I
A l'onrat rei Frederic terz vai dir
q'a noble cors no.s taing poder sofragna
per re q'om te, e pusc li ben plevir
che dels parenz ch'aten devas Espagna
secors ogan non creia ch'a lui vaia,
mas a l'estiu fasa conte che l'aia,
e dels amics, e tegna l'ioll ubert,
che l'acoilla pales e descubert.
II
Ne no.s cuig ges che.l seus parenz desir
ch'el perda tan che.l regne no.il remagna,
ne.l bais d'onor per franzeis enrechir,
ch'en laiseron lo plan e la montagna.
Confunda.ls Deus e lor orgoil dezaia!
Pero lo rei e cicilian traia
onrant dels faitz, che.l publat e.l desert
defendon ben: d'acho sion apert.
III
Del giovern rei me plaz zar non s'esmaia
per paraulas, sol q'a bona fin traia
so che.l paire chonquis a lei de sert,
e, si.l reten, tenrem l'en per espert.
|
I
A l'honrat rei Frederic terç vaig a dir
que a un noble cor no li escau manca de poder
en res del que té, i li puc assegurar
que dels parents que espera d'Espanya
socors, aquest any no crec que li arribi,
sinó que a l'estiu faci compte de tenir-lo,
i també dels amics, i que tingui els ulls oberts,
per acollir-los de manera palesa i descoberta.
II
I que no es pensi que els seus parents desitgen
que perdi tant que el regne no li resti,
ni que humiliï el seu honor per els francesos enriquir,
que deixaran el pla i la muntanya.
Confongui'ls Déu i el seu orgull condemni!
Però que el rei i els sicilians surtin
honradament dels fets, que pobles i deserts
defensin bé: d'això en siguin experts.
III
Del jove rei m'agrada que no es desanima
per les paraules, amb tal que a bona fi dugui
el que el seu pare conquerí ab bona llei,
i si el conserva el tindrem per un expert.
|
