I
Ges per guerra no.m chal aver consir
ne non es dreiz de meus amis mi plagna,
c'a mon secors vei mos parens venir,
e de m'onor chascus se forza e.s lagna
perche.l meu nom major cors pel mon aia;
e, se neguns par che de mi estraia,
no l'en blasmi, ch'eu men tal faitz apert
ch'onor e prez mos lignages non pert.
II
Pero.l reson dels catelans auzir
e d'Aragon puig far part Alamagna,
e so ch'enpres mon paire gent fenir.
Del regn'aver crei che per dreiz me tagna,
e se per so de mal faire m'asaia
ninguns parens, car li cresch'onor gaia,
ben porra far dampnag'a deschubert,
ch'en altre vol no dormi ni.m despert.
III
N'Ebble, vai dir a cui ch'ausir s'o plaia
che dels latins lor signoriu m'apaia,
per qu'eu aurai lor, e il me per sert;
mas mei parens mi van un poc cubert.
|
I
No em cal neguitejar per guerra
i no és just que dels meus amics em queixi,
perquè en mon socors veig venir els meus parents
i del meu honor cadascun d'ells s'esforça i es capfica
perquè el me nom més curs pel món tingui;
i si sembla que algú de mi se separa,
no el blasmo, perquè jo porto obertament aquest fet
per tal que honor i mèrit mon llinatge no perdi.
II
Però el ressò dels catalans puc fer sentir,
i també dels d'Aragó, més enllà d'Alemanya,
i allò que el meu pare emprengué acabar.
Crec que per dret em pertoca posseir el regne,
i per això, de fer-me mal intenta
algun parent, , perquè li augmenti l'honor joiós,
bé podrà danyar-me obertament,
perquè no tinc altre desig ni dormint ni despert.
III
Ebble, ves a dir a qui això sentir vulgui
que dels llatins llur senyoria em plau
que jo els tindré a ells, i ells a mi certament;
però els meus parents es comportem amb mi un poc d'amagat.
|
