ja, la manera de que t'escapessis. (Rumiant.)
Y ells s'están allí fora asseguts, vigilant que no me'n vagi! Míraho, Nuri; míraho.
Sí que hi son, sí,'ls de casa: que han posat un llum aprop de la porta perque si t'escapas te vegin.
No me'n puch anar, nó!
Espérat, espérat!
Qué hi ha, Nuri?
Que m'abrassis, vina! Y que ja no vull ser el senyor rector, y que'm donguis las gracias, perque are mateix vas á sortir d'aquí dintre!
Jo, Nuri?
Miréusela, miréusela que contenta! (Escarnintla.) Jo, Nuri? La meva tafanerota y la meva hermosura!
Nó, si no pot ser! Si ja ho sé que no pot ser!
No cridis; calla. No ho sents que't dich que te'n anirás desseguida? Y jo ho hauré fet; jo, jo sola! Oy que li dirás al Manelich que jo ho he tramat? Y mirat, li donas espressions de part meva, sents? Y li dius que quan pugui que me n'envihi ell d'es pressions. Y, ay, que n'estich de contenta!
Mes cóm, cóm Nuri? Esplícat, corre!
Veurás, y depressa, depressa. Jo are surto, y tu tornas á tancar desseguida! Y jo me'n vaig al rotllo que fan els germans y'ls altres, y'm posaré à jugar ab ells, y la nit es molt fosca. (Riu Nuri.) Y.tu ja haurás apagat aquest llum. M'entens, m'entens are?
Nó, nó; digas, digas.
Ay, y que ruca qu'es aquesta xicota! Donchs com que la nit es fosca, jo, jugant ab ells, els hi donaré un trompasso y'ls hi apagaré'l llum. Y mentres qu'ells el volen tornar á encendre y tot fent la boja ho embolico tot, tu obras la porta y t'éscapas.
Ay, sí, Nuri, sí: desseguida, desseguida!
Donchs au, que me n'hi vaig are.
Espérat, espérat. Y cóm ho sabré quan haig de fugit jo?
Ay batúa... Y quin entrebanch qu'ha sortit are! (Rumiant.) Donchs ho sabrás... ho sabrás... ja ho tinch: ho sabrás perqué faré una forta rialla; ben forta, ben forta!
Ay gracias á Deu! Sí, sí, corre, Nuri.
No un petó; mil. Té, té; y que Deu Nostre Senyor t'ho pagui.
Y are fins... cóm ho diré jo?,.. Donchs fins á la rialla.
Sí, surt, depressa.
Y escolta: que no te'n descuydis: dónali espressions de part meva, sents?
Sí, sí, (Desapareix la Nuri.) Qué bona qu'es, Deu meu; qué bona!
Y are á esperar! A esperar! (Se posa un mocador al cap) Si'm sembla que fa un any qu'espero! Ay Manelich! Ah!'l llum, ja no hi pensava. Aíxís no'm veurán quan obri la porta. (Ha apagat el llum, quedant la escena illuminada per la llar.) Y si me'n anés per la d'allá dintre?... (Per la porta de la cortina.) Nó, nó; que també vigilan, y si'm topava ab el Sebastiá que venía, ay Reyna Santíssima! (Acostantse á la porta que va al porxo.) Per aquesta! Per aquesta! Ay Deu meu: m'ofego!... Ayre, ayre! (S'asseu y's torna á alsar tornant á la porta.) No tant lluny: escoltant, escoltant. Parlan, sí. Mes no la sento á n'ella. Are, are... No es la Nuri, nó! Are enrahona!... Y no riu ningú. Per qué no riuhen? A riure!. A riure! Y si la emprivessin d'apagar el llum? Nó, nó, que Nostre Senyor l'ajude dará á n'ella (Se sent una rialla de la Nuri.) Are. Al últim! Gracias á Deu! Fujo; fujo!
MARTA, SEBASTIÁ
Ah!
Quí hi ha aquí? (Entrant y ajustant la porta.)
Ah! El Sebastiá! (Corrent á primer terme.)
Qui es que sortia? Tu! Ahont anavas are?
Verge Santíssima, amparéume!
Que't pregunto ahont anavas á aquesta hora! Que't mano que'm respongas ahont anavas!
Déixam! Que't dich que'm deixis!
Si estàs morta de por! Si tota tremolas! (Deixantla anar ab despreci.) Ves, ves que'm fas llástima!
Ah, que'm voldría morir are!
Y mírat, tréute'l mocador del cap; tréutel, que t'está descubrint. (Ella se'l treu depressa; ell se, posa á riure.) Veus, dona; veus com te'n anavas?
Donchs sí, sí; me'n anava; y me'n vaig d'aquí, que níngú te dret d'aturarme!
Aixís m'agrada; aixís. Que t'atreveixis á dirmho á la cara.
Sebastià; jo t'ho demano; déixam sortir d'aquesta casa!
Sí la sento y no'm sembla que es ella mateixa! (Rihent sarcástich.) Que la deixi sortir!
Oh, no riguis, no riguis! Sebastiá: per Deu, no riguis!
Que no rigui? Qué vols que fassi, donchs, sentinte jo? Que vols que't fassi trossos y que t'esclafi aquí mateix ab els peus? (Rihent) Nó, nó; si val més que me'n riguí!
Donch vésten tu; vésten y déixam; y cala foch al molí, si vols, y mátamhi á dintre.
Que jo't deixi sortir... ó que me'n vagi, ó que't mati!... Per quí m'has pres tu? Que jo't deixi sortir? (Corrent á la porta.) Donchs mira si't deixo sortir! Mira, mira; surt are. (Tancant la porta.)
Nó; aquí tancats tu y jo, tots sols! Aquí s'ha acabat el mon pera nosaltres. Y tot lo del mon: terra, y cel, y tot; tot es aquí dintre!
Jesús Deu meu!
Tu'm vols á mi. A mi tot sol, perque ho he sacrificat tot per tu; perque jo he sufert com un condempnat portante á aquest home, pergue jo't necessito per respirar y per viure, que sense tu no puch viure ni respirar!... Y mira, 'l que jo no vull, perque'm desespera, es que'm diguis que á n'ell te l'estimas! (Desesperat.) Aixó nó, aixó nó!
Que no t'ho diga que me l'estimo jo? Que aixó't fa rabia y't desespera? Ay gracias á Deu que m'has donat una alegria en aquest mon! Sí, sí, me l'estimo. Me l'estimo ab tota la meva vida, y ab tota la meva sang, y ab tota la meva ánima que me l'estimo!
Calla, calla!
Si encare que m'escanyessis, com t'ho estich dihent t'ho diria. Si es lo únich que puch dir en aquest mon sense que me'n dongui vergonya!
Qu'has de callar, te dich!
Si es que tinch de defensarme jo per ell! Per ell y tantsols per ell! La Marta... no es res la Marta; mes la dona del Manelich ho es tot, perque es la seva dona!
Tu m'has volgut perdre y t'has sortit ab la teva. Res me fa que tot s'esgavelli y que per mí tot s'acabi! Y ja está dit: que tu te'n vens ab mí á casa meva, y si'm perdo jo'ns perdrém plegats, que has sigut meva, y ets meva, y serás meva!
Vésten!... Primer que aquí se m'obri la terra y se me'n dugui!
Que s'obri, sí; mes per tots dos, y tots dos condempnemnos!
Déixam! Calla!... Manelich!
Oh, no l'anomenis!
Manelich!
Tu te'n vens ab mí are!
A trossos m'hi durás: viva nó, ni arrossegatme!
Viva ó morta! Qué'm fa? (Agafantla.)
Nó, apartat! Que nó!
Si encare t'estimo més aixís! Si quant més rabiosa més t'estimo!
Déixam! Déixam!
Mírat que'm torno boig y que per tot veig sang!...
Si t'acostas, ja que no't puch matar, t'unglejo la cara y t'escupo! Ab mí t'atreveixes, cobart: ab el Manelich no!
Ab ell, y ab tu, y ab tot el mon per tu!
No t'acostis! Nó! Manelich!
Donchs are ho veurás!
MARTA, SEBASTIÁ y MANELICH, per la porta del cuarto de la Marta.
Que are ho veurá li has dit? Are ho veurém nosaltres!
Manelich!
Marta!
Tu aquí? Per hont has entrat?
Per hont entravas tu! Per la teva porta d'amo y de lladre! Donchs qué't pensavas? T'he espiat y t'he seguit. Arrossegantme he arribat á la paret y m'hi he arrapat ab els dits y ab las unglas!... Y ja soch aquí! Y ja estém sols! Y ja estém cara á cara!
Vésten d'aquí, ó sinó!...
Que me'n vagi! Se creu qu'encare'm mana á mí, al que ho aguanta tot! Aixó's pensa, aixó. Marta! Donchs nó; que ja tot s'ha trasmudat aquí dintre, que are'l qui mana soch jo. Y are ho veurás si soch l'amo!
L'amo tu? Espérat, donchs!
Manelich!
No t'escapas! Cobart! T'he dit que sols jo y tu! Que vinch per ella, qu'es meva. Y que vinch per tu; com que vinch á matarte!
A mí!... Tu á mí?
A tu! A tu!
Es que jo també sé matar homes!
Y jo llops! Aquí la tens á la Marta! No la volias? Aquí la tens! A endúrsela'l qui puga, que ab sang se guanya! (Treyentse un ganivet.)
Del cor més... més que tu; del bras nó, ni'm cal, que l'arma'm sobra. (Llensantla á terra.) Té; mírala.
Qué fas!
Apártat! Y are ja estém iguals. Qué esperas?
Ah!
Nó; aixó nó! Au, corre, agáfal are!
Malehit sía jo!
No hi has sigut á temps! (Riu feréstech.) Donchs are tot s'ha acabat per tu! (Tirantse á sobre del Sebastiá.) A morir are!
Oh, Deu meu!
Jo! A tu't mataré!
Defénsat si pots, cobart! Defensat!
Crida als gossos de presa! Crídals!
M'ofego!
Reyna Santíssima!
Ni pots defensarte! Ni'n sabs! Ni't valdría! Qué 'm fa? Té, móret, y móret de cara á n'ella! (Llensantlo de cara á la Marta.)
Ah! Jesús!
Aquí'l tens... al amo! (Pausa. Corre després á obrir la porta.) Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí!
Qué passa?
Que us cridava l'amo.
Mort!
Jesús!
Y are vosaltres á riure forsa! A riure! Y tu, Marta, vina!
Sí, sí! Anémsen, anémsen!...
Lluny de la terra baixa! (Perque li obrin pas.) Fora tothom! Apartéuse! He mort al llop! He mort al llop! He mort al llop!
(Ho va repetint cridant mentres s'allunya.)
| Sou al capítol «Acte Tercer» | |||||
| Terra baixa | |||||
|
|
Acte Segon | Portada |
| ||